El 47% de les persones que viuen al carrer a Barcelona no han rebut atenció social els últims sis mesos

Redacció

Prop de la meitat de les persones que viuen al carrer a Barcelona no han rebut atenció dels serveis socials o de cap altra entitat durant els últims sis mesos. “El deteriorament de les persones que viuen al carrer és notori a partir dels sis mesos: Estem parlant d’un deteriorament físic i mental. Això dificulta que la persona tingui la capacitat per canviar la seva situació”, explica el director d’Arrels, Ferran Busquets.

Ho ha fet en la presentació de l’informe Viure al carrer a Barcelona 2022. L’informe, que s’ha presentat aquest dijous, vol ser una fotografia de les persones que viuen als carrers de Barcelona. Aquesta informació sorgeix de les dades que l’entitat va recollir la nit del 15 de juny de 2022, quan més de 500 persones voluntàries van enquestar unes 350 persones que dormien al carrer.

Per barris, el Raval és el barri on més persones viuen al carrer. De les 1.231 persones que viuen als carrers de Barcelona, el 28% pernoctava al districte de Ciutat Vella, el 24% a l’Eixample i el 15% i el 13% dormien a la intempèrie als districtes de Sants-Montjuïc i Sant Martí, respectivament. 

Com són les persones que viuen al carrer?

El 90% són homes, el 8% són dones, el 0,3% són dones trans i el 0,3% de gènere no binari. Tenen 44 anys, de mitjana. El 70% de les persones són migrades; de mitjana, fa una dècada que viuen a Barcelona i principalment van venir per buscar feina. El 74% de les persones migrades i sense llar només ha viscut al carrer a Barcelona.

Les dades també indiquen que una de cada cinc persones que viuen al carrer no sap llegir o escriure o no té cap nivell d’estudis acabat. A més, el 69% de les persones qeu viuen al ras no tenen ingressos.

Atenció lenta i insuficient

Segons Busquets, l’atenció social que reben aquestes persones és “lenta i insuficient”. “Quan una persona viu al carrer estem parlant d’una situació d’exclusió social severa, ja ha passat el risc d’execlusió”, ha assenyalat. I és que l’entitat adverteix que del 33% de persones sense sostre ateses pels serveis socials, un 77% ho van ser quan ja dormien al carrer.

Això fa concloure que les institucions van desbordades i tard i no responen a les necessitats de les persones més vulnerables i excloses socialment. A més, la situació de sense llar es cronifica, ja que, de mitjana, les persones que viuen al ras fa quatre anys i quatre mesos que hi són. 

Per primera vegada, Arrels ha preguntat a les persones que viuen al carrer quin ha estat el seu últim allotjament i perquè l’han perdut. En el 21% dels casos, la seva darrera llar ha estat un habitatge de lloguer i en un 5% dels casos un habitatge de propietat.

Per al 19%, l’últim allotjament ha estat un servei institucionalitzat i després ha dormit al carrer. En el 12% dels casos es tracta d’albergs, però també hi ha persones que surten de la presó, d’habitatges socials, residències i centres de protecció a la infància i la joventut.

La pèrdua de feina, els problemes amb la família o la parella, els problemes relacionats amb l’habitatge i el fet migratori són els principals motius de pèrdua d’allotjament que han explicat les persones que viuen al carrer.

“Les persones que viuen al carrer hi són, entre altres motius, perquè han perdut la seva feina. Això desmunta el mite existent que són persones que no volen treballar”, ha asseverat Busquets.

El 70% de les persones no té expectatives de trobar allotjament

L’enquesta incorporava, per primera vegada, qüestions sobre l’expectativa de futur i les possibilitats d’accedir a un lloc on viure. Gairebé el 70% (el 68%) no espera poder anar a viure a algun allotjament pròximament, mentre que un 20% afirma sí estar a l’espera.

En concret, el 5% de les persones entrevistades estaven en llista d’espera per accedir a un alberg, el 4% esperava entrar en un pis d’entitats o serveis socials i un altre 4% podrien pagar una habitació o pensió per elles mateixes o amb l’ajut d’amistats.

“Són moltes les persones que no esperen res. Hi ha poques esperances de poder anar a un recurs per a persones sense llar i un dels motius és que molta gent es queda fora perquè no pot complir els mínims que se’ls demana.Es tracta d’un doble càstig, perquè no tenen casa i és molt complicat que accedeixin a un centre”, explica Busquets.

A la falta d’expectatives se suma un altre factor: la soledat no desitjada, ja que quatre de cada deu persones enquestades consideren que estan soles i que no tenen algú amb qui comptar.