L’abandonament escolar, estancat: 97.000 joves van deixar els estudis prematurament l’any passat

Redacció
ACN

La Fundació Bofill ha denunciat aquest dilluns que l’abandonament escolar a Catalunya està estancat en uns nivells que “no es poden normalitzar”. En aquest sentit, recorda que l’any passat 97.000 joves catalans d’entre 18 i 24 anys no tenien cap titulació més enllà de l’ESO ni estaven estudiant.

A més, la taxa és el doble entre els joves d’origen migrat o de famílies amb baix nivell d’estudis respecte a la resta d’estudiants. Per fer front a aquestes dades, l’entitat reclama impulsar un pla de xoc contra l’abandonament escolar que permeti en el termini d’una legislatura “situar Catalunya per sota de l’objectiu europeu del 10%”. Per això, la Fundació ha engegat una campanya social i un manifest reclamant que s’abordi la problemàtica que afecta cada any milers de joves.

Segons l’entitat, Catalunya ha reduït progressivament les xifres d’abandonament educatiu prematur en els darrers 20 anys, però, tot i així, continua al capdavant d’Europa pel que fa a joves poc qualificats i sense estudis postobligatoris. Concretament, se situa en un 16,9%, per sobre de la d’Espanya (13,9%) així com la de la mitjana europea (9,7% el 2021).

A més, avisa que més enllà de les dades, deixar els estudis té “conseqüències en les vides d’aquestes persones, sobretot d’aquells que ja parteixen de situacions i entorns més vulnerables”. L’alt nivell d’abandonament escolar també té conseqüències “socials i econòmiques” que poden arribar a sumar l’1% del PIB a causa del menor desenvolupament econòmic i l’augment de la pobresa i l’exclusió social.

Per tot plegat, l’organització alerta que si no es prenen mesures hi ha el risc de cronificar i normalitzar aquests alts nivells d’abandonament escolar prematur, però també creu que a Catalunya hi ha un consens social i polític molt ampli al voltant de la necessitat de reduir-lo. “Evitar la ruptura de les trajectòries educatives d’aquests joves ha d’esdevenir una política d’equitat i d’igualtat de primer ordre. L’objectiu és que en un termini de quatre anys es redueixi a la meitat l’abandonament entre joves immigrants o procedents de famílies amb baix nivell d’estudis (d’un 30 % a un 15 %)”, afegeix.

L’entitat fa una crida a actuar i, per això, ha impulsat un manifest obert a signatures d’entitats i persones a títol individual, i ha treballat durant els darrers mesos un moviment ampli a través d’una plataforma de reptes i solucions que ja compta amb la involucració de més de 250 persones d’entitats, ajuntaments i organitzacions de tot el país en la lluita contra l’abandonament escolar.

Així, les propostes del pla de xoc que posa sobre la taula s’articulen en quatre grans eixos: més eines per identificar i fer seguiment de l’alumnat en risc d’abandonament i evitar que deixin els estudis prematurament; l’ampliació de la cobertura d’ajuts i beques a l’alumnat per evitar que la falta de recursos sigui una barrera; més i millors recursos d’orientació, suport i mentoria de l’alumnat per evitar que abandonin, i una major planificació i ampliació de l’oferta  d’educació postobligatòria per a que tots els joves puguin continuar els estudis.

“En aquesta agenda, cal també avançar en reformes de caràcter estructural, en particular, la necessitat de reduir la segregació escolar, ja que estar escolaritzat en un centre de màxima complexitat duplica les probabilitats d’abandonar els estudis de forma prematura”, afegeix l’entitat.

Altres àmbits de reforma que considera “imprescindibles” són: l’ampliació de l’escolarització 0-3; les transformacions de l’estructura i l’arquitectura de l’educació postobligatòria i la continuïtat educativa de tot l’alumnat; o la millora de la formació inicial i permanent del professorat en orientació, atenció a la diversitat i intervenció i prevenció de l’AEP.