Un de cada set joves experimenta algun trastorn de salut mental a Catalunya

Augusto Magaña

Un de cada set joves experimenta algun trastorn de salut mental a Catalunya. Així ho recull la radiografia La situació de salut mental en el jovent català, elaborada pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) i la Federació Salut Mental de Catalunya (SMC). A l’informe, ambdues entitats constaten que existeix una situació que qualifiquen d’“emergència juvenil” en matèria de salut mental i per aquest motiu reclamen mesures urgents com garantir l’equilibri territorial dels serveis especialitzats en la matèria, incloure l’educació emocional a totes les etapes del sistema educatiu i promoure polítiques d’emancipació juvenil.

“Constatem una situació d’emergència en matèria de salut mental”, ha assenyalat la directora de SMC, Marta Poll, qui ha ressaltat el fet que les persones entre els 18 i els 34 anys són les que més visites fan a centres i serveis de salut mental, segons les dades recollides a la radiografia. A més, també ha destacat el fet que el suïcidi s’ha convertit ja en la primera causa de mort no natural entre les persones joves, així com el biaix de gènere que fa que les dones experimentin més trastorns de salut mental que els homes. Per cada home que pateix depressió, ho fan dues dones; subratllen a l’informe. 

Canvi de paradigma i mancances del sistema d’atenció

La directora de SMC ha afirmat que ens trobem “davant d’un canvi de paradigma” pel que fa a la situació de salut mental del jovent a Catalunya. Un canvi de paradigma que exigeix, entre altres mesures, replantejar i millorar els recursos que existeixen actualment per abordar aquesta problemàtica. En primer terme, a l’informe s’apunta que hi ha un evident desequilibri territorial dels recursos, que dificulta encara més l’accés a l’acompanyament necessari al jovent en aquells territoris on no es cobreixen ni tan sols els recursos previstos, com és el cas de les comarques gironines, tal com ha detallat la presidenta del CJNC, Júlia Rosanna Sánchez-Valverde. 

A més, a aquest desequilibri territorial s’hi afegeixen altres mancances, com el fet que no n’hi ha suficients recursos per a cobrir tota la demanda i que els que hi ha no fan abordatges de caràcter estructural. “L’acompanyament terapèutic i psicològic és una de les grans manques del sistema”, ha remarcat la directora d’SMC, un fet que fa que bona part del jovent amb necessitat d’aquest acompanyament hagi de recórrer al sector privat. 

Per altra banda, la presidenta del CJNC ha manifestat també que cal fer un replantejament de com és el recorregut dels usuaris als serveis de salut mental, ja que ara mateix un jove quan fa 18 anys passa directament als serveis d’atenció a adults, quan la situació d’un jove no és la mateixa que la de les persones de major edat. “Demanem recursos específics per al jovent”, ha afirmat Sánchez-Valverde, per qui, a més, s’ha d’evitar la sobremedicalització i afavorir l’acompanyament de caràcter social, educatiu i comunitari. 

“Després de l’atenció clínica hi ha un buit, es necessiten recursos d’acompanyament educatiu, social i comunitari”, ha subratllat Poll, qui ha afegit que l’abordatge de la salut mental en joves hauria de ser molt més transversal i s’ha de deixar de tenir una mirada només clínica de la problemàtica. 

La precarietat i l’educació, dos reptes urgents

Un altre dels aspectes que està contribuint a agreujar la situació de salut mental del jovent, segons la radiografia, és la precarietat i la desigualtat social. “Els determinants socials estan directament relacionats amb la salut mental”, ha apuntat la directora d’SMC. A l’informe destaquen, sobretot, la relació que hi ha entre la dificultat per aconseguir una feina digna o per accedir a un habitatge amb trastorns de salut mental com l’ansietat o la depressió. Poll ha ressaltat, a més, que a les entrevistes personals que es van fer per elaborar la part qualitativa de l’informe es constata que la manca de perspectiva i la por o incertesa del jovent en relació amb el futur. 

Per aquest motiu, les dues entitats recomanen impulsar polítiques d’emancipació juvenil, que vagin des del lloguer social fins a la renda bàsica universal, per tal de millorar la situació de salut mental del jovent. A més a més, a les conclusions de l’informe s’apunten altres mesures urgents que s’haurien d’impulsar, com ara la introducció de l’educació emocional a totes les etapes educatives, la formació del personal docent en la detecció i atenció dels malestars emocionals, la garantia d’una millor coordinació entre els serveis que fan atenció a la salut mental, el reforç dels serveis d’urgència i la promoció d’un abordatge estratègic múltiple per a erradicar l’estigmatització.

Un grup de representants del CNJC i de l’SMC han traslladat aquest dijous aquestes i altres recomanacions, així com les dades recollides a l’informe, a la directora del Pacte Nacional de la Salut Mental, Magda Casamitjana, i el director del Pla director de Salut Mental i Addiccions, Joan Vegué. Sánchez-Valverde ha manifestat que tenen previst presentar-les també a altres departaments, com Drets Socials o Educació, ja que la salut mental del jovent “és un tema que no pertoca només a Salut”.