Música “amb filtre” a l’institut Lacetània de Manresa: “Cada dia sona una cançó respectuosa. I no sempre és fàcil”

ACN

Són les vuit del matí i als passadissos de l’institut Lacetània de Manresa no sona cap timbre per avisar els alumnes de l’entrada a classe. Però en canvi, sí que sona El petit de Cal Eril. La cançó Amb tot és un dels temes escollits pel centre. Ha passat el filtre perquè la seva lletra no és nociva, ni sexista, ni va en contra dels valors de l’institut. No tots els grups ho poden dir. De fet, la professora Sònia Moya, impulsora del projecte ‘Les musiquetes de Lacetània’, assegura que hi ha molts grups musicals que fan just el contrari.

La iniciativa vol fer servir la música com a mitjà per arribar als adolescents i posar de manifest que, sovint, escolten cançons que no els respecten. També per parlar d’història i del món que els envolta.

“A vegades m’he sentit ofesa per les lletres d’algunes cançons”. La Iara té 16 anys i és alumna de l’institut. Té clar que la música és art i que “tothom té dret a fer-la com vulgui”, però admet que ha escoltat lletres que l’han fet sentir malament. En el seu cas, sobretot, pel fet de ser sexistes. I això és, precisament, el que vol evitar aquest projecte. La iniciativa va néixer després de comprovar que els alumnes estaven més alegres i actius si al centre sonava música. “Uns dies abans de Nadal, posàvem música i veiem que es generava un ambient agradable. I ens vam preguntar: per què no fer-ho sempre?”, explica la professora Sònia Moya.

Però el centre tenia clar que s’havia de fer amb lletres respectuoses i no nocives, i això ha comportat fer un cribratge important. “‘Jo sense tu no soc ningú’ o ‘tu tens la culpa de tot’ són alguns exemples de cançons que tots hem sentit”, lamenta Moya. El centre cada dia proposa una cançó i això, assegura la professora, els obre un món de possibilitats perquè “la música desperta la capacitat de parlar d’emocions”. “Ens mostrem a les xarxes socials sense cap embut, però a l’hora de parlar del què ens passa, tenim bastantes fronteres. Si ho fem amb música, és més fàcil”, subratlla.

I, a més, Moya explica que el projecte també és una oportunitat per connectar els adolescents amb el professorat a través de la música. “Els hi posem música que nosaltres escoltàvem de joves i alguns al·lucinen. Per exemple, no havien escoltat mai AC/DC i ara flipen”, subratlla. I a l’inrevés perquè la iniciativa ha tingut tan èxit que fa un pas més i ara és l’alumnat qui proposa temes als professors. “Jo demanaré que posin la Rosalía. M’encanta”, assegura un dels alumnes, Joel Torà.