Olot engega una campanya per combatre la discriminació en l’accés a l’habitatge

S’ha fet una diagnosi de la situació i s’oferirà formació al personal tècnic per evitar aquestes conductes


A principis de mandat, un grup de veïns i veïnes es van adreçar a l’Ajuntament d’Olot per alertar de diferents casos de discriminació racial en l’accés a l’habitatge. Fruit d’aquesta denúncia col·lectiva, el consistori va encarregar un estudi a través del qual s’ha fet una diagnosi de la situació. No hi ha xifres, però a través d’un treball conjunt amb diverses entitats i agents de la propietat s’han acordat un seguit d’accions per combatre aquestes situacions. Entre elles, una campanya de sensibilització que es posarà en marxa pròximament o la formació del personal tècnic per evitar aquestes conductes. L’objectiu: treballar des de la mediació per resoldre una problemàtica “de país”.

“Olot ha adquirit el compromís per a la igualtat i la no discriminació”, ha assegurat el regidor d’Habitatge del municipi, Jordi Güell. Això és el que s’ha volgut visibilitzar aquest dilluns en una roda de premsa conjunta entre l’administració local, la Generalitat —a través de l’Oficina d’Igualtat de Tracte i no discriminació—, i les entitats Càritas Garrotxa, Stop Racisme i l’API de Girona.

Totes elles, juntament amb la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, la Cooperativa Suara, la Cambra de la Propietat Urbana de Girona i col·lectius de propietaris van participar en el procés de diagnosi per analitzar la situació. S’han fet entrevistes, taules temàtiques i trobades que han culminat amb la identificació de tres reptes, la solució dels quals implica protegir drets i obligacions i incidir en el mercat de l’habitatge.

Entre les accions previstes per fer-hi front, hi ha una campanya de sensibilització que es posarà en marxa tan bon punt el calendari electoral ho permeti. També s’està treballant en l’edició de material de suport i en la formació de personal tècnic del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, l’Oficina Local d’Habitatge, la Policia Municipal, o el personal de l’Oficina d’Atenció Ciutadana. L’objectiu és que estiguin preparats per afrontar aquest tipus de situacions i puguin assessorar els afectats.

Mediació per davant de la sanció

Paral·lelament, els API gironins impulsaran un servei de mediació a tota la demarcació per abordar aquesta problemàtica. El seu president, Joan Company, admet que és un problema “real” i que afecta “tot el país”. Company creu que la via de la mediació és molt més efectiva que la de la sanció, i per això aposten per fer un treball de pedagogia tant amb el personal com amb els propietaris.

Aquesta és, precisament, la línia que vol seguir l’Ajuntament d’Olot: “Obrim vies al diàleg per garantir drets per la via del consens i no de la denúncia”, remarca Güell. De fet, hi ha molt poques denúncies de casos de discriminació i, a més, costa molt poder demostrar-ho. La directora de l’Oficina d’Igualtat de Tracte i no discriminació, Manuela Fernández, diu que calculen que un 80% dels casos de discriminació racial en l’accés a l’habitatge no es denuncien i que això fa molt difícil conèixer l’abast real del problema.

I això passa, explica, no només per l’estigma que hi ha al darrere sinó per les dificultats que hi ha a l’hora de demostrar aquesta discriminació. La llei recentment aprovada pel Govern preveu sancions en casos com aquests, però els afectats tenen problemes per poder provar-ho. “A Olot, amb aquesta feina que s’ha fet, hi haurà una via prèvia per resoldre-ho”, explica Fernández.

Les dificultats per demostrar-ho

Stop Racisme és una de les entitats que denuncia aquesta problemàtica. No té dades sobre quina és la situació real, però rep moltes queixes en aquest sentit a través de les xarxes socials. El seu portaveu, Mari Drammeh, admet, però, que és difícil demostrar-ho i que hi ha hagut una “evolució” en els últims anys. “Abans era més directe. Ara, et demanen més requisits que a una persona autòctona o directament t’anul·len una cita dient que ja s’ha llogat”, explica.

Per la seva banda, el president de Càritas Garrotxa, Carles Oller, remarca la importància de parlar sobre aquesta situació i “trencar estereotips”. “És un tema de drets i deures”, afegeix.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

jordi U. Girona
1.

Jo soc quasi paralitic i fa 9 dies vaig venir a Olot amb els meus tutors a comprar llibres i prendre algo quasi mai surto de Girona i em varen deixar sol 22 minuts al costat d,aquell parc amb arbres volcanics que te retols a dins Olot i se,m va acostar un senyor d,uns 32 anys de raza arab i em va buidar les butxaques i em va robar el mobil que valia 220 euros. He passat uns 9 dies amb por a sortir al carrer i tinc molt pocs amics.

  • 0
  • 0

Comenta aquest article