Les dones arriben a cobrar 30.000 euros menys que els homes en els sectors professionals

ACN

Els sectors professionals —com ara metges, advocats, enginyers, economistes o empresaris— tenen una bretxa de gènere del 30%, deu punts superiors a la de la mitjana de l’economia, que es va situar el 2020 just per sota del 20%. Així, les professionals cobren de mitjana 36.039 euros, lluny dels 51.968 dels seus companys, tot i que elles representen el 56% del sector, deu punts més que a inicis dels 2000. En el cas dels directius, la diferència salarial entre gèneres s’enfila al 38,5%.

Així doncs, les dones directives i gerents perceben 51.706 euros a l’any, mentre que els homes reben 84.113 euros, una diferència de més de 30.000 euros.

L’informe Els i les professionals i la seva contribució a l’economia catalana 2018-2021 assenyala la potència d’aquests àmbits, que apleguen titulats universitaris que poden adscriure’s a un col·legi professional, i que són “el nucli dur de l’economia”.

Bretxa de gènere

En les últimes dues dècades, el sector s’ha feminitzat fins al punt que ara les dones són majoria (56%). Amb tot, “les dones ingressen sensiblement per sota del col·lectiu masculí en totes les categories”, ha assegurat l’economista i autor de l’informe Josep Oliver durant la presentació al Col·legi d’Economistes de Catalunya.

Aquesta bretxa s’explica per diferents motius. Un dels més importants és la segregació sectorial: el gruix del col·lectiu femení es concentra a la sanitat i educació i, en canvi, és molt menys present a sectors com l’energia o les TIC.

En el cas del sector públic, la diferència no s’explica pels sous fixats de base —que per llei són els mateixos— sinó perquè acaben fent jornades més curtes perquè assumeixen més tasques de cures familiars i tenen més presència a categories més baixes, ha assenyalat l’economista Xavier Segura, també autor de l’informe.

Per exemple, un catedràtic i una professora de primària entren tots dos entren a l’àmbit d’educació, però els salaris són molt diferents.

Tot i això, Oliver ha destacat que en totes les categories professionals femenines el sou és “substancialment superior” al de la resta d’ocupades del país.

Nucli dur de l’economia

Durant la presentació, Oliver ha assegurat que els professionals “són l’ocupació més dinàmica de l’ocupació catalana”, amb un creixement anual acumulatiu del 3,7%, mentre que la resta de l’ocupació s’ha mantingut plana des dels 2000. “És el nucli dur de l’economia del país”, ha resumit l’economista.

Segons la definició de l’estudi, promogut pel Centre d’Anàlisi Econòmica Intercol·legial, els professionals són prop d’un milió de treballadors amb títols universitari susceptibles d’adscriure’s en un col·legi professional, com ara metges, advocats, enginyers, economistes o empresaris.

En total, són el 28% de l’ocupació catalana, però concentren el 40% de la massa salarial de Catalunya, el 38% de les cotitzacions socials i el 47% de l’IRPF. L’informe conclou que aquestes professions “resisteixen més a les crisis i avancen amb més força a les expansions”. Entre 2013 i 2021, els professionals han absorbit més del 60% dels vora 450.000 nous llocs de treball generats a Catalunya després de la crisi financera i de l’esclat de la Covid-19.

D’altra banda, l’ocupació dels professionals catalans ha crescut un punt per sobre del ritme de la Comunitat de Madrid (2,9%), que, malgrat això, té més de deu punts més de professionals en total (38%).

Envelliment

Un altre dels factors que destaca l’informe és el creixent envelliment dels professionals ocupats, com a “reflex del procés de transició demogràfica” del país. Així els de 55 a 66 anys han augmentat d’un 7% a un 17% en vint anys, mentre que els de menys de 34 anys han caigut del 42% a escassament el 27% del total. “La caiguda dels joves és espectacular”, ha resumit Oliver, que ha comentat que els professionals d’altres països poden contribuir “d’una manera modesta” a rejovenir les plantilles dels sectors professionals, amb l’excepció de la sanitat.