Funcionaris de presons es tanquen a Brians 2 per exigir incrementar la plantilla

Reclamen més seguretat per protegir-se de les agressions i ser reconeguts com agents de l’autoritat


Més d’una vintena de funcionaris de presons han passat la nit al despatx de la direcció del centre penitenciari Brians 2 davant la manca d’acord amb el Departament de Justícia per les millores de seguretat que exigeix la plantilla. Durant el dia, una protesta unitària convocada pels sindicats UGT, CESIF, CCOO, ACAIP, CATAC, la Intersindical i l’associació Marea Blava s’havia concentrat a les portes del centre i traslladat parcialment a l’interior de les instal·lacions. La manifestació arriba dies després de diverses agressions a Brians, una de les quals va acabar amb dos treballadors ferits pels cops de puny donats per un reclús del Departament Especial de Règim Tancat (DERT). Els treballadors exigeixen més seguretat, un augment de plantilla i que la llei els reconegui com a agents de l’autoritat, una qüestió que està encallada al Congrés dels Diputats.

La irrupció dels manifestants al vestíbul s’ha dissolt al cap d’uns 40 minuts, moment en què els principals representants sindicals s’han plantat al despatx de direcció de Brians per exigir una reunió urgent amb els responsables de Serveis Penitenciaris del govern de la Generalitat.

La trobada ha arrencat amb el subdirector general de Centres Penitenciaris, Pedro Domínguez, i amb el responsable de l’ARIP (l’Àrea de Règim Interior Penitenciari), Diego Enríquez, si bé els sindicats han reclamat també la presència del director general de Serveis Penitenciaris i secretari de Mesures Penals, Armand Calderó. Els representants dels treballadors els han exposat un document amb 25 propostes per reduir les agressions al funcionariat de presons.

Agents de l’autoritat

Entre el conjunt de mesures hi ha la petició que els treballadors penitenciaris siguin reconeguts com a agents de l’autoritat. Aquesta qüestió està en tràmit al Congrés dels Diputats. Fa un any es va aprovar prendre en consideració una proposició de llei per modificar la Llei Orgànica General Penitenciària, i el procés és encara en fase d’al·legacions. Amb tot, els sindicats precisen que la Generalitat té suficients competències per a regular-ho a Catalunya.

“Demanem a la classe política i a la Generalitat que d’una vegada per totes facin tots els esforços per ser reconeguts agents de l’autoritat”, ha recalcat el portaveu de CSIF, Alberto Gómez, que ha retret una “falta d’interès polític” vers aquesta qüestió. “Sabem que el risc zero davant les agressions no existeix, però serviria com a element dissuasiu”, ha afegit.

Més efectius en plantilla

Al document, de 25 propostes, els sindicats també incideixen a reclamar millores en el nombre d’efectius de la plantilla. Denuncien que fa falta ocupar centenars de llocs de treball i que actualment no s’estan substituint les baixes mèdiques. Des de la UGT, el portaveu Xavier Martínez ha recriminat a la Generalitat que “vengui un sistema idíl·lic pensant en estadístiques” i ha recalcat que “cal recuperar 600 places perdudes per poder garantir la integritat física dels professionals”.

Al mateix temps, els sindicats insten la Generalitat a revisar el règim disciplinari dels reclusos quan aquests cometen una agressió, “perquè amb la normativa actual se senten impunes”. Des de CCOO han advertit que les agressions al personal de presons han crescut un 50% entre el 2021 i el 2022, i han arribat a més de 1.200 durant el darrer any.

“El nombre d’interns va a la baixa, però les agressions pugen, alguna cosa està fallant en l’aplicació dels protocols”, ha criticat el representant de Comissions, Carlos Deardanaz, que ha assegurat que un de cada tres treballadors de la zona interior de les presons està sent agredit: “Són xifres escandaloses”.

Al seu torn, fonts del Departament de Justícia han assegurat que existeix “preocupació” davant les conductes agressives que poden afectar tant treballadors com interns dels centres, i han garantit que estan treballant per “diversificar la intervenció” amb aquests interns per tal de “prevenir i reduir els incidents”.

Negociacions “trencades”

Davant la manca d’acord amb el Departament, els funcionaris de presons han decidit mantenir la tancada al despatx de la direcció del centre. Xavi Martínez, portaveu del sindicat majoritari entre el funcionariat de presons, UGT, ha explicat que ara com ara les negociacions estan “trencades” perquè, segons ha dit, l’executiu es nega a concretar les convocatòries públiques per augmentar la plantilla en 600 efectius en tres anys.

Martínez s’ha mostrat pessimista pel que fa a la possibilitat de continuar negociant. El representant d’UGT ha subratllat que el Govern ha quantificat en entre 600 i 650 l’augment de plantilla necessari entre el personal de presons, i que ara els treballadors exigeixen que es convoquin places entre 2023 i 2025. Segons Martínez, però, l’executiu no es vol comprometre.

Aquest és, segons el representant sindical, el “punt d’enfrontament” principal. Martínez ha explicat que l’increment que es demana ha de ser “net”, és a dir, paral·lel a circumstàncies com cobrir vacants de jubilació, baixes permanents o d’altres. Tot i que el gruix de personal que es demana és de vigilància, des de la UGT asseguren que també calen altres perfils com rehabilitadors, psicòlegs o agents socials, entre d’altres.

De moment, i davant l’enroc de les dues postures, els representants dels treballadors han convocat per dijous concentracions davant de tots els centres penitenciaris de Catalunya.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article