Una de cada quatre persones grans està en risc de desnutrició i això els fa més fràgils

German Vicente-Rodriguez  Catedràtic d'activitat física i salut, Universidad de Zaragoza @gervicen 
Ana Moradell Fernández  Grup de recerca GENUD, Universidad de Zaragoza @Moradell_Ana 

Quan envellim solem perdre la nostra capacitat del sentit del gust i l'olfacte, alhora que tenim més dificultat per mastegar. Tot això pot causar una disminució de la gana. Si a més tenim en compte altres canvis psicològics i socials que ens succeeixen amb la vellesa, com viure en solitud, sentir-se deprimit o perdre poder adquisitiu, hi ha un risc més gran que la qualitat i la quantitat de menjar ingerit es vegin compromesos. Altres canvis fisiològics que acompanyen l'envelliment, com una disminució de l'elasticitat a les parets de l'estómac, el sobrecreixement bacterià, altres malalties comunes com la gastritis atròfica i fins i tot l'ús de medicació, poden comprometre també la ingesta i l'absorció de nutrients. Per això el risc de patir desnutrició creix en envellir.

Què és la desnutrició?

Les diferents institucions internacionals especialitzades en nutrició (com l’European Society for Clinical Nutrition and Metabolim – ESPEN) descriuen la desnutrició (o malnutrició) en persones grans com els desequilibris en la ingesta calòrica i la manca de nutrients desenvolupada a partir d’alguna malaltia (amb inflamació o sense). Però també abasta situacions de fam per altres motius socioeconòmics o psicològics.

En xifres, la quantitat de persones amb desnutrició a Europa suposa 2,1% en aquelles persones amb una vida autònoma, i pugen fins al 26,5% les que estan en risc de desnutrició. Com cal esperar, el nombre d’aquelles persones grans amb desnutrició que tenen ajuda a casa és menor (un 8%) que el dels que estan en residències o hospitals (22% i gairebé 29% respectivament).

La desnutrició ens fa emmalaltir

La desnutrició en persones grans té conseqüències greus. Fonamentalment, debilita el sistema immunitari, augmenta el deteriorament cognitiu i fomenta malalties cròniques greus (osteoporosi, sarcopènia o fragilitat, entre d’altres). De fet, en un estudi observem que aquelles persones grans que no tenen fragilitat, quan estan en risc de desnutrició tenen més probabilitats de desenvolupar fragilitat si es compara amb aquelles que estan ben nodrides.

La desnutrició sembla afeblir la capacitat funcional de la persona i augmenta el risc de ser dependent, impedint que pugui realitzar el que és important per a ella. Hi ha diferències en el consum de nutrients entre les persones grans sense fragilitat que estan ben nodrides i les que estan en risc de desnutrició. Això ens pot estar donant una pista sobre els nutrients que fan que perdem capacitat funcional i desenvolupem fragilitat quan envellim.

Concretament, la salut empitjora amb un consum d’alcohol més gran i un consum més baix de proteïnes i altres nutrients com la vitamina D o el magnesi, implicats en la síntesi proteica, el manteniment muscular i el sistema immune. A més, si no ens nodrim bé, es redueix la ingesta d’altres substàncies implicades en processos d’inflamació i oxidació, com la vitamina C o l’omega-3. I també d’altres involucrades en la circulació, com les vitamines del grup B. Segons apunten altres estudis, tots aquests nutrients semblen estar implicats igualment en la sarcopènia —pèrdua muscular— i la fragilitat, per la qual cosa podrien suposar una pedra angular de diferents síndromes que ens afecten en envellir.

Més proteïnes i exercici

Un dels principals tractaments davant de la desnutrició és assegurar que mengem aliments suficients i variats, tant en termes d’energia, com de proteïnes i altres nutrients. Tot i això, l’exercici físic podria ser també útil. L’activitat física augmenta la massa muscular, disminueix la inflamació i, a més, pot augmentar la gana. Per això, és molt important comprendre com interaccionen la nutrició i l’exercici perquè pot ajudar a entendre què passa amb l’envelliment.

Algunes de les nostres investigacions ja han observat la influència de certs nutrients en els efectes que té l’exercici multicomponent sobre el greix corporal o la salut òssia. Concretament, un augment del consum d’alcohol i vitamina A podria interferir en la salut de l’os en aquestes persones que s’entrenen. Per contra, els àcids grassos poliinsaturats i la vitamina D faciliten que l’os millori després d’un període d’entrenament.

Tot i això, queda molt per investigar sobre aquest tàndem alimentació-exercici i sobre les possibilitats d’intervenció que s’obren després d’aquests resultats.

Què ha de menjar la gent gran

En primer lloc, cal evitar l’alcohol i assegurar que a tots els àpats apareixen fonts proteiques com la carn, el peix o l’ou, que poden ajudar a assolir les ingestes recomanades de proteïna. Sense oblidar els llegums que, a més a més d’aportar proteïnes, ajuden a cobrir les recomanacions d’altres vitamines i minerals.

A més, és important fomentar el consum de peix blau i la utilització de greixos saludables com l’oli d’oliva per ajudar a disminuir un possible estat inflamatori. Sense oblidar que moure’s o fins i tot entrenar pot marcar la diferència, i que les institucions haurien d’involucrar-se a prevenir la desnutrició i els problemes que se’n deriven.

(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l'original aquí)