Viure ocupant després de 14 anys esperant un pis protegit: la denúcia d’una barcelonina de 64 anys i amb discapacitat

L’Ajuntament al·lega que li va concedir un pis que va perdre perquè van sorgir dificultats per tramitar l’expedient


Una veïna de Barcelona, de 64 anys i amb una discapacitat del 82%, ha denunciat que porta més de 14 anys esperant per accedir a un pis protegit. Ha criticat el “tracte inhumà” dels Serveis Socials i l’Oficina d’Habitatge de Barcelona que “han fracassat” a l’hora de garantir els seus “drets bàsics”.

La Dolores ha explicat que després d’haver patit dos desnonaments, s’ha vist obligada a ocupar un habitatge rehabilitat i socialitzat com a pis d’acollida pel Sindicat d’Habitatge de Vallcarca. Fonts municipals consultades han recordat que l’any 2014 ja se li va concedir un immoble que va perdre perquè van sorgir dificultats per tramitar l’expedient. A més, han indicat que l’Oficina d’Habitatge de Gràcia ha emprès diverses accions per ajudar-la.

La veïna va arribar al barri de Vallcarca a finals dels anys 90 i l’any 2004 va llogar un pis on hi va viure durant 15 anys. Al llarg d’aquest temps va començar a tenir problemes econòmics i va demanar diverses rebaixes en el preu de la mensualitat que el propietari li va concedir. Donat que aquest habitatge era “petit, antic i sense cèdula d’habitabilitat”, finalment, l’any 2009 va decidir inscriure’s a la llista de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial.

En un comunicat, el Sindicat d’Habitatge de Vallcarca i l’afectada, han explicat que durant els anys següents, va anar rebent ajudes públiques per a pagar el lloguer, però la crisi econòmica va colpejar-la greument. A més, han dit que la seva salut va empitjorar, desenvolupant greus problemes de mobilitat i visibilitat. Actualment, té reconegut un grau de discapacitat del 82%.

La pèrdua d’un pis protegit

Segons han explicat la dona, en un roda de premsa, a finals de 2014 els Serveis Socials i l’Oficina d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona van adjudicar-li un pis d’una promoció de 25 habitatges per a persones socialment i econòmicament vulnerables. Malauradament, han relatat, el mes de desembre d’aquell mateix any, la Dolores va patir un greu episodi de salut que va obligar-la a ingressar d’urgències i a rebre una intervenció quirúrgica que la va mantenir convalescent fins el mes de juliol de 2015. A més, han manifestat que malgrat que les seves assistentes socials estaven al corrent de la situació, i per tant, de la seva incapacitat de poder visitar el pis i fer les gestions pertinents per a acceptar-lo, l’administració va desestimar el seu cas per no haver formalitzat el contracte i la Dolores va perdre el pis.

Després d’aquests episodi, la situació de l’afectada va anar empitjorant. Els seus problemes de salut i la seva delicada situació econòmica van contribuir a empitjorar la relació que la dona mantenia amb l’arrendatari del pis on residia. En el comunicat, s’explica que la propietat va començar a apujar-li el lloguer i va desatendre les seves demandes de manteniment. Així mateix, el relat ha apuntat que l’arrendatari fins hi tot va treure-li els comptadors de subministraments.

L’estiu de 2019, la Dolores va presentar una denúncia a l’Oficina d’Habitatge de Gràcia, exposant les males condicions del pis on es veia obligada a viure, la situació d’assetjament que patia i demanant una inspecció tècnica. No va obtenir cap resposta i el mes de setembre d’aquell any va presentar la seva queixa al Consorci d’Habitatge. Poc després, el mes d’octubre, el propietari va decidir no renovar-li el contracte de lloguer. 

En aquell moment la veïna va decidir contactar amb el Sindicat d’Habitatge de Vallcarca perquè ja no sabia que fer. Tot i que el col·lectiu va intentar mediar entre ella i la propietat, finalment l’arrendatari va interposar una demanda de desnonament. “En aquell moment vam decidir fer una roda de premsa per explicar el cas”, ha comentat la Dolores, que ha dit que fruit d’aquesta acció fonts municipals van contactar amb ella i van comprometre’s a agilitar el procés administratiu. Alhora, el consistori va dur a terme una inspecció tècnica que va ratificar les pèssimes condicions de l’habitatge i va acabar amb un expedient sancionador a la propietat.

“Malgrat aquests avenços, el mes de març del 2020 es va declarar l’estat d’alarma amb motiu de la pandèmia i el temps va anar passant”, ha manifestat l’afectada, que ha explicat que davant l’angoixa d’un judici per desnonament cada vegada més pròxim, va decidir abandonar la seva llar i el barri on feia més de 20 anys que hi vivia i mudar-se al Guinardó.

“Al nou pis, malgrat obtenir una ajuda econòmica se’m va tornar a fer molt complicat afrontar el pagament del lloguer, els subministraments i les necessitats bàsiques”, ha reconegut la dona. Ha dit que després d’un any vivint al Guinardó, davant la impossibilitat de pagar el lloguer i en trobar-se afectada per una nova amenaça de desnonament va aconseguir el condonament del deute per part de la propietat i va marxar del pis. Des de llavors la Dolores viu en un immoble ocupat pel Sindicat d’Habitatge de Vallcarca.

Demanen a l’Ajuntament que assumeixi la seva responsabilitat

Fonts del Sindicat han assenyalat que “la situació actual de la Dolores és directa conseqüència de la negligència i tracte inhumà dels Serveis Socials i l’Oficina d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona”. En aquest sentit, han indicat que “han fracassat” a l’hora de garantir els seus “drets humans bàsics”. “Aquesta vulneració dels drets bàsics de la Dolores va ser la primera d’una sèrie de carències i maltractes patits durant quasi deu anys que li han causat greus problemes de salut mental i física”, han afirmat des del Sindicat.  

Per aquest motiu, el col·lectiu ha exigit als Serveis Socials i a l’Oficina d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona que assumeixin la seva “responsabilitat” i proporcionin a l’afectada  “el pis digne i en plenes condicions que fa més de deu anys que es mereix”.

Així mateix, ha assenyalat que el cas de la Dolores “evidencia, les mancances i la hipocresia d’un govern que diu defensar el dret a l’habitatge i posar la vida en el centre, però que és incapaç de garantir els drets fonamentals davant d’un mercat immobiliari despietat”.

Fonts municipals consultades han reconegut que el novembre de 2014 se li va adjudicar un habitatge protegit “que no es va poder acabar lliurant perquè no va ser possible realitzar la tramitació durant diversos mesos, degut a la impossibilitat de contactar amb ella”. Alhora, han apuntat que “després de diversos endarreriments en la tramitació per poder gestionar el cas, el mes d’abril de 2015 es va declarar el desistiment”.

En aquest sentit, han recordat que posteriorment a aquest episodi s’han realitzat diverses gestions des de l’Oficina de l’Habitatge de Gràcia, com l’atorgament d’ajuts al lloguer en diferents moments entre el 2015 i el 2021, mediació per aconseguir una pròrroga de contracte de lloguer el 2020, i l’estudi d’un presumpte assetjament immobiliari.

Alhora, han recordat que les persones inscrites al registre entren en les diferents convocatòries de sorteig d’habitatge públic a mesura que es van realitzant i sempre i quan s’adeqüin als criteris de cada convocatòria. 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article