Barnahus o com posar l’infant víctima de violència sexual al centre per reparar danys

El centre d’atenció es va posar en marxa el 2020 a Tarragona i s’han atès 622 infants, majoritàriament nenes


“Amb la posada en marxa d’aquesta Barnahus diem prou: avui diem alt i clar que la tolerància amb els abusos als infants és zero”, diu la Marta Panchón a l’entrada de la Barnahus, –la casa dels infants en islandès–. La Marta ha estat víctima d’abusos sexuals a la seva infància per part del seu professor de teatre. Ella i vuit companyes més, després de molts anys, s’han decidit a denunciar-lo. La posada en marxa d’aquest equipament, l’any 2020, representa l’aposta de Govern per atendre als infants i adolescents víctimes de violència sexual i fer-ho des d’un nou paradigma: posar l’infant al centre. “Ens hem de centrar en la víctima: en com fer que la víctima pugui tenir una vida tan plena com sigui possible”, ha assegurat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, en l’acte d’inauguració aquest dimecres.

La casa està envoltada d’arbres, al Complex Educatiu de Tarragona, als afores de la ciutat. L’entorn idíl·lic i l’edifici serè, completament integrat a l’entorn natural, són una paradoxa de la cruesa que viuen els infants i joves que arriben a l’indret.

Amb el tret de sortida d’aquesta prova pilot, el Govern pretén estendre el model a tot Catalunya, amb l’obertura de 12 Barnahus més al llarg d’aquest 2023. Es tracta d’un model finlandès, ideat i impulsat per Bragi Gudbrandsson, representant de l’ONU pels drets dels infants. “Un matí, estava a la cuina de casa meva i em vaig preguntar: que passaria si abracéssim l’infant i el poséssim al centre de tot plegat?”, ha explicat Gudbrandsson.

Era l’any 1998 i el model es va anar estenent molt ràpidament per tots els països del nord d’Europa. Amb tot, el representant de l’ONU ha destacat “la dedicació” dels professionals implicats en aquest model a Catalunya: “Aquesta és la Barnahus més bonica del món i no només per l’edifici sinó per la implicació de tothom”. Ha arrencat forts aplaudiments.

Aragonès ha definit aquest nou model d’atenció que posa l’infant al centre com un “canvi de paradigma”. Però, què implica aquest canvi en la manera d’atendre les víctimes? “Necessitàvem treballar els abusos sexuals infantils d’una altra manera”, ha afirmat, visiblement emocionada, la directora general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Ester Cabanes. “Estic emocionada perquè, finalment, avui ens hem sortit en la nostra i hem complert amb els dos objectius: que els xiquets siguin atesos d’una altra manera i que els professionals treballin en tribu”.

Aquesta nova manera de treballar implica la coordinació de diferents departaments de la Generalitat. Així, tal com ha destacat el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, “si aquest model està tenint èxit és perquè hem aconseguit que diversos actors posin les víctimes en el centre”. Campuzano ha recalcat que “aquest esforç no és tan evident: al final, les històries tenen èxit perquè hi ha dones i homes que s’impliquen perquè la feina tiri endavant”.

En aquesta mateixa línia s’ha expressat Cabanes, que ha assegurat que abans es coordinava amb els professionals dels diferents departaments. “Ara, en canvi, treballem amb ells de costat”, ha explicat. Els diferents departaments implicats en l’atenció d’infants i joves són: Salut, Educació, Justícia i Drets Socials. Tots i cadascun d’ells s’activen en el moment que reben una trucada d’un cas de violència sexual. Un cop es fa la trucada, la tasca de tots els departaments es coordina i es centralitza des de Barnahus.

És a dir, l’infant no ha de seguir un llarg recorregut explicant i denunciant el seu cas en repetides ocasions i desplaçant-se d’un jutjat a l’altre sinó que el nou model ofereix una atenció integrada en el mateix centre, evitant el periple judicial. És al centre on es desplacen tots els professionals implicats en el cas, allí l’infant pot fer la declaració, és atès per la resta de professionals de la salut, com són l’equip de psicòlegs, pediatres, etc. “Cada cas és diferent, però la manera d’activar els recursos és la mateixa”, ha assegurat Cabanes.

622 infants atesos a Tarragona des del 2020

Des de la posada en marxa de la Barnahus a Tarragona el 2020 s’han atès 622 infants, 518 dels quals són nenes i 104 nens. Aquesta xifra implica que s’han quadruplicat els casos atesos de menors d’edat víctimes d’abusos sexuals a la demarcació tarragonina. Si el 2018 la taxa d’expedients oberts per motius compatibles amb abús sexual era de 3,8 cada 10.000 infants, el 2022 es va elevar fins als 18,1 a Tarragona.

“Estem emergint una realitat duríssima. Una realitat que durant anys ha estat amagada en la família i ara posem la víctima al centre i ajudem aquestes criatures a què això vagi emergint. El gran repte és que haurem de donar resposta als casos que emergiran aviat”, ha assegurat Campuzano.

Aragonès ha destacat que aquest nou model suposa “un gran salt endavant” perquè permet que “tots els professionals es coordinin per treballar al voltant de les famílies” i evitar, així, que les víctimes hagin de moure’s d’un servei a un altre. “Qualsevol país que vulgui sentir-se digne d’ell mateix quan es mira al mirall ha de posar els drets dels infants i dels adolescents al centre de totes les decisions”, ha afegit el president de la Generalitat.

El grup infantil Xiula ha clausurat l’acte d’aquest dimecres amb una cançó dedicada a la prevenció dels abusos sexuals, amb l’objectiu d’ajudar els nens i les nenes a identificar-los.

La casa dels xiquets i les xiquetes ja és una realitat palpable a Tarragona. Una primera pedra que ha de permetre aquests infants reparar danys, sota el mateix sostre, en un equipament càlid, que té forma de llar i que suma l’esforç de molts professionals de diferents àmbits que es coordinen perquè aquests infants rebin la millor atenció possible.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article