La implementació d’eixos verds a Barcelona pot reduir un 13% el consum d’antidepressius

ACN

Un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha conclòs que implementar eixos verds al llarg de tota la ciutat de Barcelona comportaria una “reducció considerable” en els trastorns de salut mental que suporta la població adulta.

Segons es desprèn de la investigació, l’increment de la superfície verda permetria prevenir cada any un 14% dels casos de mala salut mental, i reduir un 13% de les visites a professionals de la salut mental i de l’ús d’antidepressius, així com un 8% l’ús de tranquil·litzants o ansiolítics. Així mateix, l’estudi calcula que tots aquests beneficis es traduirien en un estalvi de 45 milions d’euros anuals en costos directes i indirectes de salut mental.

Els resultats de l’estudi són fruit d’una anàlisi feta a partir del supòsit que el pla dels Eixos Verds de l’Ajuntament de Barcelona, que preveu la transformació d’un de cada tres carrers en corredors verds, s’executi per complet, un fet que comportaria un increment d’un 5,7% en la superfície verda de la ciutat.

Per exemple, en cas que s’executi el pla, l’ISGlobal estima que dels 223.500 casos de mala salut mental autopercebuda que s’esperen anualment, un 14% (31.300) serien prevenibles. Pel que fa a les visites a especialistes de salut mental, dels 125.000 casos anuals esperats, un 13,4% (16.800) també es podrien evitar gràcies als eixos verds. En el cas de l’ús de tranquil·litzants o ansiolítics, a l’any es preveuen gaire 117.000 casos, dels quals es podrien prevenir un 8%. Finalment, pel que fa a l’ús dels antidepressius, dels 100.000 casos que l’ISGlobal estima que s’esperen anualment, un 13,4% es veurien mitigats.

La recerca, que s’ha donat a conèixer en la revista Environment International, defensa que l’evidència científica ha mostrat que els espais verds beneficien la salut en general i específicament la salut mental. Entre d’altres, perquè contribueixen en la mitigació de la contaminació atmosfèrica, el soroll i la calor, per la seva capacitat per a reduir l’estrès, i també per la seva relació amb una major activitat física i interacció social.

“Barcelona té un problema que ha de solucionar de manera urgent”, alerta Natalie Mueller, investigadora de l’ISGlobal i autora de l’estudi. Segons denuncia, ara com ara, només l’11% de la ciutat està ocupat per espai verd —comptant Collserola, que aglutina el 60% de l’espai verd municipal—.

Mueller adverteix que per poder complir amb la recomanació de l’OMS de disposar d’almenys un espai verd d’un mínim de 500 metres quadrats a no més de 300 metres de casa, caldria arribar al 25% de la superfície. A l’Eixample, per exemple, tan sols el 6,5% de la superfície està destinada a espai verd.

Al seu torn, Mark Nieuwenhuijsen, director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal, defensa que, malgrat que l’estudi avalua l’impacte potencial del pla d’Eixos verds, els resultats “no són exclusius per a Barcelona”. “Qualsevol actuació en qualsevol ciutat que porti a incrementar la superfície verda pròxima als domicilis hauria de conduir a millores en la salut mental”, sosté.

Tanmateix, l’investigador fa crida a “acompanyar” aquests espais verds amb polítiques complementàries com sistemes de transport públic d’alta qualitat, zones de baixes emissions o polítiques per lluitar contra l’especulació i la gentrificació.