Cinc mites sobre la bipolaritat

Aquest trastorn provoca alteracions de l’estat d’ànim sobtades i sense causes objectives que les justifiquin


L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que quaranta milions de persones pateixen trastorn bipolar, una patologia que, si no es tracta, pot implicar conseqüències molt greus. Com explica Enric Soler, professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), aquest trastorn provoca alteracions de l’estat d’ànim sobtades i sense causes objectives que les justifiquin, canvis extrems que van des d’un estat emocional eufòric fins a episodis de depressió. I resulta “especialment cruel perquè afecta greument el seny i la capacitat de relacionar-se socialment, a més de provocar trastorns del son i influir seriosament en la capacitat de pensar”.

No obstant això, segons els experts, és un dels trastorns mentals greus més banalitzats. Tant que gran part de la societat l’associa a simples canvis d’humor o a caràcters inestables, obviant el sofriment que comporta aquesta patologia, que és una de les principals causes de discapacitat arreu del món.

Aquests són alguns mites falsos sobre el trastorn bipolar:

1- Qui passa de l’alegria a la tristesa en poc temps és bipolar. Segons adverteixen els experts, al llarg d’un dia, qualsevol persona pot passar per diferents estats d’ànim. Però experimentar emocions positives i negatives en curts períodes de temps no és el mateix que patir un trastorn bipolar. Aquest trastorn implica episodis maníacs o hipomaníacs i depressius.

“En el dia a dia podem fluctuar entre la tristesa i l’alegria; són emocions sanes que van unides a conductes funcionals, la qual cosa es tradueix en què el nostre acompliment diari no es veu afectat de manera greu per aquests canvis emocionals”, explica Montserrat Lacalle, també professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC. “En canvi, quan parlem d’un trastorn bipolar, estem parlant de passar de mania o hipomania a depressió, estats que no són funcionals ni sans perquè el patiment de la persona és molt elevat i les conductes dels que els experimenten són disfuncionals. Hi ha problemes en el desenvolupament quotidià del dia a dia. A més, el canvi entre aquests episodis no es dona en qüestió d’hores ni és desencadenat per factors fàcilment identificables, com sí que pot succeir en el dia a dia d’una persona sana que passa de l’alegria a la tristesa”, indica.

Hi ha diversos graus de trastorn bipolar. El trastorn bipolar I provoca, almenys, un episodi maníac prou important per interrompre una vida quotidiana normal i diversos episodis depressius amb certa regularitat, recorda Enric Soler. El trastorn bipolar II presenta episodis depressius més greus i algun episodi maníac esporàdic. I el trastorn ciclotímic es caracteritza per patir simptomatologia d’episodis hipomaníacs i depressius menys duradors i intensos, però en un període relativament llarg de temps (entre un i dos anys).

2- Els estats eufòrics són moments de genialitat. Una de les característiques del trastorn bipolar és que provoca els citats episodis maníacs o hipomaníacs, que gran part de la societat relaciona amb estats de genialitat i positivisme. Però la realitat és diferent. Els símptomes maníacs consisteixen en un estat d’ànim “anormal i persistentment elevat, expansiu, amb idees d’omnipotència i invulnerabilitat, que es manifesta la major part del dia almenys durant una setmana i que també pot anar acompanyat d’irritabilitat”, explica Enric Soler.

“Qui el pateix experimenta un augment de l’autoestima, sentiments de grandesa, disminució de la necessitat de dormir, verborrea, sensació que els pensaments van a gran velocitat, fugida d’idees, dificultats de concentració, hiperactivitat dirigida a un objectiu (laboral, social, sexual, etc.), compres compulsives i gresques desfermades que posen en risc el mateix subjecte o inversions de diners massa arriscades”, especifica el professor col·laborador de la UOC.

A més, afegeix que aquesta simptomatologia es produeix sense el consum de drogues o medicaments, de manera natural. En el cas que es tracti de fases hipomaníaques, la diferència és que tots aquests símptomes es manifesten durant menys temps —un màxim de quatre dies— i que pot ser que no es donin tots, però sí almenys quatre. És a dir, és una espècie d’episodi maníac menys greu, però que altera igualment el dia a dia de la persona que el pateix, provocant grans sentiments de culpabilitat una vegada passada la fase.

Respecte dels episodis de depressió que experimenten els maníacs, es caracteritzen perquè es manifesten durant un període de dues setmanes. En aquest temps “l’estat d’ànim es manté deprimit durant la major part del dia, gairebé tots els dies, amb sentiments de tristesa, buit interior, incapacitat per sentir plaer, pèrdua de pes sense causa objectiva que ho justifiqui, pèrdua de la gana, insomni o hipersòmnia, agitació o retard psicomotor observable pels altres (sense ser una experiència subjectiva), cansament, sentiments d’inutilitat o de culpabilitat excessiva, gairebé delirant”, explica Soler. També són freqüents la incapacitat de concentració i els pensaments de mort recurrents, l’intent de suïcidi o l’existència d’un pla per dur-lo a terme.

3- No és una patologia greu. Un dels aspectes que més sorprèn els experts és que, tractant-se d’una patologia que pot portar conseqüències molt greus, es parli d’ella amb superficialitat, associant-la a persones narcisistes o controladores. Com recorda Enric Soler, el trastorn bipolar és un dels trastorns mentals que causa més sofriment a la persona que el pateix, ja que “invalida les seves capacitats per dur a terme les activitats de la vida diària més senzilles”.

A més, és freqüent que les relacions de les persones amb trastorn bipolar es danyin i els resulti difícil conservar una rutina laboral o familiar. “Els símptomes que pateixen influeixen poderosament en les seves relacions familiars o de parella, en el fracàs acadèmic i en la incapacitat per poder mantenir una ocupació”, afirma. De fet, és una de les malalties amb major risc de suïcidi, “un gran tabú del qual no es parla. Una societat que no cuida la seva salut mental és una societat malalta. No és casualitat que a Espanya estigui augmentant la taxa de suïcidis de manera alarmant”, sosté Soler.

4- Es pot curar. Encara que, com explica Montserrat Lacalle, no tots els pacients presenten aquesta patologia de la mateixa manera, “és cert que és una condició crònica. Un pacient amb aquest diagnòstic no es cura”, adverteix. No obstant això, els símptomes que presenta sí que es poden pal·liar amb tractament i es pot aconseguir que porti una vida el més normalitzada possible. D’aquest tractament, i de la mena de trastorn bipolar que es pateixi —ja que hi ha grans diferències entre les persones afectades segons la freqüència dels canvis entre els estats maníac o hipomaníac i depressiu— dependrà que pugui portar una vida funcional o no.

5- Es tracta únicament amb fàrmacs. Com expliquen els experts, el trastorn bipolar es tracta amb psicofàrmacs estabilitzadors de l’estat d’ànim, antipsicòtics, antidepressius o antidepressius antipsicòtics, l’objectiu dels quals és estabilitzar l’estat d’ànim. “La medicació pot ser diferent en funció de la problemàtica de cada pacient i del grau en què la necessiti”, recorda Montserrat Lacalle. “Però tot això s’ha de combinar amb psicoteràpia. La teràpia psicològica és fonamental. A més, en alguns casos també hi ha psicoeducació dels propis pacients i de les famílies perquè sàpiguen identificar els símptomes que apareixen abans d’una fase maníaca o depressiva”, assenyala la professora col·laboradora de la UOC.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article