Per què és preocupant que els infants no juguin tant com abans?

Ángeles Conde Rodríguez  Professora titular de Psicologia Evolutiva i de l’Educació, Universidade de Vigo

“Baixo a jugar” és una frase que molts hem pronunciat innombrables vegades al llarg de la nostra infància. Avui, cada vegada menys infants la repeteixen durant cada vegada menys anys de les seves vides: segons alguns estudis, els nens juguen menys que abans –una hora i mitja diària– i deixen de jugar abans amb joguines.

En l’estudi citat, els pares asseguren que, a partir dels 7–9 anys, molts prefereixen els dispositius electrònics. L’aparició d’aquests dispositius, la vida en les grans ciutats on sortir a l’aire lliure és menys autònom i segur, les llargues jornades escolars amb classes extraescolars: són diversos els factors que poden estar darrere d’aquesta tendència. Però, més enllà de les seves causes, quines conseqüències pot tenir?

La importància del joc

Des de fa ja anys sabem de la importància del joc infantil per la seva contribució al desenvolupament i a l’aprenentatge. Algunes recerques realitzades als EUA alerten de la connexió entre la disminució del temps dedicat al joc lliure i l’augment de l’ansietat i depressió infantil i juvenil.

El joc ha estat present en totes les cultures i èpoques com evidencien restes arqueològiques d’algunes joguines. Les cries humanes passen per una àmplia etapa d’immaduresa biològica que les fa dependents dels adults per a la seva supervivència, i en aquesta etapa passen gran part del temps jugant. La seva immaduresa els permet obtenir profit del joc, a través del que poden assajar comportaments, simular situacions, practicar conductes, aprendre a controlar la seva atenció i les seves emocions, anar aprenent elements del context social i anar-se incorporant, a poc a poc, al món adult.

Per això, aquestes activitats infantils contribueixen de manera positiva al desenvolupament humà en totes les seves dimensions. En l’àmbit físic, estimulen l’evolució del sistema nerviós, en el psicomotriu afavoreixen l’equilibri i el control muscular, en el cognitiu desenvolupen el pensament i la creativitat i, en el social, fan possible el contacte amb iguals i aprenen normes de comportament. 

Finalment, en l’àmbit afectiu-emocional, procuren el plaer, l’equilibri psicològic i el domini d’un mateix.

Aprendre a viure

Existeixen multiplicitat de comportaments humans que incloem sota l’etiqueta de joc, d’aquí la seva complexitat i la dificultat que suposa definir-ho i categoritzar-ho.

Fruit de la diversitat d’enfocaments i marcs conceptuals des dels quals s’han plantejat les recerques, no resulta sorprenent trobar-nos que per cada àmbit del desenvolupament infantil existeixi una forma de joc.

Amb tot, solen classificar-se en cinc grans tipus: joc físic, amb objectes, simbòlic, de simulació o sociodramático i de regles.

El joc físic inclou el joc actiu amb activitats com saltar, grimpar, jugar a la pilota, etc., que comencen a desenvolupar-se a partir del segon any de vida, juntament amb activitats de motricitat fina, com retallar o acolorir, i el joc brusc, típic de l’etapa preescolar, que es realitza amb uns altres i inclou forcejaments, puntades i lluites a través de les quals els nens aprenen a controlar la seva agressivitat. Aquests jocs ajuden no sols al desenvolupament motriu i sensorial, sinó que fomenten la capacitat d’establir vincles d’inclinació i desenvolupar la comprensió d’habilitats emocionals i socials.

El joc amb objectes comença en els primers mesos quan els bebès són capaços d’agarrar i sostenir objectes. Comencen fregant objectes, colpejant-los, deixant-los caure… fins a aconseguir més tard ordenar-los, classificar-los, fer construccions amb ells, etc. Són activitats que els serveixen com a mecanismes d’exploració del món que els envolta.

El joc simbòlic, que apareix entre els 2 i 3 anys, està centrat en l’ús de sistemes simbòlics com el llenguatge, la lectura, el dibuix o la música i afavoreix el desenvolupament de capacitats per a reflexionar sobre les experiències, emocions, etc. El joc de simulació o ficció, en el qual els objectes es transformen per a representar a uns altres (una escombra que representa un cavall, un dit fa de pistola…), apareix al voltant del primer any i és una via de desenvolupament del pensament abstracte, per la qual cosa té implicacions en les seves futures habilitats cognitives, socials i acadèmiques.

Els jocs de regles inclouen des de jocs a l’aire lliure, com l’amagatall o activitats esportives, fins a jocs de taula o electrònics. Aquests jocs permeten desenvolupar la comprensió de les regles i aspectes de la vida social com respectar torns, compartir o comprendre les perspectives dels altres.

Les ciutats i l’aire lliure

En les últimes dècades i a causa de la progressiva incorporació de bona part de la població a les ciutats es produeix una disminució constant de jocs presencials, tradicionals i a l’aire lliure en favor de jocs estructurats, esports organitzats i activitats extracurriculars. Per això algunes recerques suggereixen que actualment els nens juguen menys que dècades enrere.

També s’observa un augment de jocs basats en la tecnologia (videojocs, realitat virtual i augmentada). Com a nota curiosa, malgrat els seus detractors, s’ha observat que aquests jocs proporcionen habilitats necessàries que responen a les característiques de les societats tecnològiques (agilitat en la presa de decisions, resolució de problemes, etc.).

Jugar durant tota la vida?

Quant a les seves implicacions per a l’aprenentatge, el joc és una activitat infantil indispensable que contribueix de manera positiva i pot ser utilitzat com una eina pedagògica per pares i docents pel seu caràcter motivador, divertit i agradable.

En aquesta línia, en contextos educatius s’apliquen dinàmiques de joc com la ludificació, amb l’objectiu d’implicar els estudiants en les tasques escolars, comprometre’ls en els processos d’aprenentatge i millorar el seu rendiment.

Els adults humans continuem conservant aquests comportaments que en altres espècies només defineixen als membres infantils. Independentment de l’edat, el joc té un paper important en la vida de les persones, suposant per a uns una forma d’entrenament i pràctica de noves habilitats i comportaments en un ambient segur, mentre que per a uns altres és una manera de fomentar la interacció social i la connexió amb els altres. En general, el joc pot tenir diversos beneficis per a la salut mental i física, com reduir l’estrès, millorar la creativitat i la resolució de problemes.

En resum, el joc no és només una activitat per a nens, sinó que pot ser una part important de la vida de les persones de totes les edats. Les potencialitats del joc estan en la base del desenvolupament de les capacitats de resolució de problemes, cognitives i socioemocionals d’ordre superior desenvolupades pels éssers humans.

El joc és necessari per a aconseguir la nostra plena condició humana pel que encertadament ara és reconegut per l’ONU no sols com una oportunitat sinó com un dret per a la infància.

(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l'original aquí)