Un estudi de Vall d’Hebron troba un indicador per aturar la medicalització innecessària amb aspirina durant l’embaràs

ACN

Un assaig clínic dirigit per l’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha demostrat l’eficàcia d’un indicador per detectar la majoria dels falsos positius del cribratge de preeclàmpsia, una complicació greu de l’embaràs que pot posar en risc la vida de la mare i la del nadó. 

L’estudi mostra que les dones classificades d’alt risc de preeclàmpsia i que entre la setmana 24 i la 28 presenten un valor de sFIt-1/PIGF normal (38 o inferior) eren en realitat un fals positiu. Aquestes pacients podran deixar el tractament amb aspirina i tornar a fer el seguiment dels embarassos de baix risc sense conseqüències negatives per a la mare ni el nadó i ajudarà a reduir l’ansietat en les gestants i les possibles complicacions d’aquest medicament.

Els resultats es publiquen a la revista Jama i han participat a l’estudi altres vuit hospitals de l’Estat, la majoria catalans. Aquest indicador es pot mesurar amb una analítica de sang i permetrà aturar la medicalització innecessària, si bé per aplicar aquest canvi a la pràctica clínica de forma sistemàtica caldrà que s’incorpori en un protocol català. 

L’investigador principal de l’estudi, el doctor Manel Mendoza, explica que el treball confirma el que sospitaven des de fa uns anys, que “l’aspirina per prevenir la preeclàmpsia només és necessària durant la primera meitat de l’embaràs en la majoria de casos”.

“Per a aquestes dones, seguir el tractament fins al part no sembla aportar beneficis i podria comportar complicacions innecessàries”, explica Mendoza, que és responsable d’Insuficiència Placentària de la Unitat d’Alt Risc Obstètric de l’hospital, en declaracions recollides per Vall d’Hebron.

El que també és investigador del grup de recerca de Medicina Materna i Fetal del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) recalca que l’estudi permet caminar “cap a un abordatge més fisiològic i menys medicalitzat” de l’embaràs.

Els investigadors van fer seguiment de 936 dones que havien donat positiu en el cribratge de preeclàmpsia durant el primer trimestre i un valor sFIt-1/PlGF 38 o inferior en una analítica de sang realitzada entre la 24a i 28a setmana. Entre una prova i l’altra, totes havien seguit un tractament diari amb aspirina 150mg, tal com recomana el protocol de seguiment de l’embaràs a Catalunya.

A partir de l’analítica, la meitat de les dones de l’assaig va continuar amb la dosi habitual i l’altra meitat va deixar el tractament. El resultat va ser que no hi va haver cap diferència entre la incidència de preeclàmpsia d’un grup i de l’altre. Els investigadors conclouen que aquest indicador és efectiu a l’hora de detectar els falsos positius del cribratge del primer trimestre. 

Una prova rutinària que salva vides, però amb falsos positius

El cribratge de preeclàmpsia en el primer trimestre és una prova rutinària del protocol de seguiment de l’embaràs a Catalunya. El test és una anàlisi combinada de diferents mesures, de l’ecografia i de l’analítica. Amb aquesta prova, entre un 10% i un 15% de totes les gestants són considerades d’alt risc de preeclàmpsia i se’ls recomana prendre aspirina cada dia fins al final de l’embaràs.

La preeclàmpsia és un trastorn multisistèmic greu que complica entre el 2% i el 4% dels embarassos. En la majoria de casos, no presenta símptomes fins al tercer trimestre, quan pot desencadenar hipertensió arterial i proteïnúria (presència de proteïna a la orina). Una preeclàmpsia no tractada pot provocar parts prematurs, creixement restringit del fetus, despreniment prematur de placenta, convulsions, fallades multiorgàniques i danys permanents i potencialment fatals en la gestant i el fetus.

Tot i que els símptomes es fan evidents en el tercer trimestre, perquè el tractament preventiu amb aspirina sigui efectiu és essencial començar-lo abans de la setmana 16. Gràcies al tractament amb aspirina, s’aconsegueix reduir el risc de preeclàmpsia fins a un 80%.

Així, la preeclàmpsia és una malaltia infreqüent i la majoria de pacients d’alt risc són falsos positius, amb tot, es prefereix oferir el tractament a totes les pacients que no pas córrer el risc de no medicar gestacions que podrien desenvolupar el trastorn, tenint en compte la gravetat de la patologia, que l’aspirina és relativament segura i que cal iniciar la  prevenció abans de la setmana 16. 

Més del 90 % de les pacients podran aturar el tractament en el segon trimestre

Segons expliquen des de Vall d’Hebron, més del 90% de les dones identificades en el primer trimestre amb alt risc de preeclàmpsia podran parar el tractament sense conseqüències negatives un cop se’ls faci l’analítica entre la setmana 24 i 28.

La prova que proposa el grup de recerca de Medicina Materna i Fetal del VHIR no ofereix resultats fiables fins al segon trimestre i, entre un test i l’altre, es recomana a les embarassades que facin el tractament, ja que els beneficis superen els riscos.

Els investigadors creuen que a partir d’aquest assaig calen pensar estratègies per poder aturar el tractament amb aspirina quan no sigui necessària. Recorden que l’aspirina és un medicament antiagregant que augmenta el risc d’hemorràgia i en aquest estudi es va demostrar que aturar el tractament també reduïa el risc d’hemorràgies menors sobretot de geniva, nas i genitals.

A part de la reducció de riscos, aquesta mesura evitarà la sobremedicació i fomentarà la tranquil·litat de les gestants, reduint-ne l’ansietat i risc de complicacions.