Humanisme en medicina; la nova assignatura pendent

Redacció

Humanisme en Medicina és la nova assignatura optativa que els estudiants de segon curs del grau en Medicina de la UPF i l’Hospital del Mar poden cursar, per primera vegada, aquest tercer trimestre.

L’assignatura vol posar al centre la relació entre el metge i el pacient. Per aquest motiu, proposa un nou enfocament que vol recuperar el component humà de la relació entre professionals mèdics i pacients. Un component que ha quedat en entredit, sobretot en els països desenvolupats, amb la fascinació per les tècniques i la incorporació dels últims avenços tecnològics a la consulta.

Aquesta setmana arrenca l’assignatura, que és optativa, i acabarà a principis de juny. “A la consulta, tenim una pantalla que ens separa del malalt i sovint ens oblidem del contacte i la mirada”, explica Manuel Pera. Per això, si “el progrés de la tecnologia, no s’acompanya de l’humanisme, acaba convertint als professionals mèdics en una mena d’enginyers de la salut”, assenyala Joaquim Gea, catedràtic de Fisiologia del Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS) de la UPF i Cap de Servei emèrit del Servei de Pneumologia de l’Hospital del Mar, i un dels impulsors de l’assignatura.

La inciativa ha estat concebuda juntament amb Manuel Pera, cap de la Secció de Cirurgia Gastrointestinal de l’Hospital del Mar i Coordinador del Grup de Recerca en Carcinogènesi Gastroesofàgica de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM-Hospital del Mar), i dirigida per ell mateix amb l’ajut de Jonathan McFarland, president de l’associació ‘The Doctor as Humanist’.

Un enfocament humanista que, fins ara, no s’aprenia a les facultats de medicina. “Si tenies sort l’aprenies d’un bon metge, però també podies tenir un mal model”, assegura aquest expert. Per això destaca l’aposta de la UPF per impulsar una assignatura pionera a les universitats catalanes que va més enllà de la formació en ètica i bioètica que ofereixen altres universitats. 

Tal com explica Joan Ramon Masclans, degà de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida de la UPF i metge de l’Hospital del Mar, "aquesta assignatura posa de manifest el propi lema dels nostres estudis, on la medicina ha d'estar al servei de les persones i la societat, i posa en evidència la importància de l'ensenyament en l’empatia. A més, lliga perfectament amb la filosofia de l'Hospital del Mar, hospital universitari de la UPF, on la humanització és un dels eixos del nostre servei sanitari".

L’optativa ha generat un gran interès entre els estudiants del grau en Medicina de la UPF i l’Hospital del Mar; amb una taxa de matriculació del 70% d’estudiants.

Humanitats per recuperar la sensibilitat

En les sessions de l’assignatura s’utilitzarà la literatura, el llenguatge, la narrativa o les arts per fer aflorar la sensibilitat dels futurs professionals mèdics i poder abordar qüestions com el tracte amb el pacient i el ritual per aproximar-s’hi; l’equilibri entre la distància i la pèrdua de la compassió; la importància de tenir un llenguatge ric per descriure els matisos d’una situació complicada o el valor de la convalescència, cada cop més amenaçat per la pressa per donar l’alta. 

Tot aquest recorregut estarà guiat per un elenc de professors de primer ordre. Una quinzena de professionals d’arreu del món, entre els quals hi destaca la participació de David R. Kopacz, professor del Departament de Psiquiatria i Ciència del Comportament de la Universitat de Washington, que parlarà dels factors que condueixen a la pèrdua de compassió i estima del metge cap als seus pacients, o Susana Magalhaes, investigadora en narrativa mèdica a la Universitat de Porto, que parlarà de la importància de les narratives.

“Sovint, les històries clíniques són pura cronologia i no deixen percebre com el malalt està convivint amb la malaltia. Només veiem la malaltia. Un càncer gàstric. I ens oblidem de les incerteses, els dubtes o les pors que l’acompanyen”, explica Manuel Pera.

Presència i cura

Avui en dia, segons Gea “hi ha un element determinant de la medicina que és l’envelliment de la població i la quantitat de malalties cròniques que no curem. I, davant d’aquests malalts, té més importància posar la mà a l’esquena al pacient mentre l’auscultes, que no pas tots els fàrmacs que li puguis receptar. Perquè no el pots curar. Només li pots temperar els símptomes. I amb aquest copet a l’esquena li estàs dient que l’estàs cuidant”.

I, “en malalties complexes, on participen molts especialistes, veure tants professionals et fa córrer el risc que el malalt perdi els seus referents. I el malalt necessita la presència del metge”, afegeix Pera.

Així, amb aquesta assignatura, els organitzadors esperen que els alumnes siguin més conscients i sensibles a les necessitats dels pacients i que adquireixin eines per poder, com diu Pera, “retornar l’ànima a la medicina”.