L’Estat espanyol, a la cua de les concessions d’asil a la UE un any més tot i el rècord de sol·licituds

Redacció

El 2022 l’Estat espanyol ha sigut, un any més, un dels països europeus que menys reconeixements de protecció internacional atorga a les persones sol·licitants d’asil. Tot i haver rebut un rècord de 118.842 sol·licituds d’asil l’any passat —un 82% més respecte al 2021—, tan sols es van resoldre favorablement un 16,5% de les peticions. Una xifra de concessions que és la tercera més baixa de tota la Unió Europea (UE), només després de Malta i Xipre. Catalunya ha sigut la tercera comunitat autònoma que ha rebut més peticions, amb un total de 10.396, per darrere de Madrid (47.658) i Andalusia (11.722).

Segons el darrer informe Más que cifras, elaborat per la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR), l’Estat espanyol és el tercer país de la Unió Europea que més peticions d’asil va rebre el 2022, només per darrere d’Alemanya i França. Tot i que la comissió celebra que l’Estat espanyol ha fet un esforç per augmentar el nombre de resolucions favorables —del 10% del 2021 al 16,5% del darrer any—, remarca que aquesta taxa de reconeixement de la protecció internacional encara es troba massa lluny de la mitjana europea, que se situa per sobre del 38%.

L’entitat destaca que les persones que sol·liciten asil es troben amb “enormes i greus obstacles” a l’hora d’accedir al procediment. Sobretot, la CEAR subratlla que l’escassetat de cites fa que les persones hagin d’esperar en situació irregular entre sis i vuit mesos de mitjana per presentar la seva sol·licitud d’asil i que molts cops han de recórrer al mercat informal per accedir a aquest dret, un fet que segons la comissió “vulnera la Directiva Europea de Procediments”.

Veneçuela i Ucraïna encapçalen l’origen dels sol·licitants

La gran majoria de sol·licitants d’asil a l’Estat espanyol procedeixen de Veneçuela, amb un total de 45.748; seguits de les persones de Colòmbia (36.012), Perú (8.937), Marroc (3.905) i Hondures (3.017). A més, a aquests casos s’han de sumar les més de 161.037 persones procedents d’Ucraïna que van obtenir protecció temporal a partir dels mecanismes d’acollida que es van posar en marxa des del març de 2022. En aquest sentit, la CEAR apunta que la posada en marxa dels Centres de Recepció, Atenció i Derivació (CREADE) ha permès alleugerir el sistema d’asil i garantir drets fonamentals en temps rècord; motiu pel qual demanen que aquest model d’acollida s’estengui a la resta de sol·licitants de protecció internacional.

Per altra banda, la CEAR assenyala la seva preocupació per l’augment considerable de les sol·licituds d’asil pendents de resolució: fins a 122.035 persones estaven pendents d’una decisió a finals de 2022, un 17% més que l’any anterior. La majoria d’aquestes, a més, eren d’origen veneçolà i colombià. En aquest sentit, l’organització alerta del “rebuig majoritari de sol·licituds de persones procedents de Colòmbia o Nicaragua, tot i les amenaces i vulneracions de drets que es viuen en ambdós països”. En el cas de les persones procedents de Veneçuela, en canvi, el 98% de les peticions es van resoldre amb una protecció per raons humanitàries.

Exigeixen vies segures de migració

La CEAR ha tornat a insistir en els enormes obstacles que es troben les persones per sol·licitar asil de forma legal i segura en el conjunt de la Unió Europea. Tot i que la gran majoria de persones sol·licitants d’asil arriben a l’Estat espanyol per via aèria, la comissió alerta que més de 2.900 persones van perdre la vida en el mar quan intentaven arribar a les costes europees, 1.170 d’aquestes quan tractaven d’arribar a les costes espanyoles.

“Reclamem que es continuï millorant la taxa de reconeixement i no es denegui el dret d’asil a persones que fugen de situacions límit. A més, la tragèdia de Melilla va demostrar una vegada més que l’accés al procediment en llocs fronterers o ambaixades i consolats encara és una quimera, i condemna les persones a saltar tanques o a arriscar les seves vides al mar a causa de la manca de vies legals i segures per demanar protecció internacional”, assenyala la directora general de la CEAR, Estrella Galán.