Així podria afectar la mala salut del planeta a l’aparició de malalties relacionades amb el sistema immunitari

Redacció

El deteriorament del medi ambient i dels entorns en els quals transcorre la vida quotidiana podria tenir un impacte més greu del que s’imaginava fa tan sols unes dècades. És l’advertiment de diversos experts, que a través de noves recerques han conclòs que la mala salut del planeta podria implicar conseqüències en la salut humana. En concret, en les malalties relacionades amb el sistema immunitari. Com afirma Mireia Gascón, professora col·laboradora del màster universitari de Salut Planetària UOC-UPF-ISGlobal, hi ha indicis que indiquen que la pèrdua de la biodiversitat del nostre entorn podria tenir un impacte en la diversitat de la nostra microbiota.

“La microbiota humana és el conjunt de microorganismes, que inclouen bacteris, fongs i virus, que conviuen amb l’organisme humà. Segons l’òrgan on estiguin aquestes comunitats, es parla de la microbiota intestinal, la microbiota del sistema respiratori, la microbiota de la pell o de la boca”, explica Gascón, també investigadora de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per Fundació “la Caixa”. “Gràcies a aquests bacteris i a una bona salut de les poblacions d’aquests microorganismes, també nosaltres tenim una bona salut. Però una pèrdua de microbiota en el nostre entorn natural —perquè als sòls, les aigües i la resta dels ecosistemes també hi ha microbiota— podria comportar una pèrdua de microbiota en el nostre organisme”, assenyala aquesta biòloga i experta en epidemiologia ambiental.

Així ho conclou l’estudi Biodiversity intervention enhances immune regulation and health-associated commensal microbiota among daycare children, que mostra que la microbiota dels infants que viuen en entorns més naturalitzats, amb més zones verdes, és diferent de la dels infants menys exposats a aquests entorns naturals. I que els primers tenen menys risc de patir atòpia i problemes a la pell. “Hi ha molts processos que no són possibles sense aquests bacteris. Per exemple, digerir fibres o generar altres components que són fonamentals i útils perquè el nostre organisme funcioni. A més, la microbiota té un paper decisiu quant a l’estimulació del sistema immunitari”, indica Gascón, i remarca que la seva alteració està relacionada amb al·lèrgies, malalties autoimmunes i càncer, entre altres patologies.

Com combatre la pèrdua de biodiversitat

L’atenció a la salut planetària, que Gascón defineix com la relació que hi ha entre la salut del planeta i la nostra salut, s’ha intensificat durant els últims anys, entre altres raons, per l’impacte que el deteriorament del medi ambient està provocant en els nostres organismes. Quan els experts parlen de salut planetària, es refereixen a la interrelació que s’estableix entre els diferents organismes i ambients, i adverteixen que “si un d’aquests elements està malalt, hi ha més possibilitats que la resta dels elements també ho estiguin”.

Per evitar aquest impacte negatiu, la solució exigeix decisions mediambientals. “D’una banda, hauríem d’evitar la invasió i destrucció d’hàbitats, atès que es corre el risc de contraure nous virus o nous patògens; i d’una altra, al nostre entorn més immediat, hem de millorar la qualitat ambiental dels llocs on vivim per mantenir aquest equilibri a la nostra microbiota”, assegura Gascón.

Per això és necessari gestionar bé el sòl per no destruir hàbitats consolidats, ja que tenen el seu propi ecosistema, igual com intentar reduir al màxim l’ús dels recursos que són limitats. Pel que fa a les ciutats, els experts consideren vital recuperar espai públic per crear més espais verds, però amb espècies que no requereixin gaire aigua.

“No podem pretendre tenir un jardí anglès en un context de clima mediterrani. Per això és tan important la formació de tècnics tant municipals com autonòmics. Els qui prenen les decisions sobre nous desenvolupaments urbanístics han d’incorporar l’eix de la salut a totes aquestes decisions per poder veure les coses des de totes les perspectives. Per exemple, no només haig d’arribar de pressa del punt A al punt B, sinó que, a més de fer el recorregut ràpidament, aquest hauria de ser saludable”, afirma Gascón.

Així mateix, la promoció del transport públic, de l’ús de la bicicleta o la decisió de canviar aquests mitjans de transport per anar a peu, també poden ajudar. Així, no solament es contribuiria a reduir les emissions de CO2 i altres contaminants que afecten la nostra salut, com el NO2 o les partícules, sinó que també faríem més activitat física, la qual cosa, a més, és beneficiós per a la salut.

“Tradicionalment, la biodiversitat s’ha relacionat amb ossos polars i balenes, però la biodiversitat és per tot arreu: al jardí de casa meva, on tinc cucs, escarabats, aranyes, plantes diferents, ocells; al parc del costat de casa; al bosc que és una mica més lluny... La biodiversitat és a tot arreu i és més important del que ens pensem. Si aconseguim explicar per què és crucial, acabarem prenent decisions personals mediambientalment sostenibles i saludables en el nostre dia a dia”, assegura Gascón.