Dues de cada tres famílies ateses per Càritas Girona viuen amb menys de 1.000 euros al mes

ACN

Dues de cada tres famílies que Càritas Girona ha atès el 2022 viuen amb uns ingressos inferiors al Salari Mínim Interprofessional (SMI), és a dir amb menys de 1.000 euros al mes. Així ho ha anunciat el responsable d’anàlisi social de Càritas Girona, Caye Gòmez, en la presentació de la memòria sobre l’atur i la precarietat laboral. Per altra banda, la gerent d’Ecosol, Anna Güell, ha alertat de l’increment de persones que estan a punt de jubilar-se o que ja estan en edat de jubilació que van a Càritas per participar en programes d’inserció laboral per aconseguir “una pensió digna”.

Al llarg del 2022 Càritas Diocesana de Girona ha atès 28.000 persones. De totes elles, s’ha fet un estudi representatiu entre el novembre i el desembre per entrevistar 417 persones i preguntar-los sobre la seva situació laboral i social. El resultat d’aquestes entrevistes detalla que dues de cada tres famílies viu amb uns ingressos inferiors al Salari Mínim Interprofessional (SMI), fixat en 1.080 euros.

A més, un 15,8% de les famílies no tenia cap mena d’ingrés en l’últim mes i un 10% cobrava menys de 450 euros mensuals. El responsable d’anàlisi social de Càritas Girona, Caye Gómez, ha detallat que dues de cada tres famílies “no poden viure de forma digna amb els ingressos actuals” i això fa que hagin de prescindir de pagar determinades coses.

Un 74,1% de les famílies enquestades assegurava que tenia problemes per pagar un habitatge i el 67,1% admetia no poder pagar l’alimentació. Gómez ha lamentat que això vol dir que “han de renunciar a una bona alimentació” perquè no tenen prou ingressos familiars. La cap del Programa d’Inserció Laboral, Raquel Carrión, ha detallat que sis de cada deu famílies ateses viuen en pisos llogats o rellogats i dediquen més del 40% dels ingressos en pagar l’habitatge.

Per altra banda, un 20,6% té dificultats per pagar despeses relacionades amb la salut, com ara medicaments que recepten els metges, i un 22,3% admet que els costa pagar les despeses escolars dels fills.

Per Gómez, la situació laboral actual destrueix “el paradigma d’accedir a una feina per sortir de l’exclusió social”. Per això l’entitat demana que s’adeqüi l’SMI a les necessitats familiars actuals, ja que el preu de l’habitatge i l’alimentació han disparat les despeses familiars. A més, demanen a les administracions que promoguin “mesures de redistribució de la renda” per lluitar contra les feines precàries.

Defectes en la reforma laboral

Des de Càritas Girona també han alertat d’alguns problemes vinculats a la reforma laboral aprovada pel govern espanyol en què es fomenta la contractació indefinida. Segons els responsables d’anàlisi social i d’itineraris d’inserció sociolaboral de l’entitat a Girona, la majoria dels contractes temporals s’han substituït per contractes de prova o contractes de fixos discontinus.

Per a la gerent d’Ecosol, empresa vinculada a l’economía solidària de Càritas Diocesana, Anna Güell, això és un “problema”, ja que no es garanteix quants mesos treballa cada persona i després implica més dificultats per accedir als circuits de buscar feina o de prestació de l’atur que no pas amb els contractes temporals. A més, critiquen que en el sector de l’hostaleria abusin dels contractes de prova durant la temporada turística i una vegada aquesta s’acaba, els donen de baixa per no superar la prova.

Finalització de l’edat laboral

Al llarg del 2022 Càritas Diocesana de Girona ha detectat que hi ha un augment de persones que estan a punt de jubilar-se, però que es troben a l’atur i demanen participar en programes d’inserció laboral per tenir “una pensió digna”. Per a Güell es tracta d’un “repte importantíssim” per donar una resposta a les persones que estan a punt de sortir del mercat laboral per motius d’edat amb dignitat.

Es tracta de perfils amb experiència i un itinerari laboral molt definit. “Encaixen amb molts processos de selecció, però acaben descartats”, ha afirmat Güell. Per a la gerent, el motiu és que alguns d’ells han patit expedients de regulació on les empreses han prioritzat quedar-se treballadors joves i fer fora als més grans. Per contra, aquestes persones rebran una pensió mínima si no troben feina en els últims anys de cotització.

Per a Güell una sortida és veure que aquestes persones majors de 64 anys poden “oferir les competències laborals de forma diferent”. En aquest sentit, demana a les empreses que no vegin l’eficiència física d’aquestes persones, sinó que intentin aplicar els seus coneixements per donar-los una resposta al tram final de la vida. De moment, a Ecosol ja tenen diverses persones d’aquesta franja d’edat treballant amb l’objectiu de garantir-los una jubilació.