Les administracions públiques deuen diners al 36% de les entitats socials de Catalunya

La Generalitat és l’administració que té la major part del deute, segons el darrer Baròmetre del Tercer Sector Social


El 36% de les entitats socials han tancat l’exercici de 2021 amb deutes per part de les administracions públiques, segons el darrer Baròmetre del Tercer Sector Social de Catalunya, que ha presentat la Taula del Tercer Sector aquest dimarts. La Generalitat de Catalunya és l’administració que deu més diners a les entitats socials, ja que li correspon un 57% del total del deute amb el tercer sector. Uns deutes que segons la Taula del Tercer Sector genera “greus tensions de tresoreria a les entitats socials” i fa que en un 38% dels casos hagin de recórrer a crèdits bancaris per mantenir els seus serveis.

“Necessitem més estabilitat econòmica”, ha reclamat aquest dimarts la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina. Una demanda amb la qual coincideixen la majoria d’entitats socials: el 75% de les organitzacions enquestades al Baròmetre del Tercer Sector consideren que cal aconseguir noves formes de finançament. De moment, la major part del finançament de les entitats del tercer sector, un 56%, encara prové de les administracions públiques, sobretot de la Generalitat de Catalunya —que en finança més de la meitat—, els ajuntaments —un 19% del total— i l’Àrea Metropolitana de Barcelona —un 9%. En canvi, un 28% del finançament prové de fonts pròpies i un 16% prové del sector privat, sobretot d’entitats bancàries (49%).

En aquest sentit, la coordinadora del baròmetre, Patrícia Casanueva, ha assenyalat que les entitats més grans són les que tenen més facilitat per accedir al finançament privat i que en el 69% dels casos ho han fet a través d’una subvenció. Tot i això, com a conseqüència en molts casos del deute per part de les administracions públiques, el 38% de les entitats socials han hagut de recórrer a pòlisses de crèdit, tot i que aquestes generen uns ingressos que no són coberts després pel finançament públic.

Segons la Taula del Tercer Sector, això genera greus descompensacions en les entitats, sobretot tenint en compte que un 44% de les entitats tenen ingressos inferiors als 150.000 euros i només un 9% de les entitats tenen ingressos superiors als 5 milions d’euros. De fet, un 21% de les entitats socials van tancar el 2021 amb pèrdues i un 17% es van gastar tots els seus ingressos al final de l’exercici. “Som entitats sense ànim de lucre, però no amb ànim de pèrdua”, ha manifestat Alsina, qui ha subratllat que el 75% de les despeses de les entitats socials es destinen a l’atenció directa cap als usuaris dels serveis que presten.

Gairebé 2 milions de persones ateses

L’últim any, les entitats socials van arribar a acompanyar prop d’1.900.000 persones en situació o risc d’exclusió social a Catalunya. Una xifra que suposa un increment de 350.000 persones respecte a les dades de 2017, quan va ser l’últim cop que la Taula del Tercer Sector va analitzar aquesta dada. A més, el baròmetre recull també que les entitats van fer un total de 3.183.280 atencions, la majoria de les quals van ser per atendre gent gran (un 26,5%), persones amb discapacitat (19,8%), infància (13,1%) o persones en situació de pobresa i exclusió social (7,3%).

Del total de persones que van atendre les entitats socials el darrer any, la majoria són dones (un 54%) i dos de cada cinc tenen entre 30 i 64 anys. Els principals àmbits d’intervenció de les entitats socials, en canvi, han sigut l’educació en el lleure i els serveis educatius (20%), la cultura (18%), l’atenció psicosocial i rehabilitació (14%) i la cobertura de necessitats bàsiques (9%); uns àmbits d’atenció que es mantenen pràcticament amb les mateixes proporcions que en el darrer baròmetre d’àmbit català, del 2018.

Augment de la complexitat de les necessitats socials

A banda de l’increment de persones ateses per les entitats socials respecte a fa cinc anys, la Taula del Tercer Sector subratlla que a partir de l’anàlisi de les dades del baròmetre s’ha pogut detectar un augment de la complexitat de les necessitats socials de la població. És a dir que avui en dia hi ha més persones que necessiten suports per cobrir necessitats bàsiques, hi ha més dificultats per accedir a l’habitatge, més solitud no desitjada i aïllament, així com un major malestar emocional i psicològic entre les persones joves. Una complexitat en l’atenció social que és especialment greu a la província de Tarragona, on les dades demogràfiques, d’ocupació i d’accés a prestacions socials són pitjors que a la resta de províncies.

“En aquest escenari, les entitats socials som aquí contenint les conseqüències”, ha assegurat Alsina. Davant d’aquesta situació de creixent complexitat social, el 56% de les entitats socials enquestades al baròmetre considera que el principal repte és l’increment del nombre d’equipaments i de recursos disponibles als diversos territoris de Catalunya. A més, la meitat de les entitats creu que cal simplificar les gestions amb les administracions i pràcticament totes (un 98%) consideren que és prioritari millorar les polítiques de foment i suport al tercer sector social, així com tenir en compte al sector a l’hora de dissenyar les polítiques públiques per abordar els reptes socials.

Pel que fa a les polítiques públiques d’àmbit local, un 85% de les entitats socials afirma que s’haurien d’augmentar els recursos destinats a l’atenció social i un 62% creu que s’hauria de canviar la forma d’atenció i acompanyament a les persones per implementar el model d’atenció centrat en la persona i d’àmbit comunitari. A més, un 49% assenyala que cal una transformació digital del tercer sector social i treballar per avançar cap a la integració de l’atenció social i sanitària.

El Baròmetre del Tercer Sector Social de Catalunya s’ha elaborat a partir de l’enquesta a una mostra de 500 d’entre les 3.134 entitats que formen part de la Taula del Tercer Sector. A més, s’han fet grups de discussió amb 26 persones expertes en l’àmbit del tercer sector, així com amb 17 tècnics d’acció social de diverses administracions públiques.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article