La meitat de les vulneracions de drets en salut mental a Catalunya es produeixen a l’àmbit sanitari

L’administració pública és el principal agent discriminador en aquests casos, segons un informe elaborat per Salut Mental Catalunya


La meitat de les vulneracions de drets en salut mental a Catalunya es produeixen a l’àmbit sanitari i l’administració és el principal agent discriminador, segons un informe elaborat per Salut Mental Catalunya (SMC). L’entitat ha identificat un total de 269 situacions on hi ha hagut vulneracions d’un o més drets relacionats amb la salut mental al territori català, dels quals en més de la meitat dels casos —un 52%— les víctimes han sigut dones amb una mitjana d’edat de 38 anys. Davant d’aquest context, SMC crida a garantir la denúncia d’aquestes situacions de violència i a identificar àmbits de millora en aquelles actuacions o serveis on es poden estar vulnerant alguns drets. 

Tot i que s’han identificat més de 260 situacions de discriminació relacionades amb la salut mental, SMC deixa clar que “cada cas pot comportar més d’un motiu i drets vulnerats”. Així, l’informe de l’entitat recull un total de 541 motius de discriminació —com la violència institucional, motius socioeconòmics, discapacitat, identitat de gènere, racisme o xenofòbia— i més de 700 vulnerats, entre els quals destaquen el dret a un servei públic de qualitat (22,57%), la integritat moral (21,47%), la integritat física (15,4%) i la salut (14%). 

Un altre dels aspectes que destaca SMC és el biaix de gènere pel que fa a les situacions de vulneració de drets relacionats amb la salut mental, ja que les dones no només són les víctimes en més de la meitat dels casos, sinó que set de cada deu denúncies les fan dones. Una realitat que per a l’entitat és “un reflex de qui exerceix el rol de cuidadora” i apunta a “una invisibilització i infradenúncia per part d’aquest col·lectiu, conseqüència del doble estigma que suposa ser dona i tenir un problema de salut mental”. 

En aquest sentit, SMC no només demana “revertir la situació de la infradenúncia”, sinó que també sol·licita a les entitats federades i als serveis especialitzats en salut mental que atenguin població en risc que s’impliquin activament en la recollida de vulneracions de drets i en l’acompanyament de les possibles víctimes. A més, proposen impulsar i promocionar iniciatives que incorporin els principis de la Convenció de Drets Humans en tots els àmbits vinculats a la salut mental, així com “identificar, des de la perspectiva de drets, àmbits de millora i d’eliminació d’actuacions que poden estar vulnerant alguns drets o dificultant el seu exercici”. 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article