El 16,8% dels presos amb addiccions consumeix més drogues o medicació que abans de la pandèmia

Gairebé un de cada quatre interns addictes valora negativament l’atenció per tractar-se dins de la presó


El 16,8% dels presos amb addiccions consumeix més drogues o medicació que abans de la pandèmia i gairebé un de cada quatre (37%) interns addictes valora negativament l’atenció per tractar-se dins de la presó. Són dades d’àmbit català recollides en un informe publicat per la xarxa d’atenció a les addiccions UNAD, que ha enquestat prop de 200 reclusos de Brians I, Wad Ras dones, Wad Ras centre obert i Puig de les Basses. L’estudi també analitza la situació a escala estatal —amb 18 centres penitenciaris a tot l’Estat, incloent-hi els catalans— amb un miler d’enquestats dins de les presons i en centres oberts. En aquest cas, són el 12,3% dels presos amb addiccions els que han augmentat el consum de drogues o medicació després de la pandèmia.

A Catalunya, les drogues més consumides pels enquestats —fora i dins de la presó— són de major a menor el tabac (66,8%), el cànnabis (58,2%), la cocaïna (52,4%) i l’alcohol (51,4%). Menys del 20% dels addictes de les presons consumeixen crack (16,3%), hipnòtics i ansiolítics (12,5%), amfetamines (12%), metadona (9,1%) i heroïna (13,5%).

Mentre que més de la meitat dels enquestats (54,3%) reben actualment algun tractament per al consum de drogues, el 43,3% no en rep cap. Mentre que set de cada deu valoren positivament l’atenció rebuda per tractar l’addicció fora del centre penitenciari, la dada empitjora quan l’atenció és dins de la presó. En aquest cas, quatre de cada deu (un 37%) la valoren com a regular (17,8%) o dolenta (19,2%).

“La presó no és un entorn terapèutic”

L’informe també posa en relleu que les persones amb addiccions enquestades consideren que la presó els ha dut problemes psicològics com l’ansietat continguda (68,8%), la depressió (65,4%) o fins i tot intents de suïcidi (17,3%). A més, pràcticament la meitat de la població enquestada ha qualificat negativament l’atenció sanitària rebuda.

Amb aquestes dades a la mà, Carmen Martínez, vicepresidenta de la UNAD, ha afirmat durant l’acte de presentació de l’informe que “la presó no és un entorn terapèutic”, amb relació als problemes psicològics que han tingut els presoners.

La directora general d’Afers Penitenciaris de la Generalitat, Paula Montero, ha coincidit en la seva intervenció que potser el que falla és l’entorn de presó. “Potser dins de la presó el marge de millora és relatiu. Per això, penso que hem de fer coses dins la presó, però on realment hem d’abocar recursos és a fora”, ha afirmat. Per això, ha fet una crida a la “complicitat” de jutges i fiscals i apostar “clarament” per la mediació penal i la justícia restaurativa.

Primar el règim obert i oferir més recursos psicosocials

Segons la UNAD, un gran nombre de reclusos, donat el seu perfil, podrien rebre tractament per part dels serveis comunitaris a l’exterior de la presó amb una vigilància adequada per part del sistema de justícia penal per garantir la salut i el benestar dels reclusos amb addiccions. L’organització creu que a més de tots els programes de tractament de l’addicció a les drogues als que es poden accedir en la comunitat, també han d’estar disponibles a la presó.

Amb aquestes estadístiques, la xarxa d’atenció a les addiccions proposa una sèrie de canvis a les administracions públiques, entre ells: Prioritzar el règim obert i el compliment extrapenitenciari sobre els règims ordinari i tancat i canviar la cultura carcerària cap a una altra de diàleg sense violència amb activitats de comunicació no violenta, participació mixta, etc.

A més a més, també plantegen advocar pel dret a la salut de les persones privades de llibertat oferint una atenció sanitària amb més recursos personals, sanitaris i psicosocials i en igualtat de condicions que la resta de la societat. Carmen Martínez ha fet una crida a canviar el xip i perquè “no tot ha de ser presó” i ha demanat incidir sobretot en polítiques socials.

L’estudi, fet per la UNAD en col·laboració amb la Universitat del País Basc (UPVEHU) també recull nombroses dades d’àmbit estatal.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article