L’abandonament escolar a 4t d’ESO a Catalunya “és crític”, segons un informe

Redacció
ACN

L’any 2020, el 61% de l’alumnat de 19 anys de Catalunya que havia deixat els estudis ho havia fet principalment en acabar el quart curs d’ESO. Així ho recull un informe de la Fundació Bofill, que assenyala que l’elevat abandonament escolar prematur —joves entre 18 i 24 anys que no han assolit l’educació postobligatòria i que no es troben estudiant— es deu “en bona part” al gran nombre d’alumnes que tot just acabar l’ESO no continuen estudiant.

En el curs 2019-2020, prop de 5.500 alumnes catalans que havien acabat l’educació obligatòria no van iniciar cap estudi postobligatori. De fet, l’informe indica que a Catalunya només el 86,3% dels joves estan escolaritzats amb 17 anys, gairebé quatre punts per sota de la mitjana estatal (90%).

L’informe de la Fundació Bofill, presentat aquest dijous, assenyala que l’abandonament escolar a 4t d’ESO a Catalunya “és crític”. Segons les dades, les comunitats autònomes i països amb millors taxes d’escolarització amb 17 anys tenen menys abandonament escolar just en acabar 4t d’ESO. A Catalunya, el percentatge d’escolaritzats a 17 anys és un 86,3%, només per darrere de les Illes Balears (83,3%). Al capdavant de la llista se situen Navarra (100%), el País Basc (97,5%) i Castella i Lleó (95,3%).

Davant aquestes xifres, l’entitat alerta dels perills que genera deixar d’estudiar a 4t d’ESO. Un fet que, segons defensen, genera un procés de desvinculació escolar que dificulta que aquests joves es reenganxin posteriorment al sistema educatiu i redueix les seves possibilitats d’assolir estudis postobligatoris. “No és un tema qualsevol, sabem que els joves que deixen d’estudiar a 4t d’ESO difícilment tornaran a fer-ho al llarg de la vida”, constata Ismael Palacín, director de la fundació.

Mentre la taxa d’abandonament escolar prematur (AEP) a Catalunya se situa entorn del 17%, a gran part de països europeus està per sota del 10%. “La gran majoria deixen d’estudiar perquè els suports no hi són”, afirma Palacín.

Alumnat socioeconòmicament vulnerable

Entre les dades de l’informe, destaca que el 30% de l’alumnat socialment i econòmicament vulnerable no accedeix a l’educació postobligatòria després de 4t d’ESO. A l’altra cara de la moneda, el percentatge d’abandonament en l’alumnat no considerat vulnerable és del 10%.

L’estudi també assenyala que l’alumnat estranger registra el doble d’abandonament que l’alumnat nadiu. D’altra banda, les dades de l’informe també indiquen que els nois abandonen 1,4 vegades més que les noies. Tanmateix, un percentatge significatiu de les noies de nacionalitat estrangera o en situació de vulnerabilitat no transiten cap a l’educació postobligatòria. El curs 2019-2020, un 21,2% de les noies estrangeres no va continuar estudiant després de l’ESO, una dada força per sobre a les noies nadiues (8,4%).

El 25% dels centres acumulen el 50% de l’alumnat que no transita cap a educació postobligatòria

L’informe de Fundació Bofill mostra que la concentració d’alumnat vulnerable amplifica les taxes d’abandonament escolar. A Catalunya, al voltant d’un 30% d’alumnat vulnerable no transita cap a l’educació postobligatòria tot i haver finalitzat l’ESO. Aquest fet s’accentua als Centres de Màxima Complexitat (CMC), on de mitjana gairebé un de cada quatre alumnes abandona just finalitzada l’ESO. De fet, les xifres de l’entitat indiquen que només un 25% dels centres acumula el 50% de l’alumnat que no transita cap a l’educació postobligatòria. En el curs 2019-2020, dels 1.052 centres educatius de Catalunya, 300 van registrar taxes d’abandonament per sobre d’un 15%.

“No són centres que ho facin millor o pitjor, simplement són centres amb més estrangers, més repetidors i més alumant NESE”, subratlla un dels autors de l’informe, Adrià Zancajo. Segons l’estudi, el 71% dels CMC tenen nivells alts o molt alts d’abandonament després de 4t d’ESO, molt per sobre de la resta de centres en què aquesta taxa se situa entorn del 19%.

En aquest sentit, des de la fundació insisteixen en la necessitat d’atendre “les necessitats específiques” de l’alumnat dels CMC i fer “polítiques concretes” per aquests. Segons Zancajo, en aquests centres “falten referents de transició”.

La titularitat dels centres “no és un factor”

D’altra banda, l’informe també apunta que la taxa d’abandonament en els centres de titularitat pública és d’un 14,9%, mentre que als centres concertats se situa en un 9,1%. Segons les dades, el 33,8% dels centres públics concentra un nivell alt o molt alt d’abandonament a 4t d’ESO. Tanmateix, els autors de l’informe asseguren que la titularitat dels instituts “no és un factor” en l’abandonament, sinó que es tracta de centres amb molta concentració d’alumnat vulnerable.

Un pla de xoc focalitzat en els centres amb més alumnes vulnerables

Amb tot, la Fundació Bofill demana al departament d’Educació “que no defugi les responsabilitats” i que el pla de xoc anunciat contra l’abandonament escolar prematur contempli una política de prevenció focalitzada en aquest 25% de centres que concentren el 50% de l’abandonament. “Permetria abordar pràcticament la meitat de l’abandonament a 4t d’ESO”, defensen.

A banda, l’entitat també considera “imprescindible” que Educació engegui plans individualitzats d’orientació educativa i acompanyament a la transició educativa en tots els centres de secundària des del primer cicle de secundària obligatòria fins al segon curs de la postobligatòria. “L’orientació ha d’anar més enllà de donar informació igual a tothom sobre les sortides després de l’ESO: cal veure les preocupacions, experiències i acompanyar des de l’inici de l’educació”, sentencia Zancajo.

Entre d’altres, la fundació demana ampliar els dispositius d’educació inclusiva a l’educació postobligatòria per tal de donar resposta a les necessitats formatives de l’alumnat vulnerable o amb necessitats especials, que s’apliquin mesures de desagregació en determinats centres que concentren nivells elevats d’alumnat que abandona els estudis, i que el departament posi en marxa ajuts econòmics, com beques salari o ajuts de transport, dirigit a alumnat vulnerable per “compensar les barreres” en la transició cap a l’educació postobligatòria.