El Tribunal Constitucional avala la llei de l’avortament 13 anys després

ACN

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat íntegrament aquest dimarts per majoria el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel PP contra la llei de l’avortament del 2010. La sentència compta amb quatre vots particulars contraris i un de concurrent. Al febrer el ple del TC ja va decidir substituir el ponent de la sentència, el conservador Enrique Arnaldo, per una nova ponent, la progressista i vicepresidenta Inmaculada Montalbán. La llei del 2010 estableix un model de terminis que reconeix el dret de la dona a avortar en les primeres 14 setmanes de gestació sense haver de donar explicacions ni haver de complir cap requisit, i fins a la 22 si existeix risc “greu” per a la salut.

El TC també avala la constitucionalitat de l’article de la llei del 2010 que regula la possibilitat que els metges es declarin objectors de consciència per no practicar avortaments. Aquella llei permetia, per primer cop a Espanya, la interrupció voluntària de l’embaràs per decisió lliure de la dona dins de les primeres 14 setmanes de gestació, introduint el denominat “sistema de terminis”, vigent a la majoria dels països de la Unió Europea. Aquest sistema va substituir l’anterior d’“indicacions”, en què només es permetia en aquells supòsits de risc per a la vida o salut de l’embarassada, violació, o probabilitat que existissin al fetus greus tares físiques o psíquiques.

El tribunal considera que l’aprovació i l’entrada en vigor a finals de febrer passat de la nova llei de l’avortament no deixa sense objecte aquest recurs, ja que en les sessions plenàries que van tenir lloc els dies 8 i 9 de febrer el ple va deliberar tots els punts de fet, les qüestions i els fonaments de dret de la demanda i va acordar per majoria desestimar el recurs en la seva integritat. A això se suma la circumstància que allò qüestionat per la demanda d’inconstitucionalitat amb caràcter principal no és la regulació concreta continguda en la redacció originària de la llei del 2010, sinó la possibilitat de passar d’un sistema d’indicacions a un altre de terminis, qüestió que continua plenament vigent després de l’entrada en vigor de la llei d’aquest 2023. El qüestionament global del sistema de terminis, que es fonamenta pels recurrents en l’incompliment del deure estatal de protecció de la vida prenatal, afecta un dels aspectes capitals del sistema constitucional, i fa particularment necessari un pronunciament del tribunal sobre això, diu la sentència.

La sentència té en compte la important afectació existencial que l’embaràs i el part suposa per al cos i psique de la dona, així com sobre els seus drets constitucionals, que l’estat ha de respectar en tot cas en articular la necessària protecció de la vida prenatal. El tribunal considera que el sistema de terminis és conforme a la Constitució perquè reconeix a la dona embarassada l’àmbit raonable d’autodeterminació que requereix l’efectivitat del seu dret fonamental a la integritat física i moral, en connexió amb el dret a la dignitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat. Aquests drets constitucionals, diuen els magistrats, exigeixen del poder legislatiu el respecte i reconeixement d’un àmbit de llibertat en què la dona pugui adoptar raonablement, de forma autònoma i sense coerció de cap mena, la decisió que consideri més adequada sobre la continuació o no de la gestació. El text declara que el sistema de terminis garanteix el deure estatal de protecció de la vida prenatal —desestimant així la queixa nuclear del PP— ja que existeix una limitació gradual dels drets constitucionals de la dona en funció de l’avenç de la gestació i el desenvolupament fisiològic-vital del fetus, així com en atenció a la possible aparició de circumstàncies que impliquen una afectació extraordinària dels drets de la dona (risc per a la seva vida o salut o detecció de greus anomalies al fetus).

La resta de les queixes d’inconstitucionalitat, dirigides contra articles específics de la llei han resultat igualment desestimades. Pel que fa a la garantia d’accés efectiu a la interrupció voluntària de l’embaràs, el tribunal, acudint a la seva consolidada doctrina —concordant amb la del Tribunal Europeu de Drets Humans— recorda que els poders públics no només tenen el deure de respectar i no lesionar els drets fonamentals, sinó també l’obligació positiva de garantir-ne l’efectivitat. L’obligació de les administracions públiques d’assegurar la prestació d’interrupció voluntària de l’embaràs deriva d’aquest deure positiu de vetllar per l’efectivitat dels drets fonamentals.

Finalment, la sentència subratlla la importància de la incorporació de la perspectiva de gènere a les polítiques sanitàries, educatives i socials per a la salut sexual i reproductiva. Després d’examinar amb detall el significat i l’abast de l’expressió “perspectiva de gènere”, afirma que constitueix un enfocament metodològic i un criteri d’interpretació de les normes jurídiques orientat a promoure la igualtat entre dones i homes, com a part essencial d’una cultura de respecte i promoció dels drets humans. Conclou que no es pot considerar inconstitucional la transmissió, a través de l’educació i a tots els nivells educatius, d’idees o creences enllaçades amb la igualtat entre home i dona, que la Constitució proclama com a valor superior de l’ordenament jurídic, i a l’efectivitat de la qual s’ha d’adreçar l’actuació dels poders públics.