Nova guia de recomanacions per combatre l’edatisme en les persones grans

L’Ajuntament de Barcelona posa a l’abast de la ciutadania i els professionals orientacions pràctiques per evitar discriminació en el col·lectiu


L’Ajuntament de Barcelona ha publicat la guia Com combatre l’edatisme vers les persones grans, un document que recull els efectes de l’edatisme en les persones grans i ofereix recomanacions i exemples pràctics de creences i comportaments que cal evitar i d’altres que s’han de fomentar per lluitar contra la discriminació per raó d’edat.

La guia, elaborada conjuntament amb l’Associació SomSeniors, parteix d’una investigació prèvia sobre el segment de la població format per les persones amb 65 o més anys, un col·lectiu que presenta un alt grau de diversitat que no sempre és reconegut i respectat, desencadenant situacions de discriminació per raons d’edat que poden conduir a situacions de marginació i maltractaments. Aquesta investigació conclou que per canviar la mirada vers l’envelliment és necessari actuar des de les administracions, les entitats, els mitjans de comunicació i les empreses, per a, posteriorment, acabar sensibilitzant a tota la ciutadania.

Per aquest motiu, el document va dirigit a les institucions abans mencionades, ja que influeixen en la creació d’estereotips relacionats amb les persones grans i tracten al col·lectiu com un grup homogeni, negant la diversitat i les necessitats reals, tot promovent una manera negativa d’entendre l’envelliment. Les recomanacions també van dirigides a la ciutadania en general, “ja que és important sensibilitzar-la respecte a l’envelliment i com actuar per evitar caure en l’edatisme”, apunten els seus creadors.

En el cas de les persones grans, l’edatisme redueix la seva qualitat de vida, augmentant l’aïllament social i el sentiment de soledat. També pot provocar menors nivells d’autonomia i una salut física i  mental més deficient, el que comporta un augment en el risc de violència i abús vers el col·lectiu. A més, l’edatisme també contribueix a la pobresa i la inseguretat econòmica de les persones durant la vellesa.

El document es divideix en cinc àmbits diferenciats on s’ofereixen orientacions i recomanacions per evitar els comportaments discriminatoris  i la construcció de nous relats per fomentar un canvi de mirada vers l’envelliment. L’objectiu és sensibilitzar i crear una nova consciència  social respecte a l’envelliment de les persones. Aquestes són algunes de les recomanacions per àmbits:

Convencionalismes socials: segons la guia, caldria evitar homogeneïtzar el col·lectiu, parlar de l’envelliment com una etapa de la vida negativa, jutjar aparences que no segueixin els cànons estètics establerts i infantilitzar el tracte amb ells i elles. Per tant, és necessari “fomentar la diversitat de les persones grans, considerar l’envelliment com una etapa plena d’oportunitats, acceptar les diferents aparences físiques i garantir el dret d’expressar la seva pròpia opinió”, citen.

Salut: es recomana no considerar la vellesa com un sinònim de malaltia i dependència, ja que un percentatge considerable de persones grans gaudeixen d’un envelliment normal i satisfactori amb una bona salut.

Estil de vida: caldria evitar transmetre que les persones grans són una càrrega social o persones desvalgudes i perdudes en la societat actual, alhora que pensar que tenen una vida monòtona i poc interessant i que són persones asexuades. Així que, apunten, “s’ha de valorar la seva participació en la societat, entendre el seu procés d’adaptació als canvis i la seva manera de gaudir la vida com en qualsevol altra persona, i respectar la seva sexualitat”.

Desenvolupament cognitiu: seria necessari canviar la creença que les persones grans perden capacitats intel·lectuals, ja que continuen mantenint les seves capacitats cognitives i aprenent i potenciant els seus talents. En aquest sentit, també existeix l’opinió que tenen pocs coneixements informàtics, quan en realitat la complexitat de la digitalització afecta a tota la societat.

Desenvolupament emocional: no s’hauria d’afirmar que la soledat no desitjada és un problema que afecta únicament a les persones grans i que aquestes acostumen a estar deprimides i tristes, el que comporta un tracte més complicat amb elles. “La soledat afecta a totes les etapes de la vida i la major part de les persones grans tenen ganes de gaudir plenament de la seva vida”, sostenen els impulsors de la guia.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article