[DADES] Així ha crescut el model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Catalunya la darrera dècada

Només en sis anys el nombre d’habitatges en convivència o promoció s’han multiplicat per onze a tot el territori català


El 2007 es va inaugurar a Santa Maria d’Oló, al Moianès, el primer habitatge cooperatiu en cessió d’ús de Catalunya, Cal Cases. Des de llavors aquest model que aposta per la vida en comunitat i la propietat col·lectiva ha anat creixent fins a trobar-se en un moment d’auge en l’actualitat. L’any 2022 hi havia un total de 306 persones vivint ja en habitatges cooperatius, repartits en 137 unitats estables de convivència; una xifra que s’havia més que duplicat en només tres anys, segons l’informe Gènere i assequibilitat a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Catalunya, elaborat per l’Observatori Llargavista. Tot i que la majoria de les promocions planificades o en convivència es troben a Barcelona, cada cop són més els municipis d’arreu de Catalunya que aposten per aquest model d’habitatge. Aquest és el mapa i les dades més rellevants de la situació actual de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Catalunya.

Si s’analitzen les dades del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Catalunya, es pot veure una clara correlació entre el creixement del nombre de projectes d’aquesta mena i les diverses polítiques municipals impulsades per l’Ajuntament de Barcelona. Tot i que l’any 2012 es van impulsar els primers dos projectes en sòl municipal —La Borda i Princesa49—, no va ser fins al 2015 quan es va tirar endavant el primer programa municipal de foment d’habitatges cooperatius en cessió d’ús: el Conveni ESAL, del qual fins ara s’han fet dos processos de licitació de sòl públic en dret de superfície. Aquell any el nombre d’habitatges en convivència o en promoció que hi havia a Catalunya eren només 44. Tres anys després, però, aquests ja eren més de 220 i l’any 2021 ja hi havia en convivència o en promoció una trentena de projectes que superaven els 510 habitatges, dels quals 17 promocions eren a la ciutat de Barcelona; segons l’informe Assequibilitat econòmica de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús: diagnosi, reptes i propostes, impulsat per La Dinamo Fundació, Sostre Cívic, la Fundació Coop57 i altres cooperatives.

Tot i aquest creixement exponencial del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, l’any 2022 la majoria dels grups en convivència estaven formats per persones d’entre els 31 i els 64 anys, un 67,5%, deixant en evidència la necessitat de continuar impulsant projectes específics per a gent gran i per al jovent. De fet, les persones majors de 65 anys només representaven el 4,3% de les persones que ja vivien en un habitatge cooperatiu i els joves entre els 18 i els 30 anys només eren l’11,2%. Els infants, en canvi, suposaven el 17% de les persones vivint en projectes d’habitatge cooperatiu. I pel que fa al gènere, tot i que hi ha molta paritat entre el nombre d’homes i dones, aquestes darreres són majoria per molt poc: en els grups en convivència l’any 2022 hi havia una mitjana de 12 dones, 10 homes i menys d’una persona no binària; una tendència que es mantenia també en els projectes en construcció.

El model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús ha tingut un creixement sostingut els últims anys | Augusto Magaña

Cost de les promocions i mida dels habitatges

Un dels aspectes que limiten més l’accés de bona part de la població als projectes d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és el cost econòmic que suposa fer front a l’aportació inicial de capital social i a les quotes mensuals. Segons l’informe Gènere i assequibilitat a l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús a Catalunya, l’import mitjà que ha hagut d’aportar cada sòcia dels grups que es trobaven en convivència l’any 2022 era de 33.886,20 euros. Tot i que el cost mitjà previst dels projectes en construcció l’any 2022 era inferior al cost mitjà previst dels projectes que ja estaven en convivència —2.314.457 euros per tota l’obra, enfront dels 3.883.830 euros dels grups en promoció—, el cost de fer un edifici nou per destinar-lo a habitatge cooperatiu encara és elevat i fa necessari recórrer a finançament majoritàriament d’entitats financeres o bancàries. Segons el mateix informe elaborat per l’Observatori Llargavista, l’Institut Català de Finances, Fiare Banca Ètica i Coop57 són les tres entitats que més col·laboren amb el finançament d’aquesta mena de projectes.

Per altra banda, des del 2019 fins al 2022 els projectes d’habitatge cooperatiu han vist com s’ha apostat per fer espais més petits d’ús privatiu per a cada sòcia de la cooperativa. Així, per exemple, si l’any 2019 la superfície mitjana de cada habitatge en convivència era de 125,4 m², aquesta mateixa superfície era pràcticament la meitat, 62 m², l’any 2022. En els grups en construcció la tendència era molt similar: dels 139,5 m² de mitjana l’any 2019 als 71,2 m² el 2022. De mitjana cada promoció té entre 16 habitatges (en aquells que estan en convivència) i 21 habitatges (en aquells en construcció), amb superfícies que van dels 1.652,7 m² totals als 1.866 m².

L’accessibilitat econòmica i social és un dels principals reptes del model de cara al futur | Augusto Magaña

 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article