“Votes aquí? Matricula aquí els teus fills i filles”. Aquest és el lema de la campanya que impulsen diverses entitats socials i associacions de famílies vinculades a escoles i instituts escoles i instituts amb un alt nombre d’alumnat en situació de vulnerabilitat social de cara a les eleccions municipals del 28 de maig. Denuncien que prop de 590.000 persones amb dret a vot —és a dir, l’11% del total d’electors a Catalunya— hauran d’acudir a un centre educatiu segregat del seu barri, potser per primera vegada, per participar en els comicis. Davant d’aquesta situació, pretenen sensibilitzar les famílies, comunitats educatives i responsables polítics sobre la importància de garantir la diversitat a les escoles per construir comunitats locals cohesionades. La iniciativa està impulsada per Escoles contra la Segregació, Fundació Bofill, Fundació Secretariat Gitano, Save the Children, Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (AFFAC), Salt’Educa i l’Associació d’Estudiants Musulmans.
Les entitats que engeguen aquesta campanya calculen que a Catalunya hi ha al voltant de 426 escoles, instituts i instituts-escola on s’escolaritzen molts més alumnes en situació de vulnerabilitat que els que hi ha als seus barris. D’aquests, prop de 150 seran col·legis electorals als comicis municipals del 28 de maig. Per aquest motiu, aquestes entitats socials i associacions de famílies d’alumnes (AFA) penjaran pancartes a les entrades de bona part d'aquestes escoles amb missatges que busquen sensibilitzar la ciutadania que trepitjarà, potser per primer cop, l’escola o institut més proper a casa seva sobre la importància de l’escolarització de proximitat per evitar la segregació escolar.
El coordinador de la xarxa local contra la segregació escolar de la Fundació Bofill, Bernat Ferrer, assenyala que la “segregació escolar és molt superior a la segregació residencial” a molts municipis catalans, un fet que provoca que les escoles no siguin “representatives del barri” i impacta directament en la cohesió social del veïnatge. Segons les entitats que impulsen la campanya, aquesta situació es dona a la majoria de les localitats de Catalunya: 72 dels 123 municipis de més de 10.000 habitatges tenen algun centre educatiu de primària o secundària amb una concentració molt gran de vulnerabilitat respecte al seu entorn.
“Vivim en barris heterogenis, però, a l’hora d’escolaritzar-nos, hi ha famílies que ho fan a escoles diferents”, afirma Ferrer, qui afegeix que “si tenim barris heterogenis, però escoles que no ho són, tenim un problema per la societat”. Per aquest motiu, aquestes entitats consideren que la jornada electoral del 28 maig és l’oportunitat perfecta per sensibilitzar aquelles famílies que viuen a prop d’un centre segregat sobre els beneficis de tenir escoles que siguin representatives de la diversitat del barri. “La diversitat a l’aula és un valor afegit i seria bo que totes les escoles fossin diverses”, assegura la portaveu d’Escoles contra la Segregació, María José Morillas, qui recorda que els alumnes amb una situació socioeconòmica vulnerable tenen més probabilitat de fracàs escolar o d’abandonament prematur dels estudis si estan matriculats a un centre educatiu segregat.
Interpel·lar els futurs governs locals
La campanya, a més, reclama als futurs alcaldes i alcaldesses que en els pròxims quatre anys s’acceleri l’aplicació i dotació de mesures contra la segregació escolar a tots els centres, barris i municipis. Morillas assenyala que les administracions locals, juntament amb el Departament d’Educació, són “responsables identificables” de la segregació escolar. En aquest sentit, les entitats que impulsen la campanya consideren que cal que els nous ajuntaments que sorgeixin de les eleccions municipals del 28 de maig apostin per la diversitat a les escoles per facilitar la construcció de comunitats locals cohesionades i per tancar bretxes d’oportunitats entre l’alumnat.
El portaveu de Salt’Educa, Mostafà Shaimi, afirma que la segregació escolar és “fruit d’una mala política”, ja que molts municipis han vist com “escoles que no eren segregades s’han anat segregant” i els governs locals “no han fet res” ni han intervingut per evitar-ho. A més, Shaimi recorda que ja fa cinc anys que es va aprovar el pacte nacional contra la segregació escolar i, tot i ser una mesura positiva en el sentit d’haver posat aquesta problemàtica en el centre del debat, a parer seu ha acabat demostrant la “debilitat política” de les institucions municipals i de la Generalitat a l’hora d’aplicar la llei per garantir l’educació en igualtat de condicions per a tots els infants.
Per aquest motiu, les entitats que impulsen la campanya posen el focus sobre la importància que els futurs governs municipals prenguin mesures urgents per atacar la segregació escolar. Ferrer, per exemple, apunta que els ajuntaments tenen un paper rellevant en la comissió de garanties d’admissió, així com remarca la importància que els municipis facin una detecció precisa de l’alumnat en risc d'exclusió social i la responsabilitat de les oficines municipals d’escolarització (OME) a l’hora de garantir un repartiment equitatiu de les matrícules. Segons la Fundació Bofill, 56 dels 123 municipis catalans de més de 100.000 habitants no tenen OME.
Per altra banda, Morillas subratlla el paper que tenen els ajuntaments en la planificació de l’oferta educativa, sobretot a l’hora de gestionar la doble xarxa pública i concertada, com una de les mesures involucrades en la gestió de la segregació escolar. Shaimi, per la seva banda, recorda que el fet que un ajuntament decideixi intervenir en la segregació escolar en l’àmbit local “pot tenir un cost electoral, perquè toca certs privilegis de sectors de la població”, com ho demostra el fet que hi ha certs consistoris que, d’entrada, “neguen l’existència de la segregació escolar”.
El portaveu de Salt’Educa apunta també a una altra variable que té a veure amb la segregació escolar i que sovint no es té en compte: el racisme. Shaimi destaca que es poden donar casos on a una escola la distribució d’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu és equilibrada, però, en canvi, hi ha una sobredimensió d’alumnat d’origen estranger o racialitzat. “Tenim molta reticència a acceptar aquesta variable d’anàlisi”, assegura Shaimi, per a qui la segregació escolar esdevé “el primer problema estructural en l’àmbit educatiu i té conseqüències molt greus per a la cohesió social de la societat catalana”.
Una campanya amb antecedents
La campanya que s’ha convocat per a aquestes eleccions municipals del 28 de maig dona continuïtat a una iniciativa que es va originar el 2021 amb motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya. En aquell moment, l’acció va ser concebuda pel Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació, conformat per AMPA i AFA de centres de màxima complexitat d’arreu del país. Enguany, s’han sumat més entitats, com la Fundació Bofill, la Fundació Secretariat Gitano, Save the Children, l’AFFAC, Salt’Educa i l’Associació d’Estudiants Musulmans.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari