Receptar cultura a pacients amb mobilitat reduïda, l’aposta del CAP de Manlleu per millorar el benestar emocional

Voluntaris de la Biblioteca Municipal fan arribar llibres, revistes i material a casa dels pacients


En Miquel Collelldemont té 80 anys i va en cadira de rodes. Periòdicament, rep les visites de les infermeres del CAP a casa seva per fer-li seguiment, però, a partir d’ara, un cop al mes també el visitarà un voluntari de la biblioteca. En el seu cas li portarà llibres, revistes i pel·lícules d’investigació, fets curiosos, invents o jocs com les caixes impossibles, la seva gran passió. ‘Biblioteca de Capçalera’ és un projecte del CAP de Manlleu i la biblioteca per apropar la cultura als pacients i millorar el seu benestar emocional. “Es recomana a pacients que no els és fàcil sortir de casa com un hàbit més de vida saludable, de la mateixa manera que des de consulta es recomana fer esport o sortir a passejar”, explica la infermera Anna Rovira.

“Si no podem anar a la biblioteca, és fantàstic que la biblioteca vingui a casa”, valora Miquel Collelldemont, un dels primers usuaris a participar en el servei ‘Biblioteca de Capçalera’ que s’ofereix des del CAP de Manlleu en col·laboració amb la Biblioteca Municipal. “No és només l’impediment d’anar a la biblioteca”, explica en Miquel, “sinó tot el que suposa per mi estar allà tanta estona”. Ell pateix de pressió baixa, de fet això va ser la causa d’una caiguda que li va provocar la lesió a la medul·la. “Per això si em marejo, a casa de seguida em fan aixecar els peus, però fora és més complicat”, relata.

En Miquel sempre ha estat una persona activa i curiosa i ha viatjat molt. “Aquesta iniciativa anirà molt bé per gent com jo, que tenim el cap bé, però la resta no ens segueix”, apunta. A l’espera d’una operació de la vista que li facilitarà poder llegir, Collelldemont ara se centra més en els recursos audiovisuals que li pot oferir la biblioteca, siguin sèries, pel·lícules o documentals de les temàtiques que més li interessen.

De fet, el servei és molt “a la carta”, explica Núria Silvestre, directora de la Biblioteca Municipal de Manlleu. “Si agraden les novel·les d’amor, els portem novel·les d’amor, si els agraden els llibres d’art, els fem arribar llibres d’art, però potser també al cap del temps arribarà un moment que ens diran que els sorprenguem i nosaltres farem la tria pensant en aquella persona que ja coneixem”, afegeix.

Una eina més per combatre la solitud

El fet d’anar a casa dels pacients que tenen complicat moure’s i mantenir una conversa sobre els llibres o documents que els acaben de portar o les recomanacions dels que volen també és una manera de sortir de l’ambient habitual de casa i ajudar a combatre la solitud de moltes persones grans, explica Núria Silvestre. “El fet d’entrar a les cases de la gent és molt especial perquè accedeixes a la intimitat de les persones. Intentem fer-ho tan discretament com podem, però amb tot l’amor del món”, afegeix Silvestre.

Aquest projecte va néixer des del CAP de Manlleu per part d’una infermera que ara ja s’ha jubilat. Anna Rovira, infermera del centre, explica que la idea d’aquesta professional era que de la mateixa manera que es feien arribar les cures a casa de les persones amb mobilitat reduïda, la cultura també hi pogués arribar. Rovira explica que “els pacients ja esperen aquella persona, amb qui podran parlar i conversar una estona d’una manera diferent de com ho fan amb aquells amb qui parlen sempre”. “Segur que serà un benefici per ells tant a nivell cultural com cognitiu, en tot”, afegeix.

L’atenció domiciliària només és una part del projecte. L’altra gran pota és la recomanació que els usuaris del CAP de Manlleu reben des de la consulta perquè s’acostin a la biblioteca. Metges i infermeres els ofereix anar a la biblioteca perquè anar a buscar llibres o altres recursos “és una forma de fer exercici”, o també participar en un club de lectura “com una excusa per sortir i relacionar-se amb l’entorn”, explica Anna Rovira tot reivindicant el paper que fa l’atenció primària en la línia de promoció i prevenció de la salut. “Vam entendre que la lectura era alguna cosa més que simplement el fet de llegir, si no que t’aporta benestar i es converteix en un recurs de vida saludable”, afegeix Núria Silvestre.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article