35 municipis catalans posen traves per a l’empadronament de persones en situació d’exclusió social

Augusto Magaña

A Arbúcies (Selva) no es pot demanar cita prèvia per empadronar-se i només hi ha dues hores a la setmana per poder-ho fer a l’oficina municipal de serveis socials: els dilluns, de 12 h a 14 h. A Terrassa (Vallès Occidental), en canvi, l’ajuntament triga prop de sis mesos per resoldre les peticions d’empadronament, un termini que supera els 90 dies que estableix la llei. Així com aquestes dues localitats, hi ha 35 municipis a Catalunya que actualment estan posant traves per a garantir l’empadronament de persones en situació d’exclusió social, com han denunciat conjuntament aquest dijous la Coordinadora Obrim Fronteres, les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), el Fòrum de Síndics Locals, la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), Lafede.cat, Fundació Ficat i Mujeres Unidas Entre Tierras (MUET). Aquestes entitats socials demanen als governs municipals que sorgeixin de les pròximes eleccions del 28 de maig que es comprometin a complir amb el que estableix la llei i deixin d’obstaculitzar el dret al padró de tota la ciutadania.

“No estem demanant una interpretació laxa ni metafòrica de la normativa. Demanem que es compleixi la llei”, ha remarcat la responsable d’incidència de FICAT, Laia Costa. Entre els principals obstacles que es troba la ciutadania a l’hora d’empadronar-se en aquests 35 municipis, Costa ha destacat la situació d’aquelles veïnes i veïns que es troben en una situació d’exclusió residencial, com és el cas de les persones que relloguen habitacions, les que viuen en infrahabitatges, que ocupen un immoble o que, directament, no tenen sostre. En el cas de les persones que relloguen habitacions, la responsable d’incidència de FICAT ha assenyalat que molts cops són els mateixos propietaris o els titulars del lloguer els que no permeten que aquestes persones es puguin empadronar a l’immoble o, fins i tot, arriben a demanar diners a canvi de permetre-ho. “Hi ha persones que s’aprofiten de la necessitat de la gent i demanen diners a canvi d’empadronar”, ha assegurat.

Costa ha destacat que, tot i que la llei reconeix la possibilitat que les persones sense domicili fix s’empadronin a un “domicili fictici” i encara que els ajuntaments assegurin que sí que ho permeten, les entitats es troben amb el fet que molts consistoris fan “ús de la burocràcia com a repressió” i demanen documentació que no és necessària segons la normativa. Aquest és el cas d’Arbúcies, on l’ajuntament exigeix que les persones que s’empadronin en un mateix habitatge tinguin totes el mateix cognom o que el contracte de lloguer estigui a nom de totes les persones que hi viuen, com ha detallat el vicepresident de l’Associació per la Convivència i la Cohesió Social, Abdelaziz Mohamadi. “L’Ajuntament d’Arbúcies demana documentacions en base a normes no escrites. Negar el padró és discriminació i és exercir un racisme institucional”, ha manifestat Mohamadi, qui calcula que al municipi hi ha més de 300 veïns i veïnes que no estan empadronades.

En la mateixa línia, la portaveu d’Arrels Sant Ignasi, Maria Solé, ha relatat que a Lleida l’ajuntament demana a les persones en situació d’exclusió residencial que acreditin haver viscut com a mínim els últims dos mesos a la ciutat, mitjançant documentació. A més, en el cas de les persones sense sostre, Solé ha afirmat que el consistori demana que primer hagin estat ateses pels serveis socials municipals, però, al mateix temps, els serveis socials primer demanen estar empadronat per poder rebre atenció. “Hem de fer l’acompanyament a aquestes persones d’inici a final del procés”, ha destacat la portaveu d’Arrels Sant Ignasi, qui afegeix que aquest fet fa que les ciutadanes i els ciutadans perdin “autonomia”.

El membre del grup de treball d’ECAS, Lluís Puigdemont, ha assenyalat que a municipis com Mataró, el consistori directament exigeix a les persones sense domicili fix que facin el tràmit d’empadronament amb l’acompanyament d’una entitat social amb conveni amb l’ajuntament. Puigdemont ha afirmat que a altres municipis, com Terrassa, directament es neguen a empadronar persones que viuen en infrahabitatges. “Demanem que es compleixi amb la llei. Depèn de la voluntat política de la persona responsable del padró i també és responsabilitat dels tècnics, que són servidors públics i han de poder empadronar”, ha manifestat el membre del grup de treball d’ECAS.

En aquest sentit, les entitats socials han posat el focus sobre els regidors que seran escollits a les eleccions municipals del 28 de maig perquè es comprometin a deixar de posar traves a l’empadronament de les persones en situació de vulnerabilitat social. “El padró és un ‘metadret’: si no el tenim, no podem accedir a altres drets”, ha recordat la responsable d’incidència de FICAT. A més, Mohamadi ha assenyalat que la majoria d’afectats pels obstacles a l’hora d’empadronar-se “són persones en situació de vulnerabilitat social i no saben que tenen el dret a denunciar-ho”, i, com que es tracta d’un dret individual, les entitats l’únic que poden fer és acompanyar aquestes persones.