L’ètica de la cura com a base per al currículum coeducatiu

Helena Aparicio Sanmartín  Professora de l'assignatura d'Educació, gènere i polítiques d'igualtat, Universitat Internacional de València

La cura és un dret imprescindible per al sosteniment de la vida. Totes les persones ho necessitem per tenir una vida digna. A Espanya més del 75% de les persones que presten cura a persones dependents són dones. A la resta del món les proporcions són similars.

En un context social i cultural basat en la desigualtat, la cura és entesa com un treball de dones. A més, és una feina que no té prestigi social. És necessari un canvi de paradigma que recuperi el valor de la cura com a dret per a totes les persones.

La millor manera de fer aquest canvi és mitjançant una educació basada en l’ètica de la cura. Per això, la cura ha de convertir-se en una responsabilitat social i formar part de la pràctica educativa. Això ens obliga a revisar i reajustar els continguts curriculars i impulsar coneixements i sabers que vagin més enllà del merament acadèmic.

Educar en igualtat

En el sistema educatiu actual hi ha actituds i valors tradicionalment considerats propis dels nois o de les noies, malgrat que formalment se’ls considera iguals.

Per exemple, quant a la diversificació d’opcions professionals, les joves han optat per estudis relacionats amb professions considerades femenines, a les branques administrativa, sanitària, d’assistència a persones dependents, turisme, perruqueria, etcètera; encara que actualment la presència de dones és cada vegada més gran en els estudis universitaris d’enginyeria i informàtica, encara no es pot parlar d’una participació equilibrada.

Un sistema educatiu formalment igualitari no garanteix la igualtat real quan persisteix la transmissió dels valors i actituds esmentats. Ja que no hi ha una educació desproveïda de valors, cal explicitar-los i reconèixer-los. A Espanya, a més, el currículum coeducatiu és un requisit de la llei d’educació.

Centres de cura

Una de les autores més rellevants en l’ètica de la cura és Nel Noddings, que posa de manifest la necessitat d’implementar mesures des de l’ètica de la cura a l’àmbit educatiu per construir una teoria de l’educació lliure de biaixos de gènere.

Noddings proposa organitzar el currículum al voltant de centres de cura. El professorat hi desenvolupa la seva funció des d’una dimensió no només acadèmica: adopta un rol de cuidador, suggerint, inspirant, negociant i fomentant el diàleg amb l’alumnat per construir, de manera col·laborativa, decisions.

La seva proposta té quatre elements estratègics:

1. Modelar: constitueix el nucli de la pedagogia de la cura, ja que aprendre a tenir cura és la resposta a una experiència de la cura. Per tant, és imprescindible que el professorat orienti i mostri la importància de tenir cura de l’alumnat.
2. Dialogar: a través del diàleg les dues parts es mostren capaces d’una relació basada en la cura i permet que el que cuida conegui les necessitats, les expectatives i les preocupacions del que es cura.
3. Confirmar: la confirmació és un acte d’afirmació, de reforç positiu, de manera que reconeixem un jo millor i n’estimulem el desenvolupament. La confirmació per part del professorat requereix que hi hagi una relació de confiança, de sensibilitat i respecte on es coneguin els motius i els fets.
4. Practicar: mitjançant la pràctica s’aprèn a través de l’experiència de tenir cura. El professorat ha d’actuar com un cuidador experimentat i acompanyar l’alumnat en el propi aprenentatge de la cura.

Altres mesures necessàries

A més dels centres de cura, hi ha altres mesures que es poden prendre per facilitar una educació igualitària:

• Elaborar continguts acadèmics i extraacadèmics lliures de biaixos de gènere, per evitar la perpetuació de rols i estereotips que generin qualsevol tipus de discriminació.
• Treballar valors de pau, igualtat, respecte, tolerància i llibertat dins dels principis democràtics de la convivència.
• Reconèixer les aportacions impulsades per l’economia feminista i l’ecofeminisme.
• Incorporar l’educació afectiva sexual integral, que ha d’estar orientada al coneixement de la sexualitat, al desenvolupament de les capacitats afectives i pràctiques saludables per evitar models de subordinació.
• La inclusió de la genealogia de les dones, reconeixent-ne la contribució social, científica, històrica i cultural al desenvolupament de la humanitat.
• Dotar de valor l’àmbit reproductiu i de cura, a partir d’una visió crítica de la realitat, mitjançant una anàlisi crítica de la realitat sobre les tasques de cura. Per exemple, mitjançant l’Enquesta d’Ocupació del Temps de l’INE es pot elaborar una taula amb indicadors per mesurar la corresponsabilitat, detectar les càrregues de treball i si estan repartides justament i equitativament, tant en funció de la seva especificitat com de les possibilitats personals i la disponibilitat laboral de les persones de la unitat familiar. Es visibilitzen així els treballs de cura i es poden estudiar les relacions de cura amb perspectiva de gènere.
• Promoure l’autoestima i l’autonomia personal entre l’alumnat.
• Adquirir competències i habilitats per organitzar la societat en la cura de les persones i el medi ambient, de manera transversal en totes les assignatures i etapes educatives, seguint l’establert en Educació per als Objectius de Desenvolupament Sostenible: objectius d’aprenentatge.
• Generar espais perquè nois i noies adquireixin coneixements i habilitats per cuidar i ser cuidats.

L’ètica de la cura ofereix un nou imaginari col·lectiu on dones i homes es troben davant dels mateixos drets i responsabilitats. A més, permet qüestionar i visibilitzar la divisió sexual del treball i cercar noves experiències i reclama la corresponsabilitat de totes les persones a l’hora d’assumir les tasques de cura.

Ciutadania lliure de discriminació

Gràcies a aquest enfocament, podem recuperar el valor transformador dels drets humans per impulsar un nou model de ciutadania garantit per a totes les persones, en particular, per a les dones i les nenes.

Només després d’una profunda anàlisi dels objectius i de les pràctiques educatives podrem avançar en el desenvolupament integral de les persones i en la plena satisfacció de les seves necessitats. Des de l’escola podem prevenir i fins i tot eliminar conductes, actituds i accions discriminatòries i de violència contra les dones.

Es tracta d’un model educatiu que va més enllà del que és merament acadèmic i impulsa un nou model de ciutadania lliure de qualsevol tipus de discriminació.

(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l'original aquí)