L’estigma cap a les persones que es dediquen al treball sexual dificulta que puguin accedir als seus drets bàsics

Diferents entitats catalanes treballen per garantir els drets del col·lectiu i el seu accés als serveis públics


Amb motiu del Dia Internacional del Treball Sexual, que es commemora cada 2 de juny, diferents entitats catalanes denuncien l’estigmatització i criminalització que pateixen les persones que es dediquen al treball sexual a Catalunya i l’Estat espanyol. Organitzacions com Actuavallès afirmen que l’estigmatització cap a aquest col·lectiu és molt present entre la població, però també hi és entre les institucions i els treballadors dels serveis públics, un fet que dificulta l’exercici dels seus drets bàsics. De fet, el darrer informe de la Plataforma CEDAW assenyala que les lleis i polítiques estatals criminalitzen i penalitzen les treballadores sexuals.  

La Plataforma CEDAW Catalunya, formada per 12 entitats que treballen pels drets de les dones, denuncia que a l’Estat espanyol “es criminalitza, per diverses vies, el treball sexual, exposant a seriosos riscos a les treballadores sexuals”. CEDAW va presentar el passat 16 de març l’Informe Ombra, el qual posa el focus en les lleis i polítiques estatals que criminalitzen i penalitzen al col·lectiu, com han afirmat a la 85a sessió del Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra les Dones (Comitè CEDAW). A l’Informe analitzen altres factors que agreugen la discriminació cap a les persones que es dediquen al treball sexual, com és el fet que moltes d’elles són immigrants en situació administrativa irregular. “El treball sexual l’exerceixen, principalment, les dones que estan en els marges, que no només són criminalitzades pel treball que fan, sinó també pel seu estatus migratori”, afirmen.  

A més, al mateix informe la Plataforma CEDAW assegura que les polítiques abolicionistes no han funcionat als països on s’han aplicat. Més enllà del debat que existeix a la societat entorn de la regularització o l’abolició del treball sexual, l’organització assenyala que “la criminalització i penalització no demostra la disminució dels casos de tràfic, i, fins i tot, provoca l’augment de l’estigma i la violència exercida –institucional, sexual, física, psicològica, legislativa, etc.– cap al col·lectiu”. 

Una enquesta sociopolítica publicada el 2023 pel Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat revela que el 16% de la població catalana és partidària d’abolir la prostitució a través de la penalització al proxeneta i els clients. Un 24% de joves de 16 a 24 anys considera que s’hauria d’abolir el treball sexual, mentre que en la població d’entre 50 i 64 anys només el 12% està a favor de l’abolició. En canvi, el suport a la regularització és d’entre un 65 i 80% a totes les franges d’edat. 

L’estigma dificulta l’accés als serveis sanitaris 

En l’àmbit de l’assistència sanitària, les treballadores sexuals troben molts problemes per accedir-hi de manera fàcil, lliure i gratuïta, com afirmen des del Projecte Dona d’Actuavallès. “L’estigma en el treball sexual és tan fort que acaba sent una barrera per accedir a serveis sanitaris. Una de les pors que tenen les treballadores sexuals és que es vulneri la confidencialitat i la privacitat si expressen la seva professió”, subratllen. 

El Projecte Dona ofereix atenció i educació sociosanitària a les persones que es dediquen al  treball sexual a les comarques del Vallès Oriental, Occidental i Bages. Des del projecte es  treballa des d’una perspectiva feminista i en defensa dels drets humans, des del respecte a les  decisions autònomes de les persones i fomentant el seu empoderament. L’any 2022, el projecte va atendre a 1249 persones que es dediquen al treball sexual. 

Una de les vies d’acció del projecte és l’assessorament i l’acompanyament a les treballadores sexuals per tal de superar barreres administratives, lingüístiques o culturals en l’accés a la salut. A més, el projecte fa analítiques, proves de detecció d’Infeccions de Transmissió Sexual (ITS) i s’estableixen circuits ginecològics adaptats en col·laboració amb diversos hospitals del Vallès. “Aquestes atencions s’adapten a les necessitats de salut sexual de les treballadores sexuals, que sovint no són les mateixes que les detectades en els controls rutinaris dirigits a població general, i s’adapten també a les situacions personals, aportant una escolta activa, empatia i un acompanyament sense judicis en la presa de decisions”, afirmen. 

Des del Projecte Dona també treballen per defensar i garantir el dret a l’autonomia sexual i el dret a la informació de les treballadores sexuals. “La percepció estigmatitzada del treball sexual no només afecta negativament a les seves vides de les treballadores i al tracte que reben per part de les institucions sanitàries i, en general, per part del seu entorn, sinó que sovint s’acaba interioritzant i les acaba exposant a més violències. L’autoestigma també suposa una càrrega mental que sovint acaba generant problemes de salut mental”, remarquen des del Projecte Dona. 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article