El col·lectiu No esteu soles exigeix al nou govern de Badalona inversions “dràstiques” en atenció a les víctimes de violacions

El moviment feminista retreu a l’Ajuntament que hagi “abandonat” les menors d’edat i reclama recursos en educació sexual


El col·lectiu No esteu soles, sorgit arran de les violacions al centre comercial Màgic de Badalona, reclama al nou govern de la ciutat que inverteixi “dràsticament” en atendre les víctimes d’agressions sexuals. “Estem fartes de paraules buides”, afirma la portaveu Teresa Prados, que lamenta que l’Ajuntament de Badalona ha tingut les víctimes “abandonades”. “Si de veritat volen acabar amb aquesta xacra, que ho demostrin amb fets”, afegeix. Prados, que expressa “tota la solidaritat” cap a la víctima de dissabte, demana al govern entrant que millori els recursos dels Serveis Socials i dels equips SIAD, que posi en marxa equips d’atenció a la violència masclista i LGTBIfòbica a tots els centres educatiu i més recursos en educació sexual.

Prados lamenta el succés de dissabte, el qual assegura que “remou” les vivències de les altres cinc noies i nenes víctimes de violacions grupals que hi ha hagut des de finals de l’any passat a Badalona. Una d’elles, és la seva filla.

El passat divendres 2 de juny, dos menors d’edat van ser detinguts com a presumptes autors d’una agressió sexual en grup a una noia també menor d’edat que hauria tingut lloc cap a finals de gener al centre comercial Màgic de Badalona. Aquesta es sumava a les quatre agressions sexuals que han tingut lloc en aquest centre comercial en el darrer any. El passat dissabte es va produir una sisena agressió a una noia menor d’edat per un grup que el formarien entre sis i set adolescents, entre els quals hi havia la parella sentimental de la víctima.  

“Estem veient com la impunitat de la cova del Màgic ha sortit del centre comercial i ocupa tots els carrers i espais de la ciutat”, assevera aquesta mare, que lamenta que “ningú fa res” per frenar-ho. Prados recorda que el moviment No esteu soles va néixer per “denunciar” aquests fets, junt amb el Comitè de Mares contra la violència sexual a Badalona. La plataforma acusa l’alcalde en funcions Rubén Guijarro d’haver “donat l’esquena” a les víctimes i “blanquejar” els interessos del centre comercial.

El col·lectiu feminista considera que les sis agressions sexuals a diferents punts de la ciutat són fruit dels constants canvis de governs en què ha estat immersa la ciutat els darrers anys. “Aquí han fallat anys i anys de governs que han mirat cap a una altra banda mentre només pensaven en els seus beneficis i oblidaven els barris obrers”, etziba Prados.

En aquest sentit, acusa l’Ajuntament de tenir la ciutat i la joventut “abandonada”: “No han posat recursos als carrers, ni en educació ni en sanitat, i només els ha preocupat el canal del Gorg, però les nostres vides no valen res”.

Prados demana mesures preventives i reactives per poder aturar el degoteig de violacions. Defensa la importància d’incorporar una assignatura d’educació sexual al currículum educatiu “per a què els alumnes aprenguin que el porno no és sexe, i que el sexe ha de ser consentit, basat en relacions sanes”. “Però calen recursos i gent formada, i actuar ja”, ressalta.

A banda de treballar la prevenció, demana una millora transversal en atenció a les víctimes. Considera que cal incrementar els equips de serveis socials, els Serveis d’Informació i Assessorament a les Dones (SIAD) i desplegar una xarxa d’equips d’atenció a la violència masclista i LGTBIfòbica a tots els centres educatius. Prados llança aquesta petició al futur govern liderat pel PP, si bé es mostra escèptica “perquè ja van ser a l’Ajuntament i van demostrar que les dones no són la seva prioritat”. Per això li adreça un missatge directe: “Esperem que si vol actuar, ho faci sense la boca petita”.

No esteu soles preveu exposar aquestes peticions adreçades al govern entrant a través d’un acte el proper dijous al Centre Cultural l’Escorxador de Badalona. Hi participaran el Comitè de Mares contra la Violència Sexual a Badalona i el Moviment Lliures i Combatives, així com membres de la comunitat educativa i de Serveis Socials. “Volem demostrar que la manifestació del 29 d’abril va ser un primer pas, i que la lluita continua”, conclou Prados.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article