Prolongar la lactància materna pot tenir efectes en el desenvolupament del cervell i la personalitat dels infants

Un estudi liderat per investigadors de Sant Joan de Déu i Sant Pau detecten un major volum de substància grisa en els infants que han rebut una lactància més prolongada


Un estudi liderat per investigadors dels hospitals Sant Joan de Déu i Sant Pau ha conclòs que prolongar la lactància materna incrementa el volum de substància grisa en els infants de 10 anys. A través de l’anàlisi de les ressonàncies magnètiques de 8.000 nens i nenes d’entre 9 i 11 anys, els investigadors han observat que la durada de la lactància s’associa, de manera proporcional, a un volum més gran d’una determinada àrea del cervell dels infants. A més, s’ha comprovat que els volums més grans de substància grisa s’associen amb menors nivells d’impulsivitat. “La lactància materna pot tenir efectes a llarg termini en el desenvolupament del cervell i de la personalitat”, apunta Christian Núñez, primer autor de l’article.

El gir frontal inferior i l’escorça orbitofrontal lateral són dues regions importants de la part frontal del cervell que exerceixen funcions crucials en el processament semàntic, la presa de decisions i la regulació emocional. Tot i que investigacions prèvies ja havien mostrat els beneficis clínics i cognitius de la lactància materna, aquest estudi ha permès analitzar quins són els efectes en l’àmbit cerebral. A més, s’ha vist, per primera vegada, que el volum més gran de substància grisa en aquesta regió té un impacte directe en els nivells d’impulsivitat dels nens, cosa que indica que la lactància podria ser fonamental en el desenvolupament de la personalitat.

La substància grisa és la substància del cervell que conté principalment cossos neuronals, dendrites i sinapsis, i és responsable de processar informació sensorial, controlar els moviments musculars i el pensament conscient. Un volum més gran de substància grisa pot estar relacionat amb un millor rendiment cognitiu i una millor capacitat per processar informació sensorial.

A més, alguns estudis han trobat que un volum més gran de substància grisa s’associa amb una millor salut mental i un menor risc de desenvolupar trastorns neuropsiquiàtrics com la depressió i l’ansietat. No obstant això, és important tenir en compte que la relació entre la mida de la substància grisa i la funció cerebral no és completament compresa i continua sent objecte de recerca.

L’estudi l’ha realitzat un equip investigador de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona – Institut de Recerca Sant Joan de Déu, l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, l’Hospital Clínic/IDIBAPS, la Fundació NeNe, la Universitat Autònoma de Barcelona i el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBER) de Salut Mental. El projecte utilitza dades de l’Adolescent Brain Cognitive Development (ABCD) dataset, un estudi longitudinal a gran escala finançat pel National Institute of Health dels Estats Units.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article