La població de sis dels deu districtes de Barcelona destina més de la meitat del seu salari a pagar el lloguer

Redacció

La població de sis dels deu districtes de Barcelona ha de destinar més de la meitat del seu salari a pagar el lloguer, segons un estudi elaborat pel Centre d’Estudis i Recerca Sindicals (CERES) de CCOO. El sindicat alerta que “la dificultat en l’accés a l’habitatge és generalitzada a la ciutat” i que els treballadors i les treballadores de “tots els sectors d’activitat” han de dedicar un percentatge dels seus ingressos superior a la recomanació del 30% per fer front a les rendes. A districtes com Ciutat Vella aquesta xifra ascendeix fins al 63%, tot i ser el territori on hi ha la renda per càpita més baixa de tot el municipi.  

L’estudi L’habitatge tenia un preu. Història, lectures i números a fer per garantir el dret a l’habitatge a Barcelona ha analitzat els preus de lloguer i de compra d’habitatge per districtes i barris i els ha posat en relació amb els salaris que cobra el veïnat, amb dades detallades per segment d’edat i sector d’ocupació. Així, les dades recollides a l’informe constaten que “l’evolució dels salaris i del preu de l’habitatge ha conduït no tan sols a l’augment de les persones i famílies treballadores que viuen al llindar de la pobresa, sinó a un alt grau d’acceptació social del fet que un salari no és suficient per accedir a l’habitatge”, segons CCOO.  

Una de les principals conclusions de l’estudi és que “el percentatge de salari necessari per satisfer el preu del lloguer a Barcelona tendeix a créixer en els districtes amb una renda inferior a la mitjana i, per contra, a disminuir en els districtes de renda alta”. El sindicat assenyala que tot i semblar una “paradoxa”, aquest fet s’explica perquè la població de “la part alta de la ciutat” i de zones de l’Eixample o de “barris rics” com la Vila Olímpica o Diagonal Mar es beneficien “de rendes no salarials provinents en bona part, precisament, del lloguer que cobren a l’alça”.  

Pel que fa als grups d’edat, CCOO assegura que un 52,6% del jovent de la ciutat és, “com a molt”, mileurista. Tenint en compte aquesta informació, una persona jove hauria de dedicar un 89% del seu salari net al pagament de l’habitatge de lloguer a Barcelona. “La tenalla que conformen els baixos salaris i els elevats preus del lloguer requereix llars formades per un mínim de tres joves al conjunt de Barcelona”, afirma el sindicat.  

L’informe analitza també com s’interrelacionen la pujada dels preus del lloguer amb els augments del salari mínim interprofessional (SMI) dels darrers anys. Així, el sindicat conclou que aquest increment “històric” dels salaris mínims “se l’ha menjat gairebé sencer l’encariment de l’habitatge”, perquè en els darreres deu anys l’SMI ha augmentat un 55% i el preu del lloguer ho ha fet un 51%. El 2022, el preu del lloguer a Barcelona era superior al salari net d’un treballador que percep l’SMI a sis dels deu districtes de la ciutat i, en el conjunt de la ciutat, el preu mitjà del lloguer és un 9,64% superior a l’SMI mensual.  

El salari de tot una vida laboral: el preu de comprar un habitatge 

Respecte a la compravenda d’habitatges, l’estudi conclou que, si es pren com a referència una despesa del 30% del salari en habitatge, un treballador o una treballadora amb el salari mitjà de Barcelona necessitaria 40 anys (és a dir, una vida laboral sencera) per pagar un habitatge a la ciutat, sense tenir en compte els interessos bancaris d’una hipoteca.  

A més, CCOO subratlla que “un treballador o treballadora que percep l’SMI hauria de dedicar el seu salari net íntegre durant gairebé 30 anys per poder comprar un pis a la ciutat de Barcelona”. En canvi, en cas de dedicar només el 30% dels seus ingressos a pagar l’habitatge, una persona que percep l’SMI trigaria gairebé un segle (98 anys) a liquidar la seva hipoteca.  

En el cas del jovent, les persones d’aquest grup d’edat haurien de dedicar la totalitat del seu salari net anual durant 23,5 anys per pagar un habitatge a la ciutat. Si dedica només el 30%, un o una jove que percep el salari mitjà de la ciutat trigaria 78,3 anys a comprar el seu habitatge.  

L’informe ha estat elaborat per la sociòloga del CERES, Irene Galí Magallón, i l’estudiant en pràctiques de la UPF, Clàudia Bruno Yeguas, i coordinat pel director de la Fundació Cipriano García, Marc Andreu Acebal. El CERES està integrat dins la Fundació Cipriano García.