Els ajuntaments gironins suspenen en polítiques de cooperació

ACN

Els ajuntaments gironins suspenen en polítiques de cooperació al desenvolupament i els pocs que hi aposten actuen a demanda de les entitats. És el que posa damunt la taula una diagnosi que ha fet la Coordinadora d’ONG de les comarques gironines. L’estudi recull, per exemple, que només sis dels 221 municipis tenen una convocatòria de subvencions oberta per fomentar iniciatives de cooperació, que molts ajuntaments petits no poden destinar-hi recursos —també, per l’excessiva burocràcia— o que l’objectiu del 0,7% està lluny de complir-se; sobretot a les ciutats i capitals de comarca. Per això, des de la coordinadora proposen crear una xarxa que agrupi els ajuntaments, permeti captar recursos i anar a la una a l’hora d’impulsar la cooperació.

La diagnosi sobre polítiques de cooperació que ha fet la Coordinadora d’ONG respon a dos grans reptes. Per una banda, el context internacional, marcat per la “crisi sistèmica” agreujada per la Covid-19 i el canvi climàtic. Però sobretot respon als resultats d’aquest recent 28-M, que marcaran l’aritmètica dels nous ajuntaments. Un context en què les polítiques de cooperació també han de permetre “fer front als discursos de l’extrema dreta”, ha subratllat el president de la coordinadora, Àngel Vàzquez.

L’estudi que ha portat a terme la coordinadora, però, posa en relleu que encara queda molt camí per recórrer. De fet, conclou que les polítiques de cooperació continuen essent “una gran assignatura pendent” dels ajuntaments gironins. No només pels recursos que s’hi destinen —a vegades, cap— sinó també per com se n’enfoquen les respostes.

D’entrada, Vàzquez lamenta que els consistoris actuïn “a demanda de les entitats”, i que en comptes de girar cap a un “enfocament de gènere i basat en drets humans”, allò que es faci sigui donar resposta “a les necessitats”. En part, precisa el president de la coordinadora, perquè hi ha una clara “manca de planificació estratègica” a l’hora d’enfocar les polítiques públiques de cooperació al desenvolupament.

A més, des de la Coordinadora d’ONG també lamenten que els recursos que es destinen a aquests projectes massa sovint queden curts. Per posar un exemple, la diagnosi recull que tan sols hi ha sis ajuntaments gironins que tinguin convocatòries obertes destinades a impulsar la cooperació (en concret, els de Girona, Figueres, Platja d’Aro, Lloret de Mar, Blanes i la Bisbal d’Empordà).

N’hi ha alguns més, precisa Vàzquez, que sí que tenen convocatòries directes destinades “nominativament a entitats arrelades al municipi” (sobretot, de gambians o senegalesos). Però molts consistoris, també perquè el territori està esquitxat de municipis petits, no poden destinar recursos a la cooperació.

Entre d’altres, per les traves burocràtiques, com concreta la tècnica de la coordinadora, Núria Palomar: “Molts ajuntaments ens diuen que no hi destinen diners, perquè per aportar entre 2.000 i 5.000 euros, la paperassa que han de fer és tanta que no els compensa”. I això, de retruc, precisa Palomar, també es converteix “en un handicap cap a les entitats”, perquè deixen de rebre recursos.

Cap al 0,7%

Més enllà dels ajuntaments petits, la diagnosi de la coordinadora també es fixa en les ciutats i capitals de comarca. I aquí, segons subratlla Vàzquez, allò que es constata és que “cap d’elles arriba a l’objectiu del 0,7%”.

L’estudi no inclou les dades de Santa Coloma de Farners ni de Ripoll —perquè no s’hi ha pogut accedir— però sí que recull que, pel que fa a la resta de ciutats, aquest percentatge del pressupost que s’hauria de destinar a ajudes al desenvolupament no s’assoleix. Així, per exemple, segons les dades de la Coordinadora d’ONG, a Banyoles s’està al 0,09%; a Figueres, al 0,16%; a Girona, al 0,50%; a la Bisbal d’Empordà, al 0,07%, i a Olot, al 0,25%.

La diagnosi també recull que arreu de les comarques gironines hi ha “una mancança clara d’espais de participació”, tant entre els mateixos ajuntaments i altres administracions, com també cap a les entitats i la ciutadania. De fet, l’estudi diu que ara per ara, a les comarques gironines tan sols hi ha actius dos consells de solidaritat i cooperació —els de Girona i Figueres— i que, a la majoria de les reunions, allò que es fa és “donar compte” més que no pas encarar cap a on han d’anar les polítiques per fomentar la cooperació.

Finalment, l’estudi també lamenta que els ajuntaments “sovint es limitin a finançar actuacions d’entitats”, més que no pas a liderar les polítiques públiques de cooperació. “La col·laboració necessària entre actors no es pot limitar a una relació mercantil, més semblant a una externalització de serveis; s’ha de basar en la cogovernança real on cada agent assumeixi el seu propi rol”, subratlla la coordinadora.

Crear xarxa

Per revertir la situació, des de les ONG de les comarques gironines proposen crear una xarxa que agrupi els municipis de la demarcació per impulsar la cooperació al desenvolupament. Segons explica Palomar, això permetria canalitzar els recursos i promoure “polítiques locals des d’una mirada compartida i de col·laboració, fomentant l’intercanvi de bones pràctiques i coneixements i impulsant la participació internacional”.

Palomar explica que, dins aquesta xarxa, no tan sols hi hauria d’haver els ajuntaments. “També podria incloure la participació d’altres actors, que podrien aportar la seva expertesa i donar suport tant tècnic com polític”, concreta (per exemple, la Coordinadora d’ONG Solidàries, els consells comarcals, la Diputació o el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament).

Entre d’altres, Palomar ja avança que disposar d’aquesta xarxa també permetria avançar a l’hora de mobilitzar més finançament per a projectes de cooperació. Per exemple, marcant “la fórmula pressupostària que garanteixi una aportació mínima del 0,7% amb vistes a l’horitzó 2023”, diu en referència als recursos municipals que s’haurien de destinar a aquestes iniciatives.