Tres de cada cinc famílies ateses per Càritas a Barcelona no disposen d’un habitatge digne

Redacció

Un 67% de les famílies ateses per Càritas a Barcelona no disposa d’un habitatge digne. Així ho recull la memòria anual de l’entitat, que certifica que l’encariment del cost de la vida ha fet que augmenti el nombre de persones ateses per l’organització a pràcticament totes les demarcacions de Catalunya l’últim any. Per exemple, a Barcelona s’ha arribat a atendre un total de 35.414 persones, un 28% més que l’any anterior. A altres demarcacions també s’ha notat aquest augment de la demanda de la població: 28.835 persones a Terrassa, 19.922 a Tarragona (prop d’un 12% més que el 2021), 9.582 a Tortosa (un 22% més que el 2019) i un total de més de 16.000 persones a Lleida, Solsona i Urgell.  

“Cada vegada són més les famílies que es veuen abocades a viure amb desconeguts, a sobreviure entre quatre parets d’una habitació per no trobar un lloguer assequible. Si a tot això hi sumes que la majoria tenen infants i adolescents, la situació es torna insostenible”, assegura la responsable d’anàlisi social i incidència de Càritas Barcelona, Miriam Feu. En aquest sentit, l’entitat remarca que tres de cada cinc ajudes que ofereixen a les famílies en situació de vulnerabilitat són per pagar habitacions de relloguer o despeses relacionades amb l’habitatge; uns suports econòmics que en el cas de Barcelona superen els dos milions i mig d’euros.  

La situació detectada per Càritas Barcelona és molt semblant a altres demarcacions. A Tarragona, per exemple, un 27,5% de les persones ateses per l’entitat es troben en situació d’inestabilitat residencial; mentre que a Terrassa un 45% dels usuaris de l’organització vivien en habitatges insegurs o inadequats. Tot això ha fet que la majoria de les ajudes econòmiques que dona l’entitat —que en el cas de Tortosa ascendeix a 810.000 euros i en el cas de Lleida, Solsona i Urgell superen els 700.000 euros— es destinin a despeses relacionades amb l’habitatge, com el lloguer i els subministraments bàsics.  

“Tenir treball ja no és per si sol un mecanisme d’inclusió” 

Una altra de les conclusions que treu Càritas a partir de les dades de la seva memòria anual és que “tenir treball ja no és per si sol un mecanisme d’inclusió”. En el cas de Barcelona, l’entitat destaca que el 75% de les persones ateses en edat de treballar no tenen feina i un 16% té feines precàries que no els permeten arribar a final de mes; un cas molt semblant al que passa a Terrassa, on només una quarta part de les persones ateses està en actiu laboralment i un 14% d’aquestes ho fa en l’economia submergida. Pel que fa a Tarragona, en canvi, tan sols el 13% dels usuaris de l’entitat a la demarcació tenen un treball.  

Càritas subratlla que els hi preocupa que, tot i que cada any s’inverteixen més recursos en els programes laborals i a les empreses d’inserció, “la situació de les persones amb majors dificultats per trobar feina no millora, especialment les que tenen un baix nivell de formació i poca experiència laboral”.  Des de l’organització a Barcelona s’apunta, a més, a la situació especialment preocupant que viuen les persones en situació administrativa irregular (i, per tant, sense permís de treball), ja que “són persones invisibilitzades, que necessiten una atenció urgent, que moltes vegades no troben a l’administració perquè els hi deneguen l’accés al padró”. A Barcelona, de fet, pràcticament la meitat de les persones ateses es troba en situació administrativa irregular.  

Els infants i els joves són un altre dels col·lectius que Càritas assenyala com a més vulnerables davant de la situació de crisi socioeconòmica que es viu a Catalunya. Així, l’entitat explica que tres de cada quatre joves no compta ni amb una feina ni amb un habitatge digne a Barcelona i en el cas de Terrassa dos de cada cinc usuaris de l’entitat són infants o joves de menys de 25 anys. “El 76% dels joves tenen dificultats per accedir a una llar digna, dotze punts percentuals més que la resta de persones que acompanyem”, assegura Feu.  

Per altra banda, l’entitat destaca també la desigualtat en clau de gènere que fa que les situacions de vulnerabilitat social afectin sobretot les dones. Per exemple, a Terrassa un 57,5% dels usuaris de Càritas són dones. “El 44% de les llars ateses a Barcelona són famílies amb infants i adolescents, i la meitat d’aquestes són famílies monoparentals, majoritàriament encapçalades per una dona. Ens preocupa que el pes d’aquest col·lectiu dins el total hagi augmentat dos punts amb relació a l’any passat, cosa que indica com són de vulnerables les mares que han de pujar totes soles als seus fills”, afirma la responsable d’anàlisi social i incidència de Càritas Barcelona.