La Plataforma Unitària Contra les Violències de Gènere ha enviat a tots els partits polítics que es presenten a les eleccions del 23J una carta per reclamar polítiques per erradicar la violència de gènere i defensar com a punt de partida els drets, lleis, organismes i pressupostos existents en aquesta matèria. L’escrit sorgeix com a resposta a “l’ofensiva patriarcal” que s’està estenent i “l’auge de postulats que anul·len drets i mitjans aconseguits, així com l’extrema dreta”. Exigeix “bones pràctiques i concreció” en les necessitats de les dones agredides pels homes, per la violència institucional i la reacció patriarcal en totes les esferes socials, econòmiques, polítiques, judicials, ideològiques i morals.
La carta recull els reclams que van sortir a la ‘Conversa feminista per fer front a l’ofensiva patriarcal’, una trobada per traçar línies d’incidència política davant les eleccions del 23J on van participar més de 70 persones. El document també ha estat entregat en mà a algunes personalitats del món polític, com al president de la Generalitat, Pere Aragonès, en el marc de la Signatura del IV Pla de suport al tercer sector social 2023-2027.
A la carta, s’hi pot llegir com aquesta associació, que agrupa més de 130 entitats feministes, defensa “un món de cures, llibertats, drets universals i serveis, de les minories, on actuar juntes, on el respecte i el lliure consentiment siguin uns valors de la meitat de la població, les dones, assumits per l’altra meitat, els homes, així com pel conjunt social i polític”.
La missiva també indica que és vital l’energia, el compromís i l’abnegació de les mateixes dones i col·lectius i entitats des de la societat civil, començant per una sana educació i visió de gènere crítica a les generacions d’adolescents i joves. Alhora reclama unes polítiques “útils per a les dones, uns pressupostos suficients i uns recursos, proporcionals i equilibrats, per l’envergadura de la gravetat de la violència masclista”.
A més, recull demandes concretes adreçades als polítics, que passen per respectar i complir els drets de les dones en tota la seva diversitat, destinant-hi recursos i pressupostos suficients i útils; la centralitat del consentiment en la definició de les violències de gènere; que els serveis i recursos de prevenció, sensibilització, atenció i reparació a les víctimes siguin accessibles per a tothom i un compromís i rebuig absolut dels discursos d’odi i negacionistes.
La carta també exigeix que es comptabilitzin els feminicidis amb una categorització rigorosa; que s’aturi la violència institucional i que es formi l’administració pública en general —la de justícia i les forces de seguretat en particular—, en una visió de gènere que repari i acompanyi a la credibilitat de les dones agredides; que es derogui la llei d’estrangeria, ja que és un reglament de fort contingut masclista i racista, que limita i nega especialment els drets de les dones i que s’aturi l’estigma, la discriminació i la criminalització de les dones migrants i racialitzades.
Finalment, reclama la garantia dels drets sexuals i reproductius, entre ells l’avortament, la lliure decisió sobre el gènere i que l’educació sexual amb perspectiva de gènere sigui una realitat a les aules, als currículums formatius i universitaris. També exigeix que les institucions escoltin, reconeguin i responguin a les demandes dels moviments socials i el moviment feminista organitzat; i que l’educació sexo-afectiva s’endreci entorn el dret al propi cos, el respecte i el lliure consentiment i que s’enfoquin les polítiques cap als nois i homes, al treball de les masculinitats des de la sensibilització fins a l’educació. Per fer-ho, apunta la carta, és imprescindible estendre l’experiència de la coeducació a tots els centres d’ensenyament.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari