Troben un potencial predictor de complicacions en pacients amb diabetis tipus 2

Redacció

L’entorn que envolta un dels anticossos encarregats de la defensa del cos, la immunoglobulina G (IgG), pot ser un predictor de possibles complicacions en pacients amb diabetis tipus 2. D’aquesta manera, a partir només de modificar els hàbits de vida i l’alimentació de les persones afectades per aquesta malaltia es podria canviar també l’entorn d’aquest anticòs, un fet que el converteix en una potencial diana terapèutica. Aquesta ha sigut la conclusió d’un estudi que ha comptat amb la participació del Servei de Nefrologia de l’Hospital del Mar i del Grup de recerca en Nefropaties de l’Hospital del Mar Research Institute, en col·laboració amb la Universitat Erasmus de Rotterdam, als Països Baixos. La recerca s’ha publicat a la revista Diabetes Metabolism Research and Reviews.

Aquest treball s’ha fixat, sobretot, en el paper que tenen els glicans, els sucres que envolten la IgG, en el pronòstic dels pacients amb diabetis tipus 2. Segons han pogut comprovar, en funció de la seva combinació, les persones que pateixen la malaltia tenen més risc de presentar complicacions microvasculars, com ara una nefropatia, una patologia del ronyó o retinopaties; o macrovasculars, com problemes cardíacs.  

Els investigadors que hi han participat han analitzat dades de tres cohorts de persones amb diabetis: dos dels Països Baixos i una altra de l’Hospital del Mar, amb més de 3.600 pacients. A partir de l’anàlisi d’aquestes dades han pogut comprovar com els diferents perfils de relació que hi ha entre els sucres que rodegen la IgG entre ells i amb el mateix anticòs funcionen com a indicadors de pronòstic de les complicacions derivades de la diabetis tipus 2.  

Una de les principals aportacions d’aquest estudi és que es tracta de la primera vegada que es confirma aquesta relació —entre els sucres que envolten l’anticòs IgG i les complicacions derivades de la diabetis de tipus 2—, convertint-la en un potencial marcador de pronòstic. “El que destaca l’estudi és la importància dels sucres que envolten les proteïnes, que són modificables amb les nostres actituds, i que són predictores de la possible evolució de la patologia, més enllà dels marcadors habituals dels quals disposem ara”, explica la metgessa Clara Barrios, co-coordinadora del Grup de recerca en Nefropaties de l’Hospital del Mar Research Institute i una de les autores principals del treball. 

Aquest potencial marcador, a més, podria avançar el diagnòstic respecte les eines actuals. També és possible que es converteixi en una diana terapèutica, en tractar-se de factors modificables a través d’hàbits de vida i l’alimentació. Però per arribar-hi, els investigadors confirmen que caldrà portar a terme nous estudis per analitzar vies per a la seva futura aplicació clínica. 

Una de les malalties cròniques més comunes 

La diabetis tipus 2 és una de les malalties cròniques més comunes al món. Pot provocar complicacions a escala microvascular i macrovascular a llarg termini a les persones que la pateixen. En aquest sentit, la inflamació, resposta regulada pels anticossos del sistema immune, juga un paper determinant en aquestes possibles complicacions. Per això, aquest estudi ha analitzat el paper que hi pot tenir un anticòs concret, la immunoglobulina G, com a regulador de la resposta inflamatòria i no inflamatòria davant possibles infeccions.