Una eina d’intel·ligència artificial prediu l’evolució dels pacients amb esclerosi múltiple

Permetria disposar d’informació més precisa per escollir el millor tractament per a cada persona


Un projecte d’investigació coordinat per l’Hospital del Mar ha desenvolupat una eina basada en intel·ligència artificial per predir l’evolució de les persones diagnosticades amb esclerosi múltiple. Per desenvolupar-la s’ha fet seguiment durant dos anys d’un grup de més de 300 pacients amb esclerosi múltiple i un centenar de persones lliures de malaltia. L’eina ha demostrat alts nivells de precisió, especialment en els pacients que hauran de canviar de tractament per altres més eficaços. 

Durant el període de seguiment dels pacients es va analitzar de forma exhaustiva el seu estat a partir de diverses escales clíniques i cognitives i proves d’imatge, com la ressonància magnètica cerebral i tomografia de coherència òptica per analitzar l’estat de la retina. També s’ha fet una anàlisi tant de la seva genètica, com de les proteïnes i de les cèl·lules inflamatòries presents a la seva sang. Les dades obtingudes es van validar amb una segona cohort de 271 persones amb esclerosi múltiple.

Alt nivell de precisió

L’eina va assolir uns elevats nivells de precisió, sobretot en relació amb aquells pacients que patiran canvis al seu estat. “A través d’un estudi detallat dels pacients i fent servir eines d’intel·ligència artificial, podem perfilar quins pacients seran més actius i, per tant, aconsellar-los, amb més coneixement, tractaments que poden tenir més efectes secundaris, però que poden ser més efectius en el control de la malaltia”, explica Villoslada.
 
Tot i que encara no es pot utilitzar a la pràctica clínica, els resultats obtinguts en el desenvolupament d’aquest instrument predictiu poden permetre als equips que fan el seguiment de les persones amb esclerosi múltiple “disposar d’informació per poder decidir i escollir el millor tractament, ja que els existents en aquests moments tenen diferents nivells d’eficàcia, però també de risc”, apunta el coordinador del treball, el Dr. Villoslada. L’estudi conclou que “la combinació d’informació clínica i de ressonància magnètica és el que més ajuda a predir l’evolució dels pacients, i aquestes són dades que es poden obtenir fàcilment en l’àmbit assistencial”, segons la Dra. Sara Llufriu, neuròloga de la Unitat de Neuroimmunologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, cap de grup a l’IDIBAPS i col·laboradora del treball.

Els investigadors ja treballen per continuar el treball ampliant el temps de seguiment dels pacients a set anys. Destaquen que es tracta d’un fet de gran importància si es té en compte que es tracta d’una patologia que afecta sobretot a persones de menys de quaranta anys, amb una supervivència d’uns trenta anys.

El treball és fruit del projecte Sys4MS de la Comissió Europea i en ell han participat l’Hospital Clínic de Barcelona, la Universitat Charité de Berlín, a Alemanya, l’Hospital Policlínic San Martino, de Gènova, a Itàlia, i l’Hospital Universitari d’Oslo, a Noruega.

 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article