Els països europeus han d'intensificar esforços per millorar la capacitat lectora dels joves

A Europa, un de cada cinc joves de quinze anys i molts adults no saben llegir correctament. Un estudi publicat avui per la Comissió Europea analitza el que ja estan fent els països per tal de millorar la comprensió lectora i els aspectes en els quals cal que facin més. L’estudi inclou 31 països (els Estats membres de la UE, Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Turquia) i revela que, si bé la majoria ha avançat en el desenvolupament de polítiques de millora de la capacitat lectora, sovint aquestes fallen quan es tracta de grups de risc, com ara els nois i els infants de famílies amb pocs recursos i els fills d’immigrants. Els ministres d’Educació de la UE s’han proposat de reduir el percentatge de persones amb dificultats per llegir del 20% a menys del 15% d’aquí a 2020. Actualment, només Bèlgica (comunitat flamenca), Dinamarca, Estònia, Finlàndia i Polònia han assolit aquest objectiu.

trobar feina i es redueix la seva qualitat de vida. La passada dècada hem avançat, però no n’hi ha prou. La capacitat de llegir i escriure correctament és la base per a qualsevol aprenentatge. Per això he posat en marxa una campanya d'alfabetització per a totes les edats, orientada especialment a les persones d'entorns desafavorits, com ara els nens de les comunitats gitanes”.

L’estudi, realitzat per la xarxa Eurydice d'informació sobre sistemes i polítiques d'educació a Europa, se centra en quatre temes: els aspectes pedagògics, els problemes de comprensió lectora, la formació del professorat i la promoció de la lectura fora de l’escola. Cada tema s’analitza des de la perspectiva de la recerca acadèmica, dels últims resultats de les enquestes internacionals i d’una revisió profunda dels programes, les polítiques i les millors pràctiques nacionals. Només vuit països (Dinamarca, Finlàndia, Irlanda, Islàndia, Malta, Noruega, el Regne Unit i Suècia) tenen a les escoles especialistes en aquestes qüestions per ajudar els professors i els alumnes.

L’informe Eurydice és una aportació important per a la tasca del Grup d'Alt Nivell d'Experts en l'Àmbit de l'Alfabetització, que va crear el passat gener Androulla Vassiliou i que presideix la princesa Laurentien dels Països Baixos. El Grup està estudiant actualment la manera d’impulsar l’alfabetització a totes les edats i les iniciatives i programes que han estat profitosos i té previst presentar propostes a mitjan 2012.
Antecedents
 
Ensenyar a llegir: la majoria dels països tenen polítiques adequades

Els últims anys s’ha fet un gran esforç per millorar les directrius estatals i promoure les millors pràctiques pedagògiques. Actualment, és normal a Europa que es posin les bases per aprendre a llegir en els nivells preescolars. Per ensenyar a llegir les escoles fan servir cada vegada més material diversificat: contes, revistes, historietes i pàgines web. La comprensió lectora també s’inclou a d’altres assignatures dels plans d’estudis a fi de fomentar-la en contextos diferents.

Però no hi ha una política única que garanteixi l’èxit en tots els casos. La recerca fomenta decididament l’ús combinat d’estratègies diferents per millorar la comprensió lectora. L’aprenentatge en col·laboració i el debat entre alumnes també poden millorar la comprensió i ser una ajuda per als que tenen més problemes de lectura. La majoria dels països han fixat objectius de comprensió lectora, però sovint falten estratègies d’amplitud suficient a les directrius estatals, especialment pel que fa a l’ensenyament secundari. Ara bé, en general s’han establert bones directrius a nivell dels Estats per als plans d’estudis i ara el que cal és que els professors les posin en pràctica.

Pocs països tenen especialistes en lectura per ajudar els professors i els alumnes

Els problemes de comprensió lectora es poden corregir eficaçment si es detecten i s’aborden el més aviat possible, si el material pedagògic s’adapta a les necessitats concretes i si es dóna formació contínua als professors.

La formació intensiva i específica, particular o en grups, pot ser molt eficaç. Ara bé, pocs professors tenen la possibilitat d’especialitzar-se en aquest àmbit, i només hi ha especialistes en lectura que ajudin els professors a les aules a Irlanda, Malta, el Regne Unit i els cinc països nòrdics.

La lentitud dels procediments per organitzar aquest suport addicional pot crear també una barrera a l’hora d’oferir una ajuda ràpida i eficaç als alumnes.

La promoció s’ha de centrar més en els grups de risc

Les polítiques i les iniciatives estatals promouen àmpliament la lectura. Però acostumen a estar orientades al públic en general i no necessàriament a les persones amb més dificultats de lectura, com ara els nois, els joves procedents de capes socioeconòmiqes baixes o els de llengua materna diferent de la llengua dels estudis. A més, el material que es faci servir per a aquestes iniciatives ha de ser tan variat com sigui possible i incloure recursos multimèdia.

Eurydice

La xarxa Eurydice ofereix informació i anàlisi sobre les polítiques i els sistemes educatius europeus. Des de 2011 consta de 37 unitats estatals als 33 països que participen en el programa de formació permanent de la UE (els Estats membres de la UE, Croàcia, Islàndia, Liechtenstein, Noruega, Suïssa i Turquia). La gestió i la coordinació corresponen a l’Agència Executiva en l’Àmbit Educatiu, Audiovisual i Cultural de la UE, a Brussel·les, que prepara els estudis i ofereix recursos a Internet.

Més informació:
Estudi complet (en anglès) Teaching Reading in Europe: Contexts, Policies and Practices [a partir de juliol de 2011 hi haurà exemplars impresos en anglès i, més endavant, en francès i en alemany].