Els pressupostos espanyols poden deixar milers de persones amb discapacitat sense feina

Segons el projecte de pressupostos del govern espanyol presentat fa poques setmanes pel Ministre espanyol d'Hisenda, Cristóbal Montoro, la partida destinada a Polítiques Actives d'Ocupació a Catalunya es redueix un 56% respecte l'any passat. Aquesta retallada afecta greument als Centres Especials de Treball (CET) que hi ha arreu del país, a les entitats d'inserció laboral i a les entitats de Treball amb Suport que, sense l'ajuda de l'administració, no podran fer front al pagament de les nòmines. Per tal de generar consens social i aglutinar suports polítics, les entitats i Centres Especials de Treball a través del col·lectiu Dincat (Discapacitat Intel·lectual de Catalunya) han organitzat per al proper diumenge 20 de maig un acte multitudinari al Passeig de Lluís Companys de Barcelona (Arc de Triomf) on es preveu reunir més de 4.000 persones afectades. L'acte ja compta amb el suport de destacades personalitats de la societat civil catalana i també de nombroses personalitats polítiques de tot l'arc parlamentari.

La Generalitat de Catalunya ja ha fet arribar el seu suport a les entitats afectades i s'ha compromès a defensar el sistema català d'integració de les persones amb discapacitat. El Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat fa només tres mesos que el suport públic havia de garantir les subvencions, tenint en compte la discriminació positiva per a les persones amb especials dificultats. Iniciatives molt semblants s'han aprovat també els darrers mesos al Congres dels Diputats i al Senat.

 

Uns pressupostos que incompleixen la LISMI) la qual obliga l'Estat espanyol a finançar, com a mínim, el 50% del sou mínim interprofessional de les persones amb discapacitat i trastorn mental que treballen als Centres Especials de Treball, un pilar fonamental a hores d'ara de la integració laboral d'especials dificultats. Els pressupostos del Govern Espanyol, però, no arriben a aquest 50%. A més d'un incompliment de la llei, aquest projecte pressupostari suposa un tracte discriminatori injustificable cap a Catalunya respecte d'altres comunitats autònomes que perceben quantitats superiors.

 

La reducció comportarà, a més, l'eliminació dels programes de Treball amb Suport, una metodologia per a la integració en l'empresa ordinària que ha demostrat una gran efectivitat. També comportaran la reducció dels programes formatius i l'eliminació de la discriminació positiva cap a col·lectius amb dificultats especials, un aspecte que pel sector és crucial, ja que no totes les discapacitats són igual de limitadores per a la feina o la vida quotidiana, i per això el sector reclama que el treball protegit a través dels CET es reservi per als col·lectius d'especial dificultat.

 

Un petit estalvi ara que serà una despesa més gran de diner públic en el futur

A Catalunya hi ha 7.300 llocs de treball protegits repartits en 100 entitats sense ànim de lucre. Si no es resol aquesta situació, aquestes més de set mil persones amb discapacitat poden perdre el seu lloc de treball, cosa que posaria en risc la cohesió social i suposaria un retrocés en el camí de la inserció social i laboral de les persones amb discapacitat, que encara no s'havia assolit plenament. Davant de la dificultat de trobar un lloc de treball ordinari, si aquestes persones perden el lloc de treball protegit es poden veure abocats a l'exclusió laboral i social.

 

Si la retallada es fa efectiva, les entitats de Treball amb suport han anunciat que tancaran el seu servei, deixant sense atendre a més de 3.500 persones amb discapacitat intel·lectual o trastorn mental i amb més de 300 professionals que perdran el seu lloc de treball. El resultat serà que milers de persones amb discapacitat amb especials dificultats s'hauran de quedar a casa, sense poder treballar. Això impedeix la inserció social, afecta la seva salut (per la pèrdua d'hàbits quotidians i de relacions socials) i farà, a llarg termini, que l'Administració hi hagi de dedicar més diners. Deixarien de ser contribuents per passar a dependre dels serveis assistencials.

 

Catalunya, pionera en el model d'integració a través d'entitats sense ànim de lucre Les entitats que buscaven la integració laboral de les persones amb discapacitat psíquica van néixer a Catalunya als anys 70, en un moment en què la discapacitat era un tema tabú. Als 80 van néixer els centres especials de treball al nostre país, i es va lluitar perquè la LISMI (la llei d'Integració Social de les persones amb discapacitat del 1982) els reconegués i regulés. En tot aquest procés el suport del Govern de la Generalitat va ser clau. Avui Catalunya segueix sent el territori de l'Estat que més ha progressat en la integració de la discapacitat, i aglutina més d'un terç dels contractes laborals que signen a tot l'Estat persones amb discapacitats severes. Catalunya ha estat també pionera en el desenvolupament de la metodologia de Treball amb Suport per la inclusió de persones amb discapacitat en l'empresa ordinària.

 

Diumenge 20 de maig, gran trobada reivindicativa a Barcelona

Per aglutinar suports, generar consens i fer pressió de cara la negociació amb el Govern espanyol, Dincat i les entitats de Cocarmi (COCEMFE, Confederació Ecom Catalunya, Dincat, Fesoca, Acapps, Fecafamm, Fepccat, Down Catalunya i Once Catalunya) amb Actas i Ammfeina, han convocat un trobada multitudinària on es preveu la participació de més de 4.000 persones. Treballadors i treballadores, famílies afectades, representants d'entitats socials i d'institucions faran pinya per defensar els llocs de treball de les persones amb discapacitat intel·lectual i trastorn mental. Diverses autoritats com el Conseller de Benestar Social i Família J. Lluís Cleries o l'alcalde de Barcelona Xavier Trias ja han confirmat la seva presència a l'acte. I diverses personalitats col·laboren desinteressadament en l'organització de l'acte com el president del Barça Sandro Rosell, la periodista Mònica Terribas o el dissenyador Claret Serrahima, que ha creat el logotip i l'eslògan de l'esdeveniment. 

 

L'acte comptarà amb concerts, activitats lúdiques, castells, cercaviles i la lectura del manifest a càrrec de diverses personalitats de la societat catalana.