Tenir cura d'un familiar amb discapacitat pot generar ansietat i depressió

Els afectats asseguren, a priori, que aquesta responsabilitat no els altera el dia a dia

Gairebé 2 de cada 3 famílies que atenen un membre amb discapacitat "presenten trastorns d'ansietat (42%) i/o depressió (48%, més del 62& entre ambdós) tot i que la majoria manifesten que la cura del familiar amb discapacitat no suposa una sobrecàrrega en les seves activitats diàries". El web Servicio de Informació sobre Discapacidad publica les conclusions de l'estudi 'Las consecuencas de la discapacidad en familias de la ciudad de Ceuta', el qual s'ha dut a terme a 45 famílies de cinc associacions de discapacitat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

antonio centeno
1.
L'ansietat i/o depressió dels familiars no és una conseqüènca de la "discapacitat" si no de les polítiques assistencialistes i graciables que patim (que sempre hem patit) i que obliguen els familiars a cobrir tot allò que són deures dels d'uns poders públics que han dimitit de les seves obligacions. Algú ha demanat quantes persones amb diversitat funcional pateixen ansietat i/o depressió perquè es veuen forçades a rebre ajut dels familiars atès que l'Administració no proporciona suports professionals suficients? És imrescindible visualitzar-nos com a càrregues per a demanar suports professionals? Tan difícil és visualitzar-nos com a ciutadans, com a subjectes de drets? Quin paper han jugat, juguen i hauran de jugar els mitjans de comunicació en la creació d'aquest imaginari col·lectiu?
  • 2
  • 0

Comenta aquest article