Els joves amb un trastorn mental poden trigar més de vuit anys a rebre atenció per a la seva rehabilitació

La situació econòmica dificulta l'atenció ràpida a aquest col·lectiu


La majoria de joves menors de 21 anys amb un trastorn mental han hagut d'esperar més de vuits anys per ser derivats a un servei de rehabilitació adaptat a les seves necessitats. Aquesta és una de les conclusions d'un estudi elaborat als Centres de Dia de Martorell i Sant Feliu de Llobregat, adscrits a l'Hospital Sagrat Cor de Martorell de Germanes Hospitalàries, i que s'ha presentat a la VII Jornada de Rehabilitació en Salut Mental que l'Entitat celebra entre avui i demà al Centre cultural del municipi.

Aquesta llarga espera es deu a la falta de recursos específics de rehabilitació per a joves. Com explica Josep Tristany, psicòleg clínic de l'Hospital Sagrat Cor, amb el tancament de diversos hospitals psiquiàtrics a finals del 80, els serveis de rehabilitació van començar a tractar persones que patien un trastorn psicòtic amb evolució a crònic. Amb el pas dels anys, l'atenció es va ampliar a altres tipus de desordres (afectiu, de personalitat, etc.) en estadi més primerenc i amb una major incidència en persones més joves. “Això –apunta l'expert- va requerir un replantejament de la tipologia i el mètode d'atenció a aquest sector de la població que no disposava de recursos especialitzats en rehabilitació”.
 
Davant d'aquesta situació, el Pla Director de Salut Mental i Addiccions de Catalunya de 2005 contemplava el disseny d'un programa específic d'atenció a l'adult jove. “Malauradament, les actuals circumstàncies econòmiques no han permès desenvolupar-lo”, assenyala Tristany. Segons l'especialista, aquesta mancança adquireix especial rellevància tenint en compte que s'ha produït un augment dels casos d'angoixa en joves per la situació d'empobriment de les seves famílies derivada del context econòmic actual.
 
Dificultats d'inserció laboral i risc d'exclusió social
L'estudi, liderat per Xavier Reig, psicòleg clínic de l'Hospital Sagrat Cor, i realitzat amb pacients amb problemes de salut mental com trastorn esquizofrènic, bipolar o depressiu, també mostra que l'aparició precoç d'un trastorn mental en joves en dificulta la inserció laboral i n'agreuja el risc d'exclusió social. En concret, els resultats del treball indiquen que, mentre només un 19% dels joves menors de 25 anys va treballar després de mantenir el primer contacte amb un servei de salut mental, un 33% dels majors de 25 anys va trobar feina. A més, el 55% del total de joves va rebre una prestació no contributiva, la qual cosa en va incrementar el risc d'exclusió social.
 
Arran dels resultats de l'estudi de l'Hospital Sagrat Cor, el psicòleg clínic considera necessària la creació d'un programa específic per a la recuperació d'adolescents i joves. “D'aquesta manera, se'ls podria oferir un espai de trànsit que els ajudi a millorar els seus recursos psicosocials, iniciar o reemprendre un projecte d'inserció ajustat a les seves necessitats, potenciar la seva autonomia i afavorir la seva integració comunitària amb la construcció de rols socials valuosos”. Segons explica l'expert, treballar amb joves en espais diferenciats també permetria evitar un “efecte mirall” i que creguessin, en comparar-se amb els adults, que la seva situació ja no té remei.
 
En el procés d'atenció al pacient, Reig també considera clau fer una valoració de les necessitats de rehabilitació just des del moment en què es rep l'usuari amb trastorn mental. “Una intervenció precoç, tal com demostra l'evidència científica, millora el pronòstic i la qualitat de vida”, defensa. “De la mateixa manera –afirma Tristany-, és important assegurar la continuïtat de pas de la xarxa infantojuvenil a la xarxa d'adults, dues xarxes independents, molt sovint, amb visions i comprensions diferents del mateix procés d'intervenció”.
 
D'altra banda, en el marc de la jornada, els experts han assenyalat que l'actual paradigma de la recuperació contempla l'individu com a protagonista del seu procés terapèutic, fet que ha dut els professionals a replantejar-se el concepte de “rehabilitació”, que, fins ara, s'entenia com un servei d'atenció únic per a casos crònics.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article