Els casos de depressió han augmentat a Espanya un 19% des de la crisi

Les situacions d'ansietat han crescut més d'un 8% i els relacionats amb l'alcohol, més d'un 4%

Els casos de depressió detectats a la xarxa d'atenció primària de salut han augmentat a Espanya un 19% des d'abans de la crisi, mentre que les situacions d'ansietat ho han fet en un 8,4% i els problemes relacionats amb l'alcohol, un 4,6%, segons dades facilitades en el marc de la celebració del 5è Congrés Català de Salut Mental, que des d'avui i fins el proper 8 de juny es celebra a Barcelona.

Aquestes dades, extretes de l'estudi “Els riscos per a la salut mental de la crisi econòmica a Espanya: evidència en població atesa a centres d'atenció primària entre 2006 i 2010”, publicat al European Journal of Public Health, constaten que l'any 2006 el 28,9% dels atesos presentaven depressió, mentre que aquesta prevalença era del 47,5% l'any 2010. En el cas de la dependència de l'alcohol va passar de l'1,4 al 6,2% durant el mateix període.
 
El treball precari, els canvis del sistema de treball propis del neoliberalisme, l'atur, els desnonaments, l'endeutament, la inestabilitat a la llar i la pobresa incideixen directament en la salut mental de les persones. A Catalunya, al 2011 el nombre de persones amb risc de problemes en salut mental era del 14,1% i ha crescut un 21,7% en els darrers cinc anys, especialment en els homes, segons dades de l'Informe de Salut de Catalunya 2011 que s'inclouen en el document ‘Quina crisi estem patint, com afecta la salut i com ens en sortirem', elaborat amb motiu del congrés.
 
Aquest document, elaborat per un dels grups de treball del congrés, en aquest cas integrat entre altres pel psiquiatre Lluís Isern, el director de l'Observatori de Salut Mental de Catalunya, Josep Moyà, la metge de família, Maria José Fernández, i el psicòleg Jordi Codina, assenyala també que Espanya i Catalunya són capdavanters mundials en el consum de psicofàrmacs. Abans de la crisi, a les persones sense cap trastorn mental que consultaven a l'atenció primària se'ls va prescriure antidepressius en un 9% i ansiolítics en un 17% dels casos. És a dir, un 26% de persones sense trastorn mental van ser tractades com si el tinguessin, segons Isern.
 
Moltes de les persones que actualment es dirigeixen als serveis socials d'atenció primària i que ho fan per causes directament relacionades amb la crisi manifesten tenir sensacions de pèrdua de control sobre la pròpia vida, sentiment d'inutilitat i idees de mort: no tant de voler suïcidar-se, sinó de que alguna malaltia posi fi a la seva vida.
 
Les persones afectades per la crisi econòmica mostren, predominantment, símptomes de desesperança, de culpa i d'irritabilitat però, tots aquests símptomes remetirien si les condicions externes es modifiquessin, adverteix el director de l'Observatori de Salut Mental de Catalunya, Josep Moya.
 
Els homes i les dones s'enfronten a la situació de diferent manera. “Les dones, davant de certs factors vinculats directament amb la crisi, reaccionen més amb quadres depressius i amb somatització, mentre que els homes actuen, segurament pels condicionaments culturals, agreujant el consum de certes substàncies, sobretot d'alcohol”, explica el membre del comitè organitzador del Congrés i director dels serveis de Salut Mental del Benito Menni de l'Hospitalet, Lluís Albaiges.
 
L'informe ‘Quina crisi estem patint, com afecta la salut i com ens en sortirem' constata també que actualment es fan més necessaris que mai programes en els quals participin professionals de diversos àmbits i que es facin en el marc comunitari per tal d'ajudar els afectats per la crisi a recuperar el sentiment de ciutadania, en moltes ocasions perdut al quedar-se en situació d'atur.
 
Amb les actuals retallades en el pressupost sanitari i social “s'han anat escapçant els programes més necessaris, els més comunitaris i preventius, com el programa Salut i escola, i es medicalitza aquest tema”, assegura el psiquiatre Lluís Isern, que alerta de la possibilitat que puguin desaparèixer altres línies d'intervenció similars i, per contra, segueixi augmentant el tractament farmacològic per tractar aquests problemes de salut mental.
 
Per tal d'afrontar aquesta situació, els professionals proposen potenciar la creació de grups especìfics d'ajuda mútua, per exemple per persones en situació d'atur de llarga durada o de desnonament, en els centres de salut, i també els programes de seguiments individualitzats, que ajuden a vincular la persona amb un problema de salut mental amb la xarxa de salut mental i a garantir l'adherència al tractament.
 
En aquest sentit, l'infermer especialista en salut mental i vocal de Salut Mental del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), Albert Granero, assegura que en aquests programes, la infermera té un pes importantíssim, ja que acompanya, valora i fa un seguiment dels usuaris a la comunitat. “Promou l'autonomia de la persona amb un problema de salut mental en les seves activitats de la vida diària i treballa per millorar la vinculació amb el seu centre de salut mental, cosa que els ajuda a millorar l'adherència al tractament i a disminuir les possibles descompensacions, així com les visites a urgències”, ha afegit.
 
Granero ha explicat que les infermeres de salut mental estan desenvolupant un paper clau en els diversos dispositius i programes d'atenció a la salut mental, però tem que ara, amb els ajustaments pressupostaris, siguin els professionals més afectats per possibles reduccions de plantilla.
 
Una altra de les propostes que es posen sobre la taula, en el marc d'aquest congrés, és que els professionals treballin conjuntament amb les plataformes ciutadanes que s'han creat per ajudar-se en casos de desnonaments o retallades en el sistema de salut. Aquest és el cas de la Plataforma d'Afectats per a la Hipoteca, Dempeus per la Salut Pública o els Iaioflautes. Són organitzacions d'ajuda mútua que ajuden als propis afectats, també en el seu estat de salut, ja que els ajuda a sortir de l'aïllament, a sentir-se útils, a compartir experiències i a disminuir el sentiment de culpabilitat, per exemple en el cas dels desnonaments, intentant buscar solucions.
 
“Aquelles persones que s'agrupen per lluitar col·lectivament per la seva situació, com els de la PAH o els iaioflautes, expliquen com això els genera una millora en el seu estat general: els iaioflautes parlen de millora de la seva salut i de reducció del consum de medicació, de sentiment de sentir-se útils, acompanyats i d'establir lligams que els ajuden en el dia a dia”, segons la treballadora social, Anna Carrió.
 
Congrés de Salut Mental, una mirada interdisciplinar
Fins el 8 de juny el CosmoCaixa de Barcelona acull el 5è Congrés Català de Salut Mental, una trobada multidisciplinar de professionals de la salut, que analitza l'impacte que la crisi té en la salut mental i les propostes per afrontar-ho. La trobada és una iniciativa de la Fundació Congrés Català de Salut Mental, amb el suport del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona, el Col·legi de Psicòlegs de Catalunya, el Col·legi de Treball Social de Catalunya, el Col·legi de Metges de Barcelona i el Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya.
 
Al congrés hi participen el president del Consell Assessor de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut, Pere Bonet, el director de l'Observatori de Salut Mental de Catalunya, Josep Moyà, el director de l'Institut d'Investigacions Farmacològiques Mario Negri Sud de Milan i assessor de l'Organització Mundial de la Salut, Gianni Tognoni, el professor de la Universitat de Cambridge German Berrios, i l'arquitecta Itziar González, experta en participació ciutadana i resolució de conflictes a l'espai públic, entre d'altres.
 
La trobada inclou espais de debat, un d'ells amb la portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, Ada Colau, el representant de Dempeus per la Salut Pública, Toni Barbarà, membres dels Iaioflautes i del col·lectiu Salutentretots, que explicaran els beneficis per a la salut que pertànyer a aquests moviments comporta per als seus integrants. El congrés inclou un programa cultural, amb teatre, cinema i la participació de Ràdio Nikosia i del magazzine Ens patina l'embrague, on els conductors són usuaris de serveis de salut mental. 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article