Amnistia Internacional contra la regulació del burca en espais públics

Per la seva banda, la jutge degana de Barcelona, Mercè Caso, assegura que abans de fer una llei com aquesta cal aprofundir en el debat i també fer un treball de mediació."Com que sóc una gran defensora de la mediació, crec molt en la mediació intercultural" ha manifestat Caso. "Jo, abans de començar amb lleis limitadores, penso que hauríem d'aprofundir molt més el debat entre nosaltres", ha dit la jutge.

 

Ahir el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, va defensar la necessitat de regular l'ús del burca i de qualsevol altre element d'ocultació del rostre als espais públics "per motius de seguretat ciutadana". El conseller va pronunciar aquestes paraules abans del dcat que va tenir lloc al ple del Parlament per una interpel·lació de Convergència i Unió sobre l'·ocultació o dissimulació de la cara a l'espai públic i les mesures que cal adoptar en matèria de seguretat pública. 

 

La federació va allunyar el debat del burca de la llibertat religiosa i va voler centrar-se en un problema de seguretat perquè segons van dir "aquest camí no ens conduiria enlloc i estaríem al límit dels drets fonamentals". El text també podria contemplar la prohibició de la utilització del casc o passamuntanyes en manifestacions o en casos on calgui identificar la persona.

 

L'Ajuntament de Lleida és el primer que ha aprovat una ordenança de civisme municipal en què es prohibeix l'ús del burca en espais públics. El Tribunal Sumprem, però va anular la regulació perquè van considerar que l'ens local no era competent per regular els drets fonamentals. Segons Espadaler, si la regulació del burca es fa per temes de seguretat pública, llavors la Generalitat sí que tindria competència en la material, segons l'article 164 de l'Estat d'Autonomia, que li dóna competències en aquest àmbit.