Els treballadors humanitaris, blanc dels grups armats en nombroses parts del món

Avui, 19 d'agost, és el Dia Internacional de l'Acció Humanitària

La gestió de la seguretat dels professionals humanitaris s'està convertint en una prioritat per a nombroses organitzacions: “Acció contra la Fam sempre ha situat la gestió de la seguretat com la màxima prioritat de treball, ja que la integritat dels nostres cooperants en la seva missió humanitària és irrenunciable” declara Gemma Boada, Directora de Recursos Humans d'Acció contra la Fam.
 

Gonzalo Palacios, el Responsable de Seguretat d'Acció contra la Fam, s'encarrega de vigilar amb els equips dels 50 països on intervé l'organització el nivell de riscos i amenaces. La política de seguretat d'Acció contra la Fam ajuda a determinar els nivells de seguretat pertinents en cada cas (amb les mesures operatives que això comporta), a actualitzar els plans de seguretat de cada missió i a difondre'ls entre els treballadors, entre altres coses. “La nostra estratègia de seguretat es basa en tres pilars: la protecció, la dissuasió i l'acceptació; aquest últim aspecte és el que més garanties de seguretat ofereix a un cooperant. La millor protecció que pots tenir és l'acceptació per part de la població local, que et respecti i et protegeixi perquè els seus membres volen que et quedis amb ells. Defugim tot el possible de les mesures extremes com l'ús d'escorta militar o els cotxes blindats, perquè són massa aparatosos. A més, la confusió entre actors humanitaris i militars o armats no beneficia a l'ajuda humanitària”, explica Gonzalo. No s'escatimen els mitjans per estar sempre comunicats per radi, satèl·lits o telèfons.
 
Les normes de seguretat d'organitzacions com Acció contra la Fam són molt estrictes i estan clarament establertes i adaptades al context. Aquestes inclouen des de la comunicació constant durant trajectes perillosos, fins al deure de tornar a les bases abans de la posta del sol o la identificació de tots els equips amb el material de visibilitat necessari per ser reconeguts com actors humanitaris.
 
“Encara que sembla que la perillositat de molts països resideix en la violència, són en realitat els accidents de trànsit la primera causa de mortalitat dels cooperants. Conduir és perillós, per la qual cosa som molt estrictes, per exemple, només xofers professionals estan autoritzats a conduir un vehicle de l'organització, en les rutes o a les hores de conducció permeses”.
 
Amb tot això, no cal quedar-se amb la idea que aquesta és una professió perillosa. “El que cal tenir clar és que això és una professió molt seriosa, no una aventura, i tant organitzacions, com treballadors humanitaris han de fer una gestió preventiva, professional i contínua dels riscos de seguretat. Si es posen totes les mesures necessàries per a cada cas, l'exposició al risc es minimitza”, conclou Gonzalo.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article