L'Estat espanyol podria aportar a Europa un terç dels nous pobres el 2025

A Catalunya, el 2011 hi havia 1,6 milions de ciutadans en risc de pobresa (un 21,9% de la població catalana). Això vol dir 424.000 persones més respecte el 2006, quan el percentatge era del 17,2% (1,2 milions de ciutadans), segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya recollides per la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya. Segons dades també recollides per la Taula, el nivell de desigualtat social també ha augmentat. El 2010, el 20% dels catalans eren 6 vegades més rics que el 20% dels catalans més pobres (mentre que el 2004 ho eren prop del 4,5). Fins al 2008, Catalunya tenia un nivell de desigualtat social equiparable a la mitjana europea i prop d'un punt per sota de les desigualtats a l'Estat espanyol. 

 

"Sembla evident que les successives reduccions i revisions del pressupost dutes a terme pels governs català i espanyol aquests darrers anys per complir els objectius de dèficit han agreujat els efectes de la crisi i ens han dut més pobresa, més desigualtats socials… alhora ha agreujat la situació d'aquesta nova classes social que anomanem ‘precariat'. Per això diem que ja no podem acceptar més retallades. Seria un camí que ens portaria a la descohesió social del país”, segons Àngels Guiteras, presidenta de la Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.

 

"El panorama sembla catastrofista, però no ho és si es reacciona a temps. Hi ha solucions per evitar aquest pronòstic, però passen per abandonar les polítiques d'austeritat que s'han implantat a Europa i a tot l'Estat espanyol, que no contribueixen al creixement (tal com es preconitza) sinó que generen grans dosis de desigualtat i empobreixen els i les ciutadanes", afirma Francesc Mateu, director d'Intermón Oxfam a Catalunya. 

 

Segons les dades que dóna l'informe d'Intermón Oxfam, si es manté la tendència actual, el 2025 l'Estat espanyol podria tenir 20 milions de pobres, el que representaria el 42% de la població. Seguint la mateixa projecció, Catalunya tindria 2,6 milions de pobres, o sigui, el 34,5% del total de catalans i catalanes. "Si bé el creixement de la pobresa és un indicador clar de que la medicina no només no està funcionant sinó que més aviat està matant al pacient, l'augment dels nivells de desigualtat a l'Estat espanyol, a Catalunya i a la resta d'Europa retardaran durant dècades la recuperació dels nivells de vida anteriors a la crisi. Estem assistint a un canvi de model de societat en la qual la diferència entre rics i pobres podria assolir nivells similars als de Sudan del Sud o Paraguai", afirma Mateu. De continuar les mesures d'austeritat, el 2025 el 20% més ric de la població de l'Estat espanyol podria ingressar 18 vegades més que el 20% més pobre i xifres similars s'aconseguirien en el conjunt de la Unió Europea. "De fet estem veient com des del començament de la crisi, les persones més riques han augmentat la seva participació en la renda nacional, mentre la participació de les persones més pobres ha disminuït. Perpetuar alts nivells de desigualtat incrementarà la pobresa i generarà societats duals, injustes i més violentes", afirma Teresa Cavero, responsable d'investigacions d'Intermón Oxfam. 

 

La percepció de la crisi que tenen els ciutadans de l'Estat espanyol va en sintonia amb el que reflecteixen les dades i estadístiques: més empobriment, increment de la desigualtat, repartiment desigual de les conseqüències de la crisi. 

 

Ja a principis del 2013, el 96% de la població (segons dades de Metroscopia) opinava que l'impacte de la crisi s'està repartint de manera desigual, afectant més a les persones de classe mitjana o amb pocs recursos. Una recent enquesta de Metroscopia per a Intermón Oxfam revela que un 76% de la població considera que amb les actuals mesures les desigualtats i la pobresa s'incrementaran o es mantindran en els nivells actuals. 

 

"Per a tres de cada quatre ciutadans, les desigualtats que existeixen al nostre país són resultat de factors estructurals, corregits de manera insuficient o deficient, més que resultat del diferent grau de competència, esforç, motivació i mèrit de les persones. I aquesta mateixa proporció estima que amb les mesures fins ara adoptades per afrontar la crisi només s'aconseguirà augmentar (o, a tot estirar, mantenir) les desigualtats i situacions de pobresa ara existents", afirma Violeta Assiego, analista de Metroscopia. 

 

Una altra dada rellevant que revela l'enquesta és què estarien disposats a fer els ciutadans per evitar que s'incrementi la desigualtat entre rics i pobres: ajudar com a voluntari en les causes que ho requereixin (89%); rebutjar treballs que fomentin l'economia en negre (69%); fer donacions a organitzacions socials (61%) i tan sols un 35% estaria disposat a pagar més impostos. "La dada és significativa i mostra la desconfiança de la ciutadania cap a la classe política pel tractament que s'està fent de la crisi, on grans quantitats de diners s'han destinat a reflotar el sector financer (principal causant de la crisi) i un de cada tres euros del pressupost de 2013 es destina al pagament del deute, principalment generat per aquest rescat", afirma Mateu. 

 

Hi ha alternatives a les actuals polítiques d'austeritat que permetrien un creixement més just i equitatiu. Per això Intermón Oxfam proposa que el problema del deute públic europeu s'ha de resoldre mitjançant un procés d'arbitratge transparent que inclogui reestructuració o cancel·lació del deute, i que s'abordi definitivament la regulació del sistema financer. Entre les mesures proposades figuren:

 

• Prioritzar programes d'estímul econòmic que fomentin inversions i reactivin la despesa, que se centrin en la creació d'ocupació i que protegeixin els pressupost d'ajuda al desenvolupament

• Invertir en serveis públics, garantint l'educació universal i de qualitat per a tots i protegir l'atenció sanitària

• Enfortir la democràcia institucional fomentant una major participació de tots els actors en els processos democràtics, garantint més transparència i rendició de comptes

• Desenvolupar sistemes fiscals justos, que incloguin impostos a l'acumulació de riquesa i una Taxa sobre les Transaccions Financeres. Millorar la transparència i l'intercanvi d'informació financera per fer front a l'evasió i efusió fiscal i desenvolupar noves lleis internacionals sobre fiscalitat que incloguin els paradisos fiscals.