Tecnologia i pedagogia combaten la dislèxia en nens

La baixa autoestima, depressió infantil, estrès i ansietat són algunes de les conseqüències


Entre un 5 i un 8 per cent dels nens escolaritzats en educació primària i secundària poden presentar dislèxia. Trastorns emocionals com ara baixa autoestima, depressió infantil, estrès i ansietat en són algunes de les conseqüències, encara que també se la fa responsable de la pèrdua de motivació per les activitats escolars i del fracàs escolar. «La dislèxia no es guareix. És el primer que cal dir. El dislèctic ho és tota la vida; però amb una intervenció adequada pot millorar la velocitat lectora fins a nivells funcionals», afirma Llorenç Andreu, director del màster universitari de Dificultats d'aprenentatge i trastorns del llenguatge de la Universitat Oberta de Catalunya, UOC. Andreu, juntament amb el doctor Josep Sopena de la Universitat de Barcelona, estudia en el Projecte Binding com cal intervenir en nens amb dislèxia. «Aquest projecte combina el treball cooperatiu a l'aula, la intervenció individualitzada i deures que els nens fan a casa accedint a una aplicació web controlada per la mestra. Els resultats obtinguts en la millora de la descodificació i la comprensió són comparables als assolits per les millors metodologies actuals a escala internacional», exposa Andreu.

L'expert de la UOC aprofundeix en com en una societat lletrada, el domini de la lectura obre les portes a l'accés de la informació i, per tant, de la plena socialització, de manera que la dislèxia genera molts problemes d'aprenentatge. Segons diferents recerques, hi ha una alta correlació entre nens amb problemes de lectura i fracàs escolar. Las xifres varien entre el 55% i el 80% depenent dels criteris de l'estudi. 
 
No obstant això, la combinació d'un treball específic i adequat per a l'aprenentatge i la millora de les habilitats lectores dels nens, juntament amb el fet de proporcionar-los un ambient adequat, són els millors aliats per a combatre les dificultats de la dislèxia. «Hem de tenir present que la dislèxia és un trastorn neurològic d'origen genètic. Per tant, no es pot impedir la seva aparició. El que sí que es pot fer és avançar al màxim en la detecció i intervenir al més aviat possible. Algunes mesures molt efectives per a la identificació primerenca són que els nens amb antecedents familiars siguin seguits des de la seva escolarització com a grup de risc, facilitar una millor formació als mestres sobre la dislèxia perquè els puguin identificar ràpidament i dotar l'escola de recursos personals i materials adequats per a la intervenció», proposa l'expert de la UOC.
 
Vint-i-cinc anys de recerca
 
La International Dyslexia Association (IDA) defineix la dislèxia com una dificultat específica de l'aprenentatge amb un origen neurobiològic, caracteritzada per dificultats en el reconeixement precís i fluït de paraules, i per problemes d'ortografia i descodificació. Les conseqüències es tradueixen en dificultat de comprensió i experiència pobra amb el llenguatge imprès que impedeixen el desenvolupament de vocabulari. És a dir, «afecta la capacitat de reconèixer paraules, la qual cosa es reflecteix en una lectura lenta i sovint acompanyada d'errors», explica el professor Llorenç Andreu.
 
Encara que està demostrat l'origen genètic de la dislèxia, l'ambient és una variable capital en el desenvolupament de la lectura que pot ajudar a disminuir-ne la incidència. Estudis fets amb bessons monozigòtics (que tenen l'origen en un sol òvul) i dizigòtics (que provenen de la fecundació de dos òvuls diferents) han analitzat el pes que els factors genètics i ambientals tenen en el seu desenvolupament. Els resultats mostren una variació entre un 40% i un 80% en la influència que la genètica tindria en la dislèxia en funció de l'efecte dels factors.
 
En els últims vint-i-cinc anys la recerca ha avançat molt i les polítiques educatives dels països més desenvolupats en l'àmbit educatiu han anat restringint les ajudes i seleccionant només les experiències realment efectives. En aquest sentit, la llei No Child Left Behind, aprovada pel govern nord-americà el 2002 i continuada i ampliada pel govern actual d'Obama, deixa molt clara aquesta qüestió: cap proposta educativa no serà subvencionada amb diners de l'estat si no ha estat demostrat que és eficient amb estudis científics rigorosos, és l'anomenada policy informed by research. «Des de la publicació d'aquesta llei totes les iniciatives governamentals als Estats Units han d'estar assessorades i guiades per la recerca científica més rigorosa. Passa igual a Europa en països com Finlàndia i Holanda. En canvi a Espanya la pràctica escolar encara viu d'esquena a la recerca. No hi ha pràcticament transferència entre els avançaments científics i la manera com s'ensenya a llegir a les aules i s'atén els nens amb dislèxia», denuncia Llorenç Andreu Barrachina, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació i director del màster universitari de Dificultats d'aprenentatge i trastorns del llenguatge de la Universitat Oberta de Catalunya, UOC. 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article