Disminueixen els estereotips de gènere en els anuncis de joguines

Segons un estudi del CAC el 39,2% dels anuncis emesos per televisió contenen estereotips de gènere, la xifra més baixa des del 2001.

El 39,2% dels anuncis de joguines que van veure els infants i els adolescents catalans en la darrera campanya de Nadal contenien estereotips de gènere, segons l'Informe sobre els estereotips de gènere en la publicitat de joguines durant la campanya de Nadal 2013-2014 elaborat pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC). Aquesta xifra, tot i que és alta, suposa el nivell més baix de la presència d'estereotips de la sèrie de què es disposen dades i que es va iniciar el 2001.

L'Informe esmentat analitza la presència d'estereotips de gènere en la campanya publicitària de joguines emesa entre el 10 d'octubre de 2013 i el 6 de gener de 2014. Els prestadors de televisió analitzats van ser TV3, el Super3/33 i 8tv.

El Consell va analitzar un total de 166 formes publicitàries. La majoria -el 81,3% concretament- es van localitzar al Super3/33.

Des d'un punt de vista comparatiu en relació amb els estudis equivalents realitzats pel CAC des del 2001, s'observa que els pics màxims d'estereotips de gènere es van produir a les campanyes de Nadal 2004-2005 (50,4% sobre el total de les formes publicitàries) i 2012-2013 (49,4% sobre el total de les formes publicitàries).

Pel que fa a les joguines anunciades en la darrera campanya, nines i accessoris és la tipologia que més estereotips de gènere utilitza i conforma el 54,5% del total d'estereotips detectats (un anunci pot representar més d'un estereotip). Tot seguit apareixen pistes i accessoris, amb un 17,3%, i jocs de punteria i d'habilitat i ninots, figures i accessoris, amb un 8,2% cadascun.

Els dos estereotips de gènere que més es repeteixen en la publicitat de joguines són nen que juga només amb d'altres nens i/o que no interacciona amb nenes en un pla igualitari (estereotip masculí), amb el 22,7% del total d'estereotips, i nena que juga amb una nina (estereotip femení), amb el 21,8% del total d'estereotips. Cal destacar que a la campanya 2012-2013 els dos estereotips que més es repetien eren femenins, mentre que a la del 2013-2014 un és masculí.

Si es consideren els estereotips referits al gènere femení, l'estereotip nena que juga amb una nina i nena que juga només amb d'altres nenes i/o que no interacciona amb nens en un pla igualitari són els principals. Pel que fa als estereotips referits al gènere masculí, nen que juga només amb d'altres nens i/o que no interacciona amb nenes en un pla igualitari, nen que juga amb cotxes i nen que juga a jocs de guerra són els que més apareixen en la publicitat de joguines.

El Ple del CAC, en sessió duta a terme el 5 de febrer, ha aprovat l'Informe esmentat i ha acordat notificar-lo a les entitats i els organismes següents: Comissió d'Igualtat de les Persones del Parlament de Catalunya, Comissió de Control de l'Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals del Parlament de Catalunya, Institut Català de les Dones, Associació Empresarial de Publicitat, Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya, Asociación Española de Fabricantes de Juguetes, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i 8tv.

Aquesta tramesa s'afegeix a una declaració del CAC en la mateixa línia duta a terme l'abril de 2013. En aquell cas, el CAC, amb vista a la següent campanya de Nadal, va aprovar una declaració en relació amb els estereotips de gènere en la publicitat de joguines. La declaració, aprovada en el Ple del 3 d'abril de 2013, assenyalava que la legislació estableix que els missatges publicitaris en general, i els destinats als menors en particular, han de transmetre una imatge igualitària, plural i no estereotipada de dones i homes, i que la publicitat de joguines adreçades a infants i a adolescents ha de fomentar les joguines no sexistes.

La declaració es va enviar a l'Asociación  de Fabricantes de Juguetes, a l'Associació Empresarial de Publicitat, al Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya, al Consell Escolar de Catalunya i als prestadors de serveis de televisió que són competència del Consell.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article