'La Llei de Transparència no s’ha fet amb el consens del tercer sector'

A finals del passat mes de desembre es va aprovar la Llei 19/2013 de transparència, accés a la informació pública i bon govern, una normativa que determina un seguit d’obligacions per al sector no lucratiu en funció del seu pressupost i de l’ajut públic que rebi, a més d’exigències per a l’Administració Pública. Un altre dels aspectes d’aquesta llei és la determinació de l’accés a la informació pública així com del procediment i condicions per obtenir-la.

Per respondre a totes les preguntes que aquesta nova reglamentació suposa per les entitats sense ànim de lucre, la Fundació Pere Tarrés ha organitzat aquesta setmana la Jornada sobre la nova Llei de transparència per al tercer sector, que ha comptat amb la presència de representants d’entitats socials, de l’administració pública i del món jurídic.

En la inauguració, Josep Oriol Pujol, director general de la Fundació Pere Tarrés, s'ha mostrat molt crític amb aquesta regulació atès que "tot i ser una legislació elaborada reactivament per les situacions de frau viscudes, com el cas Palau, la normativa no legisla una necessitat social sinó que s’ha fet de cara a l’opinió pública". Però el que més preocupa és que "amb aquestes lleis les empreses de serveis mercantils tindran avantatges competitius sobre les entitats no lucratives" fet que pot provocar un detriment de la qualitat de l’assistència a l’usuari.

Joaquim Triadú, soci director del sector públic del Bufet PWC a Catalunya i ex-conseller de la Generalitat de Catalunya, també s'ha mostrat molt crític amb aquesta llei. De fet, Triadú ha destacat que "la Llei catalana és més exigent que l’espanyola" i que aquesta normativa "només demana explicacions a les entitats que han rebut diners públics, quan haurien de donar explicacions qualsevol organització o entitat que rebin diners de tercers, ja siguin públics o privats".

Posteriorment, durant la taula rodona sobre l’impacte i oportunitats d’aquesta llei, David Camps, fundraising i gerent de màrqueting de la Fundació Vicente Ferrer i membre de la Junta Directiva de l’Associació Espanyola de Fundraising, ha denunciat que "aquesta Llei no s’ha fet amb el consens del tercer sector, un sector que ja ha triat els seus estàndards i les seves lleis". Tot i això, Camps també va destacar que "cal millorar la comunicació que es realitza des de les ONG ja que aquestes són les institucions en les que més confien els ciutadans".

Albert Colomer, director executiu de la Fundació CP’AC i de diferents organitzacions vinculades a la generació d’ocupació i empresa, també s’ha mostrat molt crític amb els redactors de la Llei, els quals "han mostrat un gran desconeixement del sector no lucratiu".

Per la seva part, Aida Guillen, vicepresidenta de la confederació catalana d’ONG, i directora del Institut Català de Drets Humans, ha afirmat que "aquesta Llei no ens ha de fer por" i ha criticat que "l’Administració ja està escanyant el sector per la burocratització que demana".

Per a la Dra. Begoña Roman, professora d’Ètica de la Universitat de Barcelona, presidenta del Comitè d’Ètica del Serveis Socials de Catalunya i patrona de la Fundació Pere Tarrés, també ha criticat una normativa "que no està pensada per al tercer sector" i que demana fer públiques "informacions que poden fer mal a l’estratègia de prestació de serveis de les entitats". Per això, "cal que el sector faci una proposta de la llei aplicada al tercer sector".