La crisi aguditza la distància entre barris rics i pobres

Així ho constata un estudi de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Els resultats preliminars d'aquest estudi, que s'emmarca al programa RecerCaixa, analitzen els nivells de renda, l'atur i la immigració de barris de les ciutats catalanes.

Una de les principals conclusions de l'estudi és l'augment de la segregació. Segons apunta un dels coordinadors del treball, Oriol Nel·lo, "la segregació tendeix a créixer en les circumstàncies de més dificultat". L'estudi ha fet una anàlisi estadística basada en la taxa d'atur i immigració de més de 5.000 seccions censals del territori català. L'estudi ha comprovat que “hi ha segregació per dalt i per baix, però per dalt és fins i tot més aguda”, és a dir, les persones a l'atur i les persones d'origen estranger estan molt concentrades territorialment, però també les persones que tenen feina i són autòctons també. Els autors de l’estudi alerten que això provoca un risc d’allunyament de la realitat social i d’insensibilització amb les problemàtiques que afecten la majoria de la població.

Els autors de l'informe expliquen que aquesta segregació "primer era vertical, entre els pisos d’una escala, després va passar a ser entre carrers i entre barris, i ara és entre municipis". Entre les zones més benestants de l'àrea metropolitana, Oriol Nel·lo hi assenyala Barcelona, Sant Cugat o alguns pobles del Maresme. Entre les zones més desafavorides hi destaca Montcada i Reixac, el barri de la Mina o Ciutat Meridiana.

Els autors puntualitzen que si bé la crisi ha fet despuntar més aquestes desigualtats, també hi va tenir incidència el creixement de la bombolla immobiliària dels anys anteriors al 2012.

La desigualtat ha fet, segons Ismael Blanco, un altre dels coordinadors de l'estudi, que proliferessin "les respostes socialment innovadores" promogudes pels mateixos veïns, cosa que explica perquè alguns barris més desafavorits estan resistint l'embat de la crisi millor que altres. Blanco cita l'exemple de Ciutat Meridiana, que té una ciutadania "fortament organitzada, amb un teixit associatiu dens i ric". El projecte d’investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona inclou un mapa d’iniciatives d’innovació social amb més de 600 exemples.

L'informe també ha volgut incloure diverses propostes per solucionar aquesta desigualtat social. Pels estudiosos, cal primer millorar els instruments estadístics per analitzar millor la realitat, sense oblidar que cal promoure, reforçar i afavorir pràctiques d'innovació social. Ismael Blanco afirma que calen polítiques integrals "a llarg termini, i amb polítiques a diferents escales, perquè el fenomen es dóna més a nivell intermunicipal que intramunicipal". Blanco fa una crida a les institucions perquè "les retallades no tinguin una distribució lineal" sinó que tinguin en compte els menys desafavorits.

Foto: Xarxanet.org

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article